La señora del Intendente
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Jorge Amando Bo |
Protagonistes | |
Producció | Jorge Amando Bo |
Guió | Jorge Amando Bo |
Música | Jorge Amando Bo |
Fotografia | Alfredo Traverso |
Muntatge | Rosalino Caterbetti |
Productora | Sifa |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina |
Estrena | 1967 |
Durada | 90 min |
Idioma original | castellà |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
La señora del Intendente s una pel·lícula argentina en blanc i negre, dirigida per Armando Bó segons el seu guió, estrenada l'1 de juny de 1967 i que va tenir com a protagonistes a Isabel Sarli, Pepe Arias, Víctor Bo, Pepita Muñoz i Héctor Calcaño. Va tenir com a títol alternatiu el de La señora del intendente de Ombú quemado. Va ser l'última pel·lícula de Pepe Arias, qui va morir mesos abans de l'estrena.[1] Va tenir una seqüela "Una viuda descocada" (1980), que fou la darrera pel·lícula de Bó.
Sinopsi
[modifica]Una noia sensual es casa amb el metge d'un poble tranquil del qual després es converteix en intendent.[2]
En les primeres escenes, el protagonista despenja el quadre del president Arturo Frondizi per a reemplaçar-lo pel de Ricardo Balbín, per a quedar bé amb una visita. Després, es pregunta pel retorn de "Juan" i canvia una altra vegada el quadre pel de algú que estava prohibit per decret.
Repartiment
[modifica]Van intervenir en el film els següents intèrprets:[2]
- Isabel Sarli… Flor Tetis
- Pepe Arias… Dr. Amable Gambetta, intendent
- Pepita Muñoz… Doña Flora de Tetis
- Héctor Calcaño... Mezadra
- Oscar Valicelli… Policía
- Enrique Belluscio
- Semillita... Ramón
- Víctor Bó… Editor del periòdic Conciencia
- Inés Murray
- Adelco Lanza Antoin
Producció
[modifica]La pel·lícula de comèdia de 90 minuts va ser realitzada l'any 1967 per a Sociedad Independiente Filmadora Argentina pel director Armando Bó. El guió va ser d'Armando Bó i la música d'Elijio Ayala Morín.[3] La pel·lícula fou rodada en la seva totalitat a San Pedro (província de Buenos Aires).[4]
Comentaris
[modifica]« | ”Pepe Arias llueix per última vegada la seva excel·lent mímica humorística… Encara que en un pla excessivament caricaturesc”.[2] | » |
El Mundo va opinar:
« | ”Disbauxa i humor groller”.[2] | » |
Per la seva part, Manrupe i Portela escriuen:
« | ”Conserva el tipus de La mujer del zapatero, però aquesta vegada s'entremet en el món de la corrupció, amb alguns moments rescatables”.[2] | » |
Referències
[modifica]- ↑ Inzillo, 1997.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 501. ISBN 950-05-0896-6.
- ↑ La señora del intendente, filmaffinity.
- ↑ Escenarios naturales ... La Guia Club.
Bibliografia
[modifica]- Castagna, Gustavo J. «Armando Bó & Isabel Sarli - El buen salvage y la mujer codiciada». A: Cinémas d'Amérique latine N° 7/1999 (en castellà). Presses Univ. du Mirail, 1999-04-02. ISBN 978-2-85816-447-9 [Consulta: 6 juny 2014].
- «Escenarios naturales- Películas filmadas en el partido de San Pedro y alrededores». La Guia Club. Arxivat de l'original el 2014-06-06. [Consulta: 6 juny 2014].
- Inzillo, Carlos «Treinta años sin Pepe Arias» (en castellà). La Nacion, 23-02-1997. Arxivat de l'original el 2014-06-06 [Consulta: 6 juny 2014].
- «La señora del intendente» (en castellà). filmaffinity. [Consulta: 6 juny 2014].