Vés al contingut

La noche que no acaba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa noche que no acaba
Fitxa
DireccióIsaki Lacuesta Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióIsaki Lacuesta Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDiego Dussuel Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDiana Toucedo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTCM Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2010 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà
anglès
castellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1715333 FilmAffinity: 864922 Allocine: 185552 Letterboxd: all-night-long-2010 Allmovie: v525956 TMDB.org: 107669 Modifica el valor a Wikidata

La noche que no acaba és el quart llargmetratge del director espanyol Isaki Lacuesta. Documental rodat a Girona i entrevistes a diversos escenaris.[1]

Sinopsi

[modifica]

Ava Gardner Va arribar a Espanya en 1950 per a rodar Pandora i l'holandès errant a Tossa de Mar (Girona). Era la primera vegada que l'actriu sortia dels Estats Units i la primera vegada que els habitants d'aquella localitat pesquera de la Costa Brava veien un grup d'estrangers tan nombrós. En les seves memòries Ava Gardner va escriure:"De totes les condemnades pel·lícules que vaig fer, Pandora sigui potser la menys famosa i no obstant això gairebé res m'ha influït tant. Aquesta pel·lícula va canviar la meva vida". Ava va trobar en l'oprimida i vital societat espanyola un reflex de si mateixa i la millor via de fuita a una vida d'estrella a Hollywood que començava a detestar.

"La noche que no acaba" segueix el rastre del pas d'Ava Gardner per Espanya. Una vida eixelebrada, exagerada, embolicada en tablaos, flamenc, toros, alcohol i que ha donat peu a mil i una llegendes. A través d'entrevistes amb testimonis que la van conèixer, la pel·lícula recorda les seves relacions amb els toreros Mario Cabré i Luis Miguel Dominguín, o els seus conflictes amb el seu veí Juan Domingo Perón. Una vida amb una cara alegre i vital però amb un revers amarg i vulnerable.[2]

Repartiment

[modifica]

Festivals

[modifica]

Fou exhibida a la Secció Zabaltegi del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[3] Fou nominada al millor documental a les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 2011.[4] També fou nominat a la Bisnaga d'Or del Festival de Màlaga.[5] Va guanyar el premi Raíces al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ "La noche alegre de España" Gregorio de Belinchón - El País 22/09/2010.
  2. ↑ la noche que no acaba a Fotogramas
  3. ↑ ISAKI LACUESTA: "RESUCITAR A AVA GARDNER HA SIDO COMO UN EXORCISMO DE MENTIRA", Fotogramas, 23 de setembre de 2010
  4. ↑ «Premios del CEC a la producción española de 2011». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 6 setembre 2019].
  5. ↑ El Festival de Cine Español de Málaga anuncia su sección oficial para 2011, rtve.es, 22 de febrer de 2011
  6. ↑ La noche que no acaba a catalanfilms.cat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_noche_que_no_acaba&oldid=31029254»