Vés al contingut

La menor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
la menor
Tonalitat relativaDo major
Tonalitat paral·lelaLa major
Notes
la, si, do, re, mi, fa, sol, la

La menor (també Lam en la notació europea i Am en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor natural a partir de la nota la; així està constituïda per les notes la, si, do, re, mi, fa i sol. La seva armadura no conté cap alteració, ni sostinguts, ni bemolls; en el cas de les escales menors melòdica i harmònica les alteracions addicionals s'afegeixen al costat de les notes i no a l'armadura. El seu relatiu major és la tonalitat de do major, i la tonalitat homònima és la major.

Johann Joachim Quantz considerava que tant la menor com do menor eren les dues tonalitats menors que millor expressaven "l'efecte de la tristor".[1](Vegeu també: www.xtec/ecala/la/menor.cat)

Exemples de composicions en la menor

[modifica]

Composicions clàssiques

[modifica]

Cançons

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Johann Joachim Quantz. Versuch einer Anweisung die Flöte traversiere zu spielen