La fine della notte
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Davide Ferrario  |
| Protagonistes | |
| Guió | Davide Ferrario |
| Música | Bacalov |
| Fotografia | Roberto Schaefer |
| Muntatge | Michael W. Esser |
| Distribuïdor | Mikado Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1989 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
  
| |
La fine della notte és una pel·lícula de drama criminal italiana del 1989, escrita i dirigida per Davide Ferrario, en el seu debut com a director.[1] Va competir en la secció principal del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1989.[2] Està basada lliurement en un cas real ocorregut al Vèneto el 1986.[3]
Argument
[modifica]Claudio, treballador i Vincenzo mecànic provincial, són dos joves de 25 anys avorrits i turmentats per la rutina habitual de la vida diària. Un dia van ser sorpresos per Meroni, un pagès que, veient-los a la seva propietat privada, els va agredir. Vincenzo, en companyia de Claudio, atacarà el pagès l'endemà al vespre, matant-lo. A partir d'aquell vespre, els esdeveniments empitjoraran cada cop més, els dos començaran a fugir per Itàlia, robant cotxes i matant tercers per raons trivials.
Repartiment
[modifica]- Claudio Bigagli : Claudio
- Dario Parisini : Vincenzo
- Alessandro Baldinotti : Beppe
- Albino Bignamini : Giovanni
- John Sayles : Wayne
- Mario Valdemarin : Meroni
- Rosanna D'Andrea : Lucia
- Massimo Mazzucco : Psicòleg
- Adriano Micantoni
- Giovanni Lindo Ferretti
Referències
[modifica]- ↑ Paolo Mereghetti. Il Mereghetti - Dizionario dei film. B.C. Dalai Editore, 2010.
- ↑ Renzo Fegatelli «San Sebastian più sponsor ma meno cinema». La Repubblica, 19-09-1989 [Consulta: 25 abril 2015].
- ↑ Maria Pia Fusco «Uccidere senza una ragione». La Repubblica, 02-06-1990 [Consulta: 25 abril 2015].
