Vés al contingut

La màquina del temps (pel·lícula de 2001)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa màquina del temps
The Time Machine Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSimon Wells Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWalter F. Parkes Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Logan i David Duncan Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKlaus Badelt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDonald McAlpine Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWayne Wahrman Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeArjen Tuiten Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParkes/MacDonald Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 març 2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeNova York, Califòrnia i Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa màquina del temps Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'acció, cinema de ciència-ficció, cinema postapocalíptic, cinema distòpic, pel·lícula basada en una obra literària i cinema de viatges en el temps Modifica el valor a Wikidata
Temaviatge en el temps Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0268695 FilmAffinity: 944411 Allocine: 29207 Rottentomatoes: m/1112951-time_machine Letterboxd: the-time-machine-2002 Mojo: timemachine Allmovie: v256714 TCM: 415215 Metacritic: movie/the-time-machine TV.com: movies/the-time-machine-2002 AFI: 62607 TMDB.org: 2135 Modifica el valor a Wikidata

La màquina del temps (títol original: The Time Machine) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Simon Wells, estrenada l'any 2002 i tirat de la novel·la d'H. G. Wells. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Nova York, 1899. Alexander Hartdegen, brillant professor a la Universitat de Colúmbia està obsessionat amb el viatge a través del temps. Creu que és teòricament possible i, a les seves classes a la universitat, entra de vegades en conflicte amb altres professors pel seu pensament lliure. Manté una correspondència sobre l'assumpte amb el mateix Albert Einstein, un empleat de l'època a l'oficina de diplomes a Europa.

Una nit, Alexander es dirigeix cap al parc on la seva promesa Emma l'espera i, de camí, se sorprèn davant d'un nou invent: un cotxe que funciona gràcies a un motor, no amb cavalls. A més, s'adona que el conductor no ha posat frens, ho fa per evitar un accident. Per això, oblida de comprar un ram de flors que hi havia promès a Emma. Acaba per trobar Emma, la parella fa un passeig i Alexander li demana la mà, oferint-li un anell de pedra lunar a Central Park. Però la demanda en matrimoni és interrompuda per un lladre que surt d'uns arbustos increpant la parella a continuació traient una pistola, roba la cartera, els guants i un rellotge de butxaca a Alexander. Però quan el lladre prova de robar l'anell de prometatge del dit d'Emma, comença una lluita entre els tres protagonistes i un tret toca la jove. El lladre s'escapoleix i Emma mor ràpidament als braços del seu promès.

Destrossat, Alexander, reclòs al seu laboratori i obstinat a voler canviar les coses, construeix durant els quatre anys següents una màquina per explorar el temps; provant així de trobar la manera de viatjar al passat per salvar la seva promesa. Finalment, Alexander torna quatre anys cap enrere fins a la nit on Emma va morir. Trobant-la, evita fer un passeig al parc. Com que ha oblidat de comprar el ram de flors que va prometre, van junts a comprar-lo. Però mentre és a la botiga, observa aquest cotxe motoritzat que l'havia sorprès tant que avança sense conductor i sense frens, fa por a un cavall que tira una calessa. Aquesta calessa tira a terra Emma que mor sota els ulls d'Alexander. S'adona llavors que si impedeix Emma de morir d'una manera, una altra arribarà amb certesa, i que, faci el que faci, morirà…[2]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

L'any 1999, Steven Spielberg anuncia que realitzarà una segona adaptació de la novel·la La Màquina per explorar el temps d'H. G. Wells. La família de Simon Wells es va alegrar de veure-l participar en l'aventura, malgrat que no tenen drets sobre el film, ja que aquests han estat venuts quaranta anys abans endavant. El director sap que Spielberg no realitzarà finalment el film i troba Jeffrey Katzenberg per demanar-li si pot ocupar aquesta plaça.

Referències

[modifica]
  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La màquina del temps». [Consulta: 20 juny 2018].
  2. Mitchell, Elvis «FILM REVIEW; In Futuristic New York Are Pods Rent-Controlled?» (en anglès). The New York Times.