La terrassa (Vayreda)
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Joaquim Vayreda |
Creació | 1891 |
Moviment | art modern |
Material | Oli sobre tela |
Mida | 62,5 x 115,5 cm |
Propietat de | Museu Nacional d'Art de Catalunya (1921–) |
Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Història | |
Data | Esdeveniment significatiu |
11 octubre 1921 | donació |
Catalogació | |
Número d'inventari | 010582-000 |
La terrassa és una obra pictòrica del segle xix, realitzada pel pintor català Joaquim Vayreda (1843 – 1894) i conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1] L'obra, datada el 1891, és un oli sobre tela, amb unes dimensions de 62,5 x 115,5 cm. La pintura, catalogada dins el tema «gènere i societat», va ser donada al museu per la vídua i els fills de l'artista,[1] l'11 d'octubre de 1921.[2]
El 1983, l'obra es va mostrar a l'exposició Pintores Españoles de la Luz, organitzada pel Banco de Bilbao, a Madrid.[3]
Descripció
[modifica]La tela està pintada a la terrassa de la casa pairal olotina del mateix Vayreda. Darrera la barana de pedra, es veu la silueta característica de les cases del carrer de Mulleres. Recolzada a la barana hi ha una figura femenina. A damunt d'una catifa, una nena juga. Altres elements són uns tarongers —o llimoners— en unes bótes; uns testos amb plantes i, a la dreta de la tela, un balancí buit.[4]
L'estil de la pintura és proper al francès, igual que la majoria de l'obra del pintor, i també a l'impressionisme, la qual cosa s'explica per les estades de l'artista a París.[5] Els últims anys de la seva vida, Vayreda, va pintar escenes de la vida quotidiana, cada vegada més de moda a França. La terrassa recorda, a més, algunes pintures de Ramón Casas o de Santiago Rusiñol,[6] o també de Mas i Fontdevila o de Joan Llimona, i recull la influència de l'arribada de la fi de segle.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «La terrassa | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ Benet, 1931, p. 147 (19 de 32), Barcelona.
- ↑ A., Carbonell Pallarès, Jordi. Joaquim Vayreda. Editorial Ausa, 1994. ISBN 84-88810-02-4.
- ↑ Benet, 1931, p. 151 (23 de 32), Barcelona.
- ↑ «Al camp amb Joaquim Vayreda». [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ Nadal, Santiago. «Joaquim Vayreda, pintor, emprenedor (2/3)» (en castellà), 18-04-2020. [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ Benet, 1931, p. 152 (24 de 32), Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Benet, Rafael. «Butlletí dels museus d'art de Barcelona» (PDF). Junta de museus, 01-10-1931. [Consulta: 22 abril 2021].