La mujer más fea del mundo
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Miguel Bardem Aguado  |
| Protagonistes | Elia Galera Roberto Álvarez Javivi Héctor Alterio Alberto San Juan Guijarro Enrique Villén Guillermo Toledo Monsalve Saturnino García Rodríguez Ramón Barea Luis Ciges Maria Isbert Anabel Alonso Eloi Yebra Fernando Ramallo Manuel Morón Manuel Manquiña Paco Maestre Javier Gurruchaga Inma del Moral Javier Albalá Pilar Castro Parrilla Marta Gil Agustín González Javier Veiga Roberto Álamo Santiago Segura Silva Luis Bermejo Prieto Carlos Lucas Reñé Mari Ángeles Acevedo (en) 
|
| Director artístic | Alain Bainée |
| Guió | Nacho Faerna |
| Música | Juan Bardem Aguado |
| Dissenyador de so | Polo Aledo |
| Fotografia | Néstor Calvo |
| Muntatge | Iván Aledo |
| Maquillatge | José Quetglas |
| Efectes especials | Reyes Abades |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 5 novembre 1999 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | castellà |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
     
| |
La mujer más fea del mundo és una pel·lícula espanyola de ciència-ficció[1] dirigida el 1999 per Miguel Bardem Aguado, on vol fer una reflexió sobre la solitud al món modern.[2] La música fou composta pel cosí del director, Juan Bardem Aguado, i va suposar el debut cinematogràfic d'Elia Galera.[3]
Argument
[modifica]La trama s'estructura des de l'inici fins a ben avançat el film en dues línies que corren paral·leles: la recerca que el tinent Arribas (Roberto Alvárez) i el seu equip realitzen a tenor d'un misteriós assassinat ocorregut en una residència d'ancians, pel que sembla perpetrat per una monja, entrallaçada amb la vida de la bella Lola Otero (Elia Galera), una femme fatale devoradora d'homes que amaga un misteriós secret. A resultes de la recerca del Tinent Arribas, que es tanca cada nit en la solitud del seu apartament i que també amaga un secret, i el seu ajudant, el quec i enamoradís sergent Pelayo (Javivi), descobreixen que un estrany professor, el Dr Werner (Héctor Alterio) pot estar implicat. Això els posa en la pista d'una pacient deforme a la que el doctor va atendre en el passat: Lola Otero, que es va transformar en la bella dona que és ara. Alhora comença a haver-hi flashbacks de la trista adolescència de Lola i els seus desenganys, i tot aquest odi l'ha tornat boja. A partir d'aquest moment la recerca pren cos i certes tràgiques desaparicions i assassinats de misses Espanya semblen apuntar a la trastornada Lola com a autora dels crims.[4]
Repartiment
[modifica]- Elia Galera (Lola Otero)
- Alberto San Juan (Luis Casanova)
- Alicia Agut (monja)
- Anabel Alonso (Rocío)
- Carlos Lucas (ajudant del forense)
- Roberto Álvarez (Tinent Arribas)
- Javivi (Sergent Pelayo)
- Héctor Alterio (Dr. Werner)
- Guillermo Toledo (Lafuente)
- Inma del Moral (Vicky)
- Eloi Yebra (Macarra)
Nominacions i premis
[modifica]| Categoria | Persona | Resultat |
|---|---|---|
| Millor director novell | Miguel Bardem | Nominat |
| Millors efectes especials | Alejandro Álvarez David Martí José Álvarez Reyes Abades |
Nominats |
Va rebre el gran premi de plata al Fantasporto i fou nominada al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges de 1999.[6]
Referències
[modifica]- ↑ La mujer más fea del mundo a cienciaficcion.com
- ↑ Miguel Bardem reflexiona en "La mujer más fea del mundo" sobre la soledad en el mundo moderno, El País, 30 d'octubre de 1999
- ↑ La mujer más fea del mundo a decine21.com
- ↑ la mujer más fea del mundo a Fotogramas
- ↑ La mujer más fea del mundo al web dels premis Goya
- ↑ Premis de La mujer más fea del mundo a IMDB