La mort de Marat
 | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Jacques-Louis David |
| Dedicat a | Jean-Paul Marat |
| Creació | 1793 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Gènere | pintura d'història |
| Moviment | Neoclassical painting (en)  |
| Mida | 165 ( ) × 128 ( ) cm |
| Propietat de | Jacques Louis Jules David (1860–1886) |
| Col·lecció | Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1793 | Cour Carrée (en) , ala Sully |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 3260 |
| Catàleg | |
La mort de Marat és una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David el 1793 i que actualment s'exposa al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica de Brussel·les.[1][2]
Retrat de Marat
[modifica]La pintura representa la mort el 1793 de Jean-Paul Marat, l'escriptor del diari radical L'Ami du peuple (L'amic del poble), molt relacionat amb la facció jacobina durant el regnat del Terror, encara que mai no en va ser un membre indiscutible.[3][4]
L'historiador de l'art T. J. Clark va qualificar la pintura de David com la primera obra modernista per "la manera com va captar els assumptes polítics com a material sense canviar-los".[5]
Assassinat de Marat
[modifica]Marat va ser apunyalat el 13 de juliol, mentre escrivia a la seva banyera, per Charlotte Corday, la qual recolzava la facció girondina, més moderada i que va viatjar de Normandia a París obsessionada amb la idea d'assassinar l'home a qui ella percebia com una «bèstia» i així «salvar França». Va aconseguir aproximar-se-li usant el subterfugi de parlar-li de traïdors a la causa de la revolució. Corday el va assassinar amb un ganivet que havia amagat entre les seves robes. Va aconseguir entrar a la casa de Marat amb la pretensió de presentar-li una llista de gent que hauria de ser executada com a enemics de França. Marat li ho va agrair i li va dir que serien guillotinats la setmana següent, moment en el qual Corday immediatament el va apunyalar. Va ser guillotinada poc després.[6]
David era amic íntim de Marat, així com un ferm partidari de Robespierre i els jacobins.[7] Va quedar desconcertat per la seva capacitat natural de convèncer les masses amb els seus discursos, una cosa que ell encara no havia aconseguit amb la pintura (per no esmentar les seves dificultats a l'hora de parlar, a causa d'una deformitat facial causada per una ferida produïda durant un duel). Determinat a commemorar el seu amic, David no solament li va organitzar un esplèndid funeral, sinó que va pintar el seu retrat al cap de poc temps.
Malgrat la precipitació amb què va pintar el quadre (l'obra va ser acabada i presentada a la Convenció Nacional abans de quatre mesos després de la mort de Marat), es considera generalment que és la millor obra de David, un pas definitiu cap a la modernitat i una afirmació política inspirada i inspiradora.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Jean-Paul Marat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «The Death of Marat | French Revolution, Marat, Facts, & Description» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Ritchie, Nigel «Marat “L’’Ami du peuple”Jean-Paul Marat, l’Ami du peuple. Une tradition politique à redécouvrir». French History, 33, 1, 3-2019, pàg. 133–136. DOI: 10.1093/fh/crz023. ISSN: 0269-1191.
- ↑ Greenhalgh, Michael «David's 'Marat Assassiné' and Its Sources». The Yearbook of English Studies, 19, 1989, pàg. 162–180. DOI: 10.2307/3508048. ISSN: 0306-2473.
- ↑ Clark, T. J.. Farewell to an Idea: Episodes from a History of Modernism. Yale University Press, 2001, p. 21. ISBN 978-0-300-08910-3.
- ↑ Greenberg, Arthur. From Alchemy to Chemistry in Picture and Story (en anglès). John Wiley & Sons, 2007-03-15, p. 344. ISBN 978-0-470-08523-3.
- ↑ Roberts, Warren. Jacques-Louis David and Jean-Louis Prieur, Revolutionary Artists: The Public, the Populace, and Images of the French Revolution (en anglès). SUNY Press, 2000, p. 289. ISBN 978-0-7914-4287-6.
- ↑ Ziegler Delgado, María Magdalena «La pintura de historia: ¿El presente en el pasado o el pasado en el presente?». Revista de Comunicación de la SEECI, 41 (NOVIEMBRE), 2016, pàg. 45–65. ISSN: 1576-3420.
