Vés al contingut

La muerte de Mikel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa muerte de Mikel
La muerte de Mikel
Mikelen heriotza
Fitxa
DireccióImanol Uribe
Protagonistes
ProduccióImanol Uribe i Ricardo Albarrán Modifica el valor a Wikidata
GuióImanol Uribe
José Ángel Rebolledo
María Teresa Font
MúsicaAlberto Iglesias
FotografiaJavier Aguirresarobe
MuntatgeJulio Peña Heredia
ProductoraAiete Films
Cobra Films
Dades i xifres
País d'origenPaís Basc
Estrena1984
Durada89 minuts
Idioma originalCastellà
basc
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació120.000 euros
Descripció
GènereDrama

IMDB: tt0085972 FilmAffinity: 406654 Rottentomatoes: m/la_muerte_de_mikel_2011 Letterboxd: mikels-death Allmovie: v152465 TMDB.org: 187857 Modifica el valor a Wikidata

La muerte de Mikel és una pel·lícula dramàtica Euskalduna, dirigida per Imanol Uribe, que es va estrenar l'1 de gener de 1984. Es va convertir en un gran èxit de crítica i taquilla, recaptant més de 20 milions de pessetes (120.000 euros).[1][2]

A la pelicula es retrata la identitat i els esdeveniments del País Basc en la dècada de 1980-1990 i forma part de l'anomenada trilogia basca d'Uribe.[3][4]

Argument

[modifica]

Mikel és farmacèutic en un poble biscaí. Encara que prové d'una família burgesa conservadora, ell milita a l'esquerra abertzale. El seu matrimoni va de mal en pitjor va pitjor a causa de les seves inclinacions homosexuals, els intents de repressió de les quals el tenen a la vora de la crisi nerviosa i el suïcidi.

Després de provocar la seva separació matrimonial amb una agressió a la seva dona, coneix en un cabaret a un transformista amb el qual comença una relació. Quan s'estén el rumor de la seva orientació sexual no rep suport ni del seu cercle d'amistats, ni de la seva família, ni dels seus companys de partit, que immediatament el treuen de les llistes electorals. Coincidint amb tot això, la policia el deté per haver auxiliat un etarra ferit en el passat. En negar-se a facilitar informació és torturat, però posteriorment és alliberat per tractar-se de fets amnistiats al començament de la democràcia.

El clima que es crea per la seva sortida de l'armari, lluny d'espantar-lo, li fa planejar abandonar el poble per viure en llibertat a Bilbao. Però abans d'arribar a fer-ho apareix mort sobtadament, suggerint-se que l'ha matat la seva pròpia mare per evitar l'escàndol. Llavors, els mateixos companys de partit que l'havien apartat, s'apressen a utilitzar políticament la seva estranya mort.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Roldan Larreta, Carlos. «La muerte de Mikel - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. [Consulta: 19 novembre 2022].
  2. Pohl, Burkhard. Miradas glocales: cine español en el cambio de milenio (en castellà). Iberoamericana Editorial, 2007, p. 78-79. ISBN 978-84-8489-302-8. 
  3. Sánchez-Conejero, Cristina «El hombre vasco global: El hombre solo (1994) de Bernardo Atxaga y La muerte de Mikel (1984) de Imanol Uribe». Bulletin of Spanish Studies, 81, 3, 01-05-2004, pàg. 325–341. DOI: 10.1080/1475382042000212955. ISSN: 1475-3820.
  4. Barrenetxea Marañon, Igor. «La trilogía vasca de Imanol Uribe: una mirada al nacionalismo vasco radical a través del cine» (en espanyol europeu). Ikusgaiak : Cuadernos de cinematografia, 2003. [Consulta: 20 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]