El destí de la Nunik

El destí de la Nunik
La masseria delle allodole
Fitxa
Direcció	Paolo Taviani i Vittorio Taviani
Protagonistes	Paz Vega; Moritz Bleibtreu; Alessandro Preziosi; Ángela Molina Tejedor; Tchéky Karyo; André Dussollier; Laura Efrikian; Arsinée Khanjian; Hristo Shopov; Mohammed Bakri; Stefan Danailov (en) ; Christo Jivkov; Itzhak Fintzi (en) ; Maria Statoulova (en) ; Marius Donkin (en) ; Asen Blatechki (en) ; Valentin Ganev; Mariano Rigillo; Yvonne Sciò; Linda Batista; Iulian Vergov; Alessandro Bressanello
Producció	Ramon Colom i Esmatges
Dissenyador de producció	Andrea Crisanti
Guió	Vittorio Taviani i Paolo Taviani
Música	Giuliano Taviani
Fotografia	Giuseppe Lanci
Muntatge	Roberto Perpignani
Vestuari	Lina Nerli Taviani
Distribuïdor	01 Distribution i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França, Alemanya i Itàlia
Estrena	2007
Durada	122 min
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Basat en	La masseria delle allodole (it)
Gènere	cinema històric i drama
Lloc web	eldestinodenunik.com

El destí de la Nunik^[1] (títol original en italià: La Masseria delle allodole) és una pel·lícula dramàtica de 2007, escrita i dirigida per Paolo i Vittorio Taviani i protagonitzada per Paz Vega, Moritz Bleibtreu, Alessandro Preziosi i Ángela Molina.^[2]

Argument

Corre l'any 1915 en Armènia, i tota la família està esperant la visita d'Assadour, el germà que va deixar el seu poble natal als 13 anys per buscar feina a Itàlia. Ara, després d'haver fet fortuna a Venècia, l'home torna al país on va néixer perquè tots coneguin la seva esposa i els dos fills.

El seu germà Aran ha condicionat la casa de les aloses per rebre'ls, i fins i tot ha encarregat una piano de cua a Viena. A la casa tot el món es desviu cuinant els millors plats de la cuina armènia, però tant esforç és inútil: Assadour mai no arribarà a la seva destinació perquè just el dia en què hauria d'iniciar el viatge es declara la primera guerra mundial i Itàlia tanca les fronteres. A fil d'aquests esdeveniments, es reforça l'esperit nacionalista dels turcs, entossudits a crear una gran nació on no hi cap el respecte per les minories. Comença així el gran èxode armeni, una odissea marcada per la gana, la set i la voluntat desesperada de les dones d'aquesta família per salvar-se de la mort i de la indignitat.

Només tres nenes i un nen aconseguiran arribar fins a Itàlia, on Assadour s'ocuparà de garantir el seu futur i de conservar la memòria fosca de tots ells.^[3]

Repartiment

Rebuda

"Tant interessant en el tema com antiquada artísticament (...) la rància posada en escena devalua la seva suposada força sentimental."^[5]
Després de triomfar a Canes amb Padre Padrone fa 30 anys, els Taviani segueixen al peu del canó amb una epopeia sobre el genocidi armeni a mans dels turcs. Tot i que l'acción té lloc durant la Primera Guerra Mundial, el tema és d'actualitat. L'obra conjuga l'èpica amb la lírica i la història col·lectiva amb múltiples drames individuals, sense perdre de vista els seus objectius polítics.^[6]

Vegeu també

Genocidi armeni

Referències

↑ «El destí de la Nunik». Ésadir.cat. [Consulta: 28 gener 2022].
↑ filmaffinity. La Masseria delle allodole (en castellà). filmaffinity.
↑ amg. La Masseria delle allodole (en anglès). amg.
↑ filmaffinity. Culs de pel·lícula (en castellà). filmaffinity.
↑ Ocaña, Javier. El País. La Masseria delle allodole (en castellà). El País.
↑ fotogramas. Crítica de La Masseria delle allodole (en castellà). fotogramas.

Enllaços externs

El destí de la Nunik - Lloc web oficial

[1] «El destí de la Nunik». Ésadir.cat. [Consulta: 28 gener 2022].

[2] ty. La Masseria delle allodole (en castellà). filmaffinity.

[3] . La Masseria delle allodole (en anglès). amg.

[4] ty. Culs de pel·lícula (en castellà). filmaffinity.

[5] Ocaña, Javier. El País. La Masseria delle allodole (en castellà). El País.

[6] togramas. Crítica de La Masseria delle allodole (en castellà). fotogramas.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]