Vés al contingut

La violetera (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa violetera
Fitxa
DireccióLuis César Amadori Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Sara Montiel
Tomás Blanco
Laura Valenzuela
Raf Vallone
Franck Villard
Robert Pizani
Ana Mariscal
Rufino Inglés
María Francés
Charles Fernley Fawcett
Félix Fernández
Pastor Serrador
Julia Delgado Caro
Modesto Blanch
Vicente Soler Modifica el valor a Wikidata
ProduccióBenito Perojo Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
GuióAndré Tabet, Manuel Villegas López i Jesus Maria Arozamena Berastegi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Quintero Muñoz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAntonio L. Ballesteros
Dades i xifres
País d'origenItàlia i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0052369 FilmAffinity: 643064 Allocine: 220412 Rottentomatoes: m/la_violetera_2013 Letterboxd: the-violet-seller Allmovie: v150961 TMDB.org: 119643 Modifica el valor a Wikidata


La violetera és una pel·lícula musical italo-espanyola de 1958 dirigida per Luis César Amadori i protagonitzada per Sara Montiel,[1][2][3] que tornava a Espanya en 1957 després d'haver aconseguit l'èxit a Hollywood.[4] Va ser un dels majors èxits de taquilla a Espanya, on es va mantenir durant un any en cartellera,[5] i Llatinoamèrica.[6][7] Ha estat tal la identificació d'aquesta pel·lícula amb la seva actriu principal que durant els funerals de Saritísima van ser projectades algunes escenes memorables del film en les pantalles exteriors del cine Callao de la madrilenya plaça homònima.[8][9][10]

La història té el seu origen en el cuplet de José Padilla La violetera de 1914.[2]

Sinopsi

[modifica]

Soledad és una jove que ven violetes pels carrers de Madrid de 1899, també és una cantant que té bona veu però no li treu partit al seu do. Una nit de cap d'any coneix a un jove aristòcrata anomenat Fernando, tots dos s'enamoren i es comprometen, però el germà de Fernando mor en un duel i s'ha de casar amb la núvia que li va assignar, Magdalena, Soledad, molt trist, coneix un empresari francès, Bernard, que queda impressionat per la veu i l'art de Soledad. La convenç per a viatjar a França i actuar en un teatre important de París, aconsegueix triomfar i es converteix en una cantant d'èxit. Però Soledad perd la veu a causa d'un refredat molt fort que contreu per ser una supervivent de l'enfonsament, del Titanic, on ella era passatgera. El seu empresari Bernard, que l'acompanyava en el viatge, mor en l'enfonsament. Passats uns anys, un dia Soledad i un vidu Fernando es tornen a trobar a Madrid i per fi estan junts on ningú els pot separar.

Repartiment

[modifica]

Música

[modifica]

En tractar-se d'una pel·lícula musical les cançons van ser part important del film. Aquestes van ser gravades en play-back i realitzades amb arranjaments musicals dels mestres Juan Quintero Muñoz i García Segura.[11]

Cançons

[modifica]
  • La Violetera
  • Mimosa
  • Mala entraña
  • Flor de té
  • Agua que no has de beber
  • Es mi hombre
  • Tus ojitos negros
  • El polichinela
  • Bajo los puentes de París
  • Frou Frou
  • Nada
  • Rosa de Madrid

Premis

[modifica]
Any Lloc País Categoria Nominat/a Resultat
1958 Sindicat Nacional de l'Espectacle Espanya Espanya Millor actriu principal Sara Montiel Guanyadora
1959 Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics Millor pel·lícula La violetera 2n lloc
Millor actriu principal Sara Montiel Guanyadora
Millors decorats Enrique Alarcón Guanyador

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sara Montiel, la española que enamoró a Hollywood» (en castellà), 08-04-2013. [Consulta: 7 gener 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 «‘La violetera’, en 'Historia de nuestro cine'» (en espanyol europeu), 11-06-2018. [Consulta: 7 gener 2019].
  3. ↑ Mira, Alberto. Historical Dictionary of Spanish Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010, p. 239. ISBN 9780810859579 [Consulta: 7 gener 2019]. 
  4. ↑ «Eva Manjón encarna a la Sara Montiel de ‘La violetera’ en un musical» (en castellà). EFE, 19-08-2016 [Consulta: 7 gener 2019].
  5. ↑ «Sara Montiel: "Nadie quería hacer 'El último cuplé', y menos si cantaba yo"» (en espanyol europeu), 12-03-2007. [Consulta: 7 gener 2019].
  6. ↑ «Alfredo Landa, Sara Montiel y Manolo Escobar, sellos cinéfilos» (en castellà), 21-07-2014. Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 7 gener 2019].
  7. ↑ «Cinco películas que debías haber visto de Sara Montiel» (en castellà), 08-04-2013. [Consulta: 7 gener 2019].
  8. ↑ Fernández, Víctor. «Adiós al son de ‘La Violetera’» (en espanyol europeu), 09-04-2013. [Consulta: 7 gener 2019].
  9. ↑ «"La violetera" despedirá en Madrid a Sara Montiel» (en castellà), 08-04-2013. [Consulta: 7 gener 2019].
  10. ↑ «Sara Montiel recibe sepultura en el cementerio de San Justo», 09-04-2013. [Consulta: 7 gener 2019].
  11. ↑ Falcó, Josep Lluís i. Gregorio García Segura: historia, testimonio y análisis de un músico de cine (en castellà). Editora Regional de Murcia, 1994, p. 31. ISBN 9788475641508 [Consulta: 7 gener 2019]. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_violetera_(pel·lícula)&oldid=34585312»