Vés al contingut

La màscara d'Anarquia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLa màscara d'Anarquia
(en) The masque of anarchy Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoema Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPercy Bysshe Shelley Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1832 Modifica el valor a Wikidata
Creació1819
Dades i xifres
TemaMassacre de Peterloo i resistència no-violenta Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoema Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGran Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatPercy Bysshe Shelley Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 1869760 Goodreads book: 1868952

La màscara d'anarquia (en anglès original: The Masque of Anarchy) és un poema polític escrit l'any 1819 per Percy Bysshe Shelley després de la massacre de Peterloo d'aquell any. La seva crida per la llibertat és potser la primera declaració moderna del principi de resistència no violenta.

El poema no va ser publicat mentre Shelley fou viu i no va aparèixer imprès fins a l'any 1832, quan va ser publicat per Edward Moxon a Londres, amb un prefaci de Leigh Hunt.[1] Shelley havia enviat el manuscrit el 1819 perquè es publiqués en l'Examiner. Leigh Hunt va retenir la publicació perquè va pensar que "el públic en general, no ha esdevingut prou perspicaç per fer justícia a la sinceritat i la despreocupació de l'esperit que circulava en aquesta túnica flamejant del vers." L'epígraf a la coberta de la primera edició és de La revolta de L'islam (1818): "L'esperança és forta; justícia i veritat han trobat el seu nen alat."

Resum

[modifica]

Escrit amb motiu de la massacre feta pel govern britànic a St. Peter's Field, a Manchester, l'any 1819, Shelley comença el poema amb les imatges poderoses de les formes injustes d'autoritat del seu temps -"Déu, i Rei, i Llei"- i imagina els moviments d'una forma radicalment nova d'acció social: "Deixi ser una gran assemblea, de l'agosarat, del lliure". La multitud en aquesta trobada és contestada amb l'enviament de soldats armats, però els manifestants no alcen un braç contra els seus agressors.

Shelley explica detalladament les conseqüències psicològiques de la violència enfrontada al pacifisme. Els soldats culpables, diu, retornaran vergonyosament a la societat, en què "la sang vessada parlarà / ruboritzant intensament la seva galta". Les dones assenyalaran els assassins als carrers, els seus anteriors amics els defugiran, i els soldats honorables s'allunyaran dels responsables de la massacre, "avergonyits de tal companyia de base". Henry David Thoreau en realitzà una versió en el seu assaig Desobediència civil, i posteriorment Mohandas Karamchand Gandhi en la seva doctrina de Satyagraha. La resistència pacífica de Gandhi estava influïda i inspirada per la no-violència de Shelley en l'acció de protesta i l'acció política.[2] Se sap que Gandhi sovint va citar La màscara d'anarquia davant de grans audiències durant la campanya per una Índia lliure.[3]

El poema esmenta uns quants membres del govern de Robert Banks Jenkinson, segon comte i senyor de Liverpool: la màscara que porta l'assassinat representa el secretari d'afers exteriors, Robert Stewart, vescomte de Castlereagh. La hipocresia té l'aparença del ministre de l'Interior, lord Sidmouth, i el frau porta un vestit d'ermini que representa el senyor canceller, lord Eldon. Dirigits per l'anarquia, un esquelet amb una corona, intenten apoderar-se d'Anglaterra, però moren a causa d'una misteriosa figura cuirassada que sorgeix de la boira. L'esperança reneix i es dirigeix al poble d'Anglaterra.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ . Cox, Michael, editor La Cronologia d'Oxford Concisa de Literatura Anglesa, Premsa d'Universitat d'Oxford, 2004, Isbn 0-19-860634-6
  2. ↑ Thomas Weber, "Gandhi com Deixeble i Mentor", Premsa Cambridge University, 2004, pàg. 28-29.
  3. ↑ Thomas Weber, "Gandhi com Deixeble i Mentor", Premsa Cambridge University, 2004, pàg. 28.

Bibliografia

[modifica]
  • Paley, Morton D. "Apocapolitics: Allusion and Structure in Shelley's Mask of Anarchy." Huntington Library Quarterly, 54 (1991): 91-109.
  • Scrivener, Michael. Radical Shelley. Princeton: Princeton UP, 1982.
  • Hendrix, Richard. "The Necessity of Response: How Shelley's Radical Poetry Works." Keats-Shelley Journal, Volum 27, (1978), pp. 45–69.
  • Thompson, E.P. The Making of the English Working Class. NY: Vintage Books, 1963.
  • Franta, Andrew. "Shelley and the Poetics of Political Indirection." Poetics Today, Volum 22, Número 4, Hivern 2001, pp. 765–793.
  • Edwards, Thomas R. Imagination and Power: A Study of Poetry on Public Themes. NY: Oxford University Press, 1971.
  • Frosch, Thomas. "Passive Resistance in Shelley: A Psychological View." Journal of English and Germanic Philology, 98.3 (1999): 373-95.
  • Forman, H. Buxton. Shelley, 'Peterloo' and 'The Mask of Anarchy'. London: Richard Clay & Sons, 1887.
  • Vargo, Lisa. "Unmasking Shelley's Mask of Anarchy." English Studies in Canada, 13.1 (1987): 49-64.
  • Peterfreund, Stuart. "Teaching Shelley's Anatomy of Anarchy." Hall, Spencer (ed.). Approaches to Teaching Shelley's Poetry. New York: MLA, 1990. 90-92.
  • Jones, Steven E. "Shelley's Satire of Succession and Brecht's Anatomy of Regression: 'The Mask of Anarchy' and Der anachronistische Zug oder Freiheit und Democracy." Shelley: Poet and Legislator of the World. Eds. Betty T. Bennett and Stuart Curran. Baltimore: Johns Hopkins UP, 1996. 193-200.
  • Jones. Steven E. Shelley's Satire: Violence and Exhortation. DeKalb: Northern Illinois University Press, 1994.
  • Scrivener, Michael Henry. "Reviewed work(s): Shelley's Satire: Violence and Exhortation by Steven E. Jones." Studies in Romanticism, Volum 35, Número 3, Green Romanticism (Fall, 1996), pp. 471-473.
  • Crampton, Daniel Nicholas. "Shelley's Political Optimism: 'The Mask of Anarchy' to Hellas." Ph.D. dissertation, University of Wisconsin-Madison, 1973.
  • Keach, William. "Rise Like Lions? Shelley and the Revolutionary Left." International Socialism, 75, Juliol, 1997.
  • Kuiken, Kir. "Shelley’s ‘Mask of Anarchy’ and the Problem of Modern Sovereignty." Literature Compass, Volum 8, Issue 2, pàgines 95–106, Febrer, 2011.
  • Stauffer, Andrew M. "Celestial Temper: Shelley and the Masks of Anger." Keats-Shelley Journal. Volum 49, (2000), pp. 138–161.
  • Cross, Ashley J. "What a World we Make the Oppressor and the Oppressed": George Cruikshank, Percy Shelley, and the Gendering of Revolution in 1819." ELH, Volum 71, Número 1, Primavera 2004, pàgines 167-207.
  • Dick, Alex J. "The Ghost of Gold": Forgery Trials and the Standard of Value in Shelley's The Mask of Anarchy." European Romantic Review, Volum 18, Número 3, Juliol 2007, pp. 381–400.
  • Allen, Austin. "Shelley in Egypt: How a British Poem Inspired the Arab Spring." bigthink, 5 de juliol de 2011.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_màscara_d%27Anarquia&oldid=34187344»