Vés al contingut

La mare soltera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa mare soltera
The Old Maid Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEdmund Goulding Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Bette Davis
Miriam Hopkins
George Brent
Donald Crisp
Jane Bryan
James Stephenson
Louise Fazenda
William Lundigan
Cecilia Loftus
William Hopper
Rand Brooks
Doris Lloyd
Jerome Cowan
Frederick Burton Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHal B. Wallis i Henry Blanke Modifica el valor a Wikidata
GuióCasey Robinson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Steiner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTony Gaudio Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeorge Amy Modifica el valor a Wikidata
VestuariOrry-Kelly Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1939 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Old Maid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPennsilvània Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0031750 Filmaffinity: 129411 Allocine: 145654 Letterboxd: the-old-maid Allmovie: v36139 TCM: 353 TMDB.org: 44919 Modifica el valor a Wikidata

La mare soltera (títol original: The Old Maid) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edmund Goulding i estrenada l'any 1939. Està doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Quan Delia Lovell (Miriam Hopkins) trenca el seu compromís amb l'irresponsable Clem Spender (George Brent) i es casa amb el pròsper i fiable Joe Ralston (Jerome Cowan), la seua cosina Charlotte (Bette Davis) consola el desdenyat pretendent, el qual promet casar-se amb ella quan torni de lluitar a la Guerra Civil. Però Clem mor a Vicksburg i Charlotte ha d'afrontar l'escàndol d'una maternitat sense matrimoni. Explicant a la seua preocupada família que la jove pateix una lleu malaltia pulmonar, el doctor Lanskell (Donald Crisp), metge de la família, aconsegueix enviar Charlotte a Arizona perquè hi doni a llum sense suscitar enraonies. Un cop conclosa la guerra, Charlotte torna a Filadèlfia i crea un parvulari per a orfes de guerra. Quan Delia s'assabenta que un dels orfes és la filla de Charlotte i Clem, li diu al seu cunyat Jim Ralston (James Stephenson) que no pot casar-se amb Charlotte a causa de la precària salut d'aquesta. Aquest gest malvat causa un distanciament entre les dues cosines que no es resol fins que Joe Ralston mor en un accident d'equitació i Charlotte i la seua filla van a viure amb Delia i els infants. Quan Tina ja és més gran (Jane Bryan), tracta Delia com la seua mare i es refereix a Charlotte com a la seua tia soltera. Atès que les seues perspectives de matrimoni amb l'acabalat Lanning Halsey (William Lundigan) semblen nul·les perquè ella és considerada una òrfena, Tina se sent amargada i disgustada per la interferència de Charlotte en la seua vida. Delia, que encara espera salvar el matrimoni, convenç Charlotte perquè li permeti adoptar legalment la jove. Charlotte hi dona el seu consentiment, però amb la intenció d'explicar a Tina la veritat la vigília del seu casament. No obstant això, quan arriba el moment no pot decidir-se a fer-ho. L'endemà, ja casada i a punt d'emprendre el viatge de noces, Tina, a petició de Delia, reserva el seu darrer petó de comiat per a la seua tia soltera. Entre llàgrimes, Charlotte veu partir la seua filla, sabent que només podrà mantindre la seua relació amb ella en el futur pel fet de viure a casa de Delia, la qual mai li ha perdonat que estimés a Clem Spender.[2]

Crítica

[modifica]
  • "The Old Maid ha de ser considerada com una altra bona obra teatral que arriba intacta a la pantalla ... La senyoreta Davis ha aconseguit una interpretació intel·ligent i commovedora, dura i austera en la superfície, però que comunica la profunda tendresa i l'oculta angoixa d'una desconsolada mare."[3]

Repartiment

[modifica]

Curiositats

[modifica]
  • Humphrey Bogart n'era originalment el protagonista masculí, pero ho va descartar després de quatre dies de rodatge.
  • Per a aconseguir els efectes de l'envelliment, Bette Davis no va portar cap mena de maquillatge d'ulls o llapis de llavis. A més, el maquillador Perc Westmore va aplicar una base pàl·lida i cendrosa a la seua cara.
  • "Lux Radio Theater" en va emetre una adaptació radiofònica el 30 d'octubre del 1939 amb Miriam Hopkins reprenent el seu mateix paper al film.[4]

Lapsus del rodatge

[modifica]
  • Quan Delia arriba a l'orfenat per parlar amb Charlotte, hom pot veure com les mànigues d'aquesta darrera estan arromangades o esteses diverses vegades a la mateixa escena.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La mare soltera». esadir.cat. [Consulta: 7 juliol 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 80-81.
  3. ↑ Fragment d'un article del The New York Times recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 81).
  4. ↑ IMDb (anglès)
  5. ↑ IMDb (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La mare soltera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_mare_soltera&oldid=33675166»