Marxa dels voluntaris
.jpg) Single que conté la primera gravació de la marxa, editada per Pathé Records el 1935.  | |
| Títol original | 义勇军进行曲 (zh-hans) |
|---|---|
| Forma musical | marxa cançó |
| Àudio | |
| Tonalitat | sol major |
| Partitura | Partitura, Partitura, Partitura, Partitura i Partitura |
| Compositor | Nie Er (en)  |
| Lletra de | Tian Han |
| Llengua | xinès |
| Data de publicació | 1934 |
| Gènere | marxa |
| |
.png){kind=link}
.png){kind=link}
La Marxa dels Voluntaris (Xinès simplificat: 义勇军进行曲, Xinès tradicional: 義勇軍進行曲, pinyin: yìyǒngjūn Jìnxíngqǔ) és l'himne nacional de la República Popular de la Xina (incloent la Regió Administrativa Especial de Hong Kong des de l'u de juliol de 1999 i la Regió Administrativa Especial de Macau des del 20 de desembre de 1999). Composta l'any 1934 pel músic xinès Nie Er, amb lletra de Tian Han,[1] es convertí en l'himne provisional de la Xina el 27 de setembre de 1949, a la primera sessió plenària de la Conferència Consultiva Política Popular de la Xina.
La Marxa dels Voluntaris es convertí en l'himne nacional de la Xina de forma oficial el 4 de desembre de 1982 pel Congrés Nacional Popular.[2] L'any 2004, mitjançant l'Article 136 de la Constitució de la República Popular de la Xina, es ratificà l'oficialitat de l'himne.
Origen de la cançó
[modifica]Tian Han i Nie Er componen aquesta cançó com a tema principal d'una pel·lícula xinesa de l'any 1935 anomenada Fills i filles en temps de tempesta. Aquesta pel·lícula explica la història d'un intel·lectual xinès atrapat enmig del conflicte entre la Xina i el Japó que decideix deixar Xangai per unir-se a la resistència xinesa contra l'invasor japonès. La pel·lícula s'emmarca a dins d'un moviment creatiu dins del cinema xinès conegut com a Moviment d'Esquerres, enfocat en el conflicte entre classes i en l'amenaça exterior.
La lletra de la Marxa dels Voluntaris, també coneguda formalment com a Himne Nacional de la República Popular de la Xina, va ser composta per Tian Han el 1934,[1] com a dos estrofes en el seu poema La Gran Muralla i la intenció era reutilitzar-la bé en una obra de teatre on treballava aleshores,[3] o com a part del guió de la propera pel·lícula de Diantong, Fengyun Ernü.[4] La pel·lícula és una història sobre un intel·lectual xinès que durant l'incident de Xangai fuig a Qingdao, on pot viure una vida de luxe, però a qui les circumstàncies el porten a renunciar a tot això per a lluitar contra els japonesos durant la pacificació de Manxúria. Es diu que Tian va escriure la lletra a la presó sobre paper de fumar, o en paper de caixes de cigarretes,[5] després de ser arrestat pels nacionalistes a Xangai; tot i que de fet, va ser arrestat a Xangai i retingut a Nanjing just després de la finalització de la pel·lícula. Durant el març[6] i l'abril de 1935, Nie Er va posar lletra (amb ajustaments menors) mentre vivia al Japó, i al maig, el director sonor de Diantong, He Luting va comptar amb el compositor rus Aaron Avshalomov per a organitzar els acompanyaments orquestrals.[7] La cançó va ser interpretada a correcuita per Gu Menghe i Yuan Muzhi, amb l'ajut d'un xicotet cor. He Luting va triar conscientment la primera presa, on s'apreciava l'accent cantonés de diversos dels intèrprets. El 9 de maig, Gu i Yuan farien una nova interpretació en accent estàndard per a la sucursal en Xangai de Pathé Orient, publicat en un single que serviria de publicitat per a la pel·lícula.
Tot i que la pel·lícula no fora especialment reeixida inicialment, la cançó va popularitzar-se ràpidament, especialment arran que el govern del Guomindang reduïra la pressió sobre els esquerrans arran de l'incident de Xi'an de desembre de 1936. Una de les causes és que des de l'estrena del film, Lü Ji va impulsar, amb l'ajut dels cercles esquerrans de Xangai, un cor musical amateur a favor de la Campanya de Salvament Nacional.[8]
A la pel·lícula del 1939 The 400 milions, de Joris Ivens, es reprodueix prominentment la marxa, en la versió enregistrada per Pathé. El mateix any, Lee Pao-chen la va incloure, amb una traducció anglesa pròpia, en un llibre de cançons publicat a la nova capital xinesa Chongqing; [9] The New York Times va publicar la partitura de la cançó el 24 de desembre, juntament amb una anàlisi d'un corresponsal xinès a Chongqing. El 1940, mentre es trobava exiliat a Nova York, Liu Liangmo va contactar a Paul Robeson,[10] qui interpretaria la cançó en xinés en un gran concert al Lewisohn Stadium de la ciutat de Nova York. La traducció anglesa fon obra de Tian Han i Liu Liangmo, tot i que segurament Robeson els va ajudar.[7] La versió enregistrada per a Keynote Records a principis de 1941,[4] amb tres discos, incloïa un llibret amb un prefaci escrit per Soong Ching-ling, vídua de Sun Yat-sen,[11] i els seus ingressos foren donats a la resistència xinesa.[5]
Més tard, Frank Capra faria servir la Marxa dels Voluntaris al seu film The Battle of China, el sisè de la sèrie de films propagandístics nord-americans Why we fight, produïts durant la Segona Guerra Mundial. La cançó apareix com a leitmotiv general durant bona part de la pel·lícula.
La Marxa dels Voluntaris va interpretar-se oficialment per primera vegada a la Conferència Mundial de la Pau, a l'abril de 1949. Originalment s'havia de celebrar a París, però les autoritats franceses van refusar tants visats als seus delegats que es va celebrar una conferència paral·lela a Praga, Txecoslovàquia.[12] En aquell moment, Beijing havia passat recentment sota el control dels comunistes a la guerra civil xinesa i els seus delegats van assistir a la conferència de Praga representant el país. La cançó va ser interpretada personalment per Paul Robeson.[7]
Primer ús com a himne
[modifica]Tot i que no hi ha cap document oficial que expliqui perquè la popular cançó va ser elegida com a himne nacional, es pot trobar en una columna del diari xinès Renmin Ribao de 15 de novembre de 1949:
- La Marxa dels Voluntaris és la cançó més ben rebuda entre els xinesos procedent de les lluites revolucionàries dels darrers anys, i duu a sobre un tros significatiu de la nostra història. Vam decidir escollir aquesta cançó com a himne nacional sense canviar la seva lletra original per tres raons: la lletra original fa recordar al nostre poble els perills i dificultats que va haver de passar per construir una nova nació; la lletra original inspira els nostres cors patriòtics per lluitar contra les invasions imperialistes; i la lletra original encoratja el nostre poble a dur la revolució a casa. Si entenem que el poble rus s'enorgulleix d'haver fet servir La Internacional com el seu himne nacional durant molt de temps, i que el poble francès encara canta orgullós La Marsellesa com a himne nacional avui en dia, la nostra decisió és indubtable.
El juny d'aquell mateix any es creava un comitè dins del Partit Comunista de la Xina per decidir l'himne de la República Popular de la Xina que s'havia de proclamar en breu. Aquest comitè rebé 6,926 propostes d'himne. La Marxa dels Voluntaris fou suggerida pel pintor Xu Beihong i fou aprovada per unanimitat per tots els membres del comitè. La decisió va tenir el suport inicial de Zhou Enlai i, en darrera instància, de Mao Zedong, de manera que es convertí en l'himne provisional de la República Popular de la Xina just dies abans de la seva fundació.
Revolució cultural i ús posterior
[modifica]Durant la Revolució Cultural, l'autor de la lletra, Tian Han, fou empresonat, i la Marxa dels Voluntaris fou prohibida. Durant aquest període, de forma no oficial es va fer servir com a himne la cançó L'orient és roig. Tanmateix, a partir de l'any 1969 es va tornar a fer servir i fou restablerta com a himne nacional a partir del Congrés Nacional Popular de 1978, però amb la lletra canviada. La lletra, però, no fou acceptada per la població.
Finalment, l'any 1982 el Congrés Nacional Popular decidia restablir la lletra original de 1935, i finalment l'any 2004, a través d'una modificació de la Constitució de la República Popular de la Xina, es feia efectiva la seva oficialitat.
Lletra de l'himne
[modifica]
| Xinès simplificat | Xinès tradicional | Pinyin | Traducció al català |
|---|---|---|---|
| 起来! 不愿做奴隶的人们！ |
起來！ |
Qǐlái! |
Aixequeu-vos! |
Lletra de l'himne de 1978 a 1982
| Xinès simplificat | Xinès tradicional | Pinyin | Traducció al català |
|---|---|---|---|
| 前进！ 各民族英雄的人民！ |
前進！ |
Qiánjìn! |
Marxeu! |
La Marxa dels Voluntaris en altres territoris
[modifica]La Marxa dels voluntaris fou prohibida a la República de la Xina (coneguda com a Taiwan) fins a l'any 1990, tot i la seva popularitat entre els nacionalistes xinesos, sobretot arran de la Guerra Sino-Japonesa de mitjan segle xx.
A Hong Kong, tot i ser una Regió Administrativa Especial, també és considerat l'himne oficial. Tanmateix, una traducció a l'anglès feta per la Universitat de Hong Kong es fa servir en actes protocol·laris com cerimònies de graduació.
A la Regió Administrativa Especial de Macau també és considerat himne oficial, i el seu ús està regulat per la Llei 5/1999. Aquesta llei proporciona a través del seu annex 4 una partitura amb la versió oficial, i l'article 7 especifica que en cap cas es pot modificar o alterar la lletra sota penes que poden anar fins a 3 anys de presó o 360 dies de sou. Tot i això, malgrat que Macau conserva el portuguès com a idioma oficial, la llei d'ús de l'himne nacional no facilita una traducció al portuguès d'aquest.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Huang, Natasha N. ‘East Is Red’: A Musical Barometer for Cultural Revolution Politics and Culture, pp. 25 ff.[Enllaç no actiu]
- ↑ «National Anthem». Chinese Government's Official Web Portal. Arxivat de l'original el 2 de maig 2012. [Consulta: 20 desembre 2013].
- ↑ Rojas, Carlos. The Great Wall: A Cultural History, p. 132. Harvard University Press (Cambridge), 2010. ISBN 0674047877
- ↑ 4,0 4,1 Chi, Robert. "'The March of the Volunteers': From Movie Theme Song to National Anthem" in Re-envisioning the Chinese Revolution: The Politics and Poetics of Collective Memories in Reform China, pp. 217 ff. Woodrow Wilson Center Press (Washington), 2007.
- ↑ 5,0 5,1 Melvin, Sheila & al. Rhapsody in Red: How Western Classical Music Became Chinese, p. 129. Algora Publishing (New York), 2004.
- ↑ Liu (2010), p. 154.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Liang Luo. "International Avant-garde and the Chinese National Anthem: Tian Han, Joris Ivens, and Paul Robeson" in The Ivens Magazine, No. 16. European Foundation Joris Ivens (Nijmegen), October 2010. Accessed 22 January 2015.
- ↑ Liu Ching-chih. Translated by Caroline Mason. A Critical History of New Music in China, p. 172. Chinese University Press (Hong Kong), 2010.
- ↑ Lee Pao-chen. China's Patriots Sing. The China Information Publishing Co. (Chungking), 1939.
- ↑ Liu Liangmo. Translated by Ellen Yeung. "The America I Know". China Daily News, 13–17 July 1950. Reprinted as "Paul Robeson: The People's Singer (1950)" in Chinese American Voices: From the Gold Rush to the Present, pp. 207 ff. University of California Press (Berkeley), 2006.
- ↑ Deane, Hugh. Good Deeds & Gunboats: Two Centuries of American-Chinese Encounters, p. 169. China Books & Periodicals (Chicago), 1990.
- ↑ Santi, Rainer. "100 Years of Peace Making: A History of the International Peace Bureau and Other International Peace Movement Organisations and Networks" in Pax Förlag Arxivat 2012-04-21 a Wayback Machine.. International Peace Bureau, January 1991.
- ↑ «Lei de Macau 5 de 1999» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 22 desembre 2013].
