Vés al contingut

La viudita naviera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La viudita naviera (pel·lícula))
Infotaula de pel·lículaLa viudita naviera
Fitxa
DireccióLluís Marquina i Pichot Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMarciano de la Fuente
Dissenyador de produccióEnrique Alarcón Modifica el valor a Wikidata
GuióLluís Marquina i Pichot i José María Pemán Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDaniel Montorio Modifica el valor a Wikidata
FotografiaManuel Merino Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJulio Peña Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTarfe Films
DistribuïdorCB Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCadis Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055603 FilmAffinity: 901313 Letterboxd: la-viudita-naviera Allmovie: v152734 TMDB.org: 490057
Facebook: LaViuditaNaviera Modifica el valor a Wikidata

La viudita naviera és una pel·lícula espanyola dirigida per Lluís Marquina i Pichot i estrenada el 14 de juny de 1962, basada en la novel·la homònima de José María Pemán.[1] Fou rodada a Cadis.[2][3]

Argument

[modifica]

Al Cadis del 1895 i durant els carnavals, la vídua Candelaria - que viu amb la seva cunyada Fidelitat i és propietària d'una flota de navilis - contreu matrimoni per poders amb el Capità Tomás Igartua, destinat a l'Havana. El vaixell, en el qual se suposava retornava a Espanya sofreix un naufragi i arriben notícies a la península que el Cavaller ha mort. Candelaria es converteix així, per segona vegada, en vídua, ara pretesa per Don Santiago Filgueras. Quan s'arriba a conèixer que Igartua mai va pujar al vaixell, Filgueras intenta fer creure el contrari a Candelaria per a aconseguir el seu amor. No obstant això, el marit apareix i finalment aconsegueix triomfar l'amor.[4]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Arturo Fernández va rebre el premi al millor actor als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1961.[5]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]