La mort de Sardanàpal
| francès: Mort de Sardanapale | |
|---|---|
 | |
| Tipus | pintura  |
| Creador | Eugène Delacroix |
| Creació | 1827 |
| Mètode de fabricació | pintura a l'oli |
| Període | Romanticisme |
| Gènere | pintura d'història |
| Moviment | Romanticisme |
| Basat en | Sardanapalus (en)  |
| Mida | 392 ( ) × 496 ( ) cm |
| Propietat de | Étienne François Haro Joseph Vitta |
| Col·lecció | Museu del Louvre, París |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1827 1827-1828 | Salon of 1827 (en) , Salon Carré |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 2346 |
| Catàleg | |
La mort de Sardanàpal (en francès, Mort de Sardanapale) és una pintura del romàntic francès Eugène Delacroix que va fer en la primera època de la seva carrera i que es troba al museu del Louvre, a París. El quadre representa el dramàtic episodi del suïcidi del rei llegendari Sardanàpal, incendiant el seu palau, amb totes les seves dones i els seus cavalls, i la ciutat, quan aquesta és assetjada sense cap esperança de llibertat i per a evitar que l'enemic s'apropiés dels seus béns.
El poeta romàntic anglès Lord Byron havia publicat sis anys abans, i va ser traduït al francès l'any següent, és a dir el 1822, el drama Sardanapalus. Sembla que Delacroix s'hauria inspirat d'aquesta novel·la pel seu quadre.[1] A El presoner de Chillon Delacroix també s'inspira d'un poema del mateix autor.[2]
El compositor romàntic francès Hector Berlioz va escriure una cantata sobre el mateix tema, que li va aportar el seu primer gran èxit oficial.
Bibliografia
[modifica]- MANEYRE-DAGEN, N. Leer la pintura. Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-598-5.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Comentari del quadre al museu del Louvre[Enllaç no actiu] (anglès) (francès)