Vés al contingut

La teta i la lluna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa teta i la lluna
Fitxa
DireccióBigas Luna Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticAimé Deudé
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPatrícia Monné
GuióBigas Luna
Cuca Canals
(guió)
Josep Bargalló
Felix Miret-Rovira
Frédéric Lasaygues
(diàlegs)
MúsicaNicola Piovani Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé Luis Alcaine Escaño Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarmen Frías
VestuariPatrícia Monné
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà
castellà
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica, cinema eròtic, coming-of-age, comèdia i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatpits i Lluna Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0111403 FilmAffinity: 928467 Allocine: 11880 Rottentomatoes: m/la-teta-i-la-lluna-the-tit-and-the-moon Letterboxd: the-tit-and-the-moon Allmovie: v134194 TCM: 520206 TMDB.org: 13375 Modifica el valor a Wikidata


La teta i la lluna[1] és una pel·lícula hispanofrancesa de 1994, dirigida per Bigas Luna i guanyadora d'un premi Osella d'Or a la Mostra de Venècia.[2] Bigas Luna tanca la seva trilogia ibèrica amb una història nostàlgica, molt personal i plena de símbols, que evoca vivències i records de l'autor.[3]

Argument

[modifica]

Tete, un nen de nou anys (Biel Duran), està trist i deprimit per dos motius: com a enxaneta, no assoleix mai arribar a coronar el castell; i com a germà gran, es veu desplaçat pel seu germanet, a qui la mare alimenta donant-li el pit, mentre que ell ha de beure llet de l'ampolla. Tete s'obsedeix per tenir una teta per a ell sol i emprèn una missió personal per trobar el parell de tetes perfecte d'on poder mamar. El complex d'Èdip i la seva obsessió morbosa per les mamelles es concreten quan arriba al poble una ballarina francesa, Estrellita (Mathilda May), força ben dotada, a qui Tete regala una granota. Commoguda per l'afecte que li demostra el nen, la noia es decideix a alletar-lo i satisfa així el seu desig. Malauradament per a Tete, Estrellita rep les atencions de molts homes, incloent-hi la seva parella artística i espòs, Maurice (Gérard Darmon), i el seu amant, un atractiu adolescent, electricista i cantant flamenc, Miquel (Miguel Poveda). Amb tot aquest munt de competidors, podrà satisfer el seu desig el pobre Tete? Finalment, es produeix una escena onírica molt del gust de Bigas Luna en què participen Tete, que aconsegueix escalar el castell, Estrellita, convertida en la mare que li dona el pit, i Miquel vestit d'àngel en un espectacle amb Estrellita i Maurice, que esdevé, de fet, el gigoló de la dona.[4]

Repartiment

[modifica]

Curiositats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Títol original en català
  2. Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
  3. Comas Puente, Àngel. Diccionari de llargmetratges : El cinema a Catalunya després del Franquisme (1975-2003). 
  4. Review of the UK Region 0 DVD at DVD Times Revista de cinema online. (anglès)
  5. [enllaç sense format] http://castellersdebarcelona.net/colla/actualitat/750
  6. [enllaç sense format] http://www.minyons.cat/historia/1994.asp Arxivat 2011-09-16 a Wayback Machine.
  7. Diccionari de cinema (italià)
  8. Banda sonora de la pel·lícula, a IMDb (anglès)
  9. Localitzacions, a IMDb (anglès)

Enllaços externs

[modifica]