La volta al món en vuitanta dies
|
Aquest article tracta sobre la novel·la. Vegeu-ne altres significats a «La volta al món en vuitanta dies (desambiguació)». |
| Le Tour du monde en quatre-vingts jours | |
|---|---|
 Coberta de la primera edició del llibre en francès, de l'any 1873. | |
| Tipus | obra literària  |
| Fitxa | |
| Autor | Jules Verne |
| Llengua | francès i anglès |
| Il·lustrador | Alphonse de Neuville |
| Publicació | París , França, 1871 1873 |
| Creació | 1871 |
| Publicat a | Le Temps |
| Dades i xifres | |
| Gènere | fulletó, novel·la de viatges, novel·la d'aventures i novel·la infantil |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Shanghai Hong Kong Nova York San Francisco Londres Liverpool Índia Egipte Singapur Japó Aden Itàlia França |
| Sèrie | |
| Viatges extraordinaris | |
  | |
La volta al món en vuitanta dies (en francès, Le Tour du monde en quatre-vingts jours)[1][2] és una novel·la d'aventures de l'escriptor francès Jules Verne (1828-1905) que fou escrita el 1872, el mateix any en què se situa l'acció, i publicada per capítols a Le Temps entre el 6 de novembre i el 22 de desembre de 1872; posteriorment s'esdità en forma de llibre el 1873.[3][4] A la història, Phileas Fogg, de Londres, i el seu empleat Passepartout fan un intent de circumval·lar el món en vuitanta dies per una aposta de 20.000 lliures feta amb els seus amics del Reform Club londinenc.[5] Les innovacions tecnològiques del segle xix havien obert la possibilitat de circumnavegar el món ràpidament, i la perspectiva fascina Verne i el seu públic. El llibre podria haver estat inspirat per les accions de l'empresari i explorador americà George Francis Train, que va aconseguir realitzar aquesta empresa l'any 1870.
Trama
[modifica]Phileas Fogg és un home ric, pesat, reservat, solter, amb uns costums molt regulars i metòdics. Mai no deixa revelar cap emoció i proporciona tranquil·litat sent extremament previsor i silenciós. La font dels seus recursos econòmics és desconeguda; sens gaire luxe, porta una vida molt metòdica. Acomiadat el seu antic criat, James Foster, per haver-li portat l'aigua per fer-se la barba dos graus més freda del que estava previst, i contracta Passepartout, un francès al voltant de la trentena, intel·ligent i afectuós amb el seu amo. Més tard, al Reform Club, d'on Fogg és soci i on cada dia arriba caminant fent el mateix nombre de passes, tindrà una discussió amb cinc socis més sobre un article al The Daily Telegraph que destaca el fet que, gràcies a l'obertura d'una nova línia de ferrocarril a l'Índia, ara serà possible fer la volta al món en vuitanta dies. Això motivarà una juguesca econòmica que provocarà l'inici de les aventures de Fogg i la seva volta al món.
Itinerari del viatge
[modifica]El viatge narrat comença el de 1872. Phileas Fogg, acompanyat pel seu criat, mira de trepitjar exclusivament territori britànic durant quasi tot el viatge, cosa no gaire complicada en aquella època, ja que l'Imperi Britànic es trobava en el moment de màxima expansió.
El viatge va seguir l'itinerari previst al diari The Daily Telegraph, que va suposar la base de l'aposta.
| Trajecte | Mitjà de transport | Durada |
|---|---|---|
| Londres a ciutat de Suez | ferrocarril i vaixell de vapor | 7 dies |
| Suez a Bombai | vaixell de vapor | 13 dies |
| Bombai a Calcuta | ferrocarril i elefant | 3 dies |
| Calcuta a Hong Kong | vaixell de vapor | 13 dies |
| Hong Kong a Yokohama | vaixell de vapor | 6 dies |
| Yokohama a San Francisco | vaixell de vapor | 22 dies |
| San Francisco a Nova York | ferrocarril i trineu de vela[6] | 7 dies |
| Nova York a Londres | vaixell de vapor | 9 dies |
| Volta al món | Total | 80 dies |
Blau: Vaixell de vapor Negre: Ferrocarril Groc: Altres mitjans
Temes tractats a la novel·la
[modifica]- La fidelitat, entre altres exemples, quan Phileas renuncia al seu viatge per anar a salvar Passepartout, que és presoner dels sioux.
- La importància de l'honor i de la paraula donada.
- L'excentricitat i la flegma.
- La diversitat cultural, la cultura de les diferents persones que troben durant el seu recorregut.
- Consideracions sobre el concepte de distància i la seva reducció provocada pels nous mitjans de comunicació.
Personatges
[modifica]
- Phileas Fogg
- un home de l'alta societat anglesa i protagonista del llibre. Personatge fred i calculador.[7]
- Jean Passepartout
- criat francès de Fogg, i, al contrari que aquest, molt espontani i eixelebrat.
- Fix
- inspector de Scotland Yard, implacable perseguidor de Fogg per tot el món.
- Mistress Aouida
- jove dama que Fogg deslliura i salva de morir cremada a l'Índia, i que l'acompanya en la resta del viatge. N'acaba enamorat i és el principal "premi" de la seva volta al món.
- Sir Francis Cromarty
- militar de l'exèrcit britànic a l'Índia, que comparteix viatge i aventures per aquest territori.
- James Forster
- anterior criat de Fogg abans de contractar Passepartout. Acomiadat per dur a Fogg l'aigua per a rentar-se amb 2 graus de diferència.
- Andrew Stuart, John Sullivan, Samuel Fallentin, Prens Flanagan i Gauthier Ralph
- els cinc socis del Reform Club que discuteixen amb Fogg sobre la possibilitat de fer la volta al món en vuitanta dies, discussió que acabarà amb una aposta de 20.000 lliures.
- Jutge Obadiah i secretari Oysterpof
- que jutgen els protagonistes a Calcuta.
- John Bunsby
- patró de la Tankadera, goleta que els transporta de Hong Kong a Xangai.
- William Batulcar
- propietari del circ en el qual ingressa Passepartout per poder viatjar als Estats Units.
- Stamp Proctor
- coronel que a San Francisco, dona un cop de puny a Fix i que està a punt de batre's en duel amb Fogg.
- William Hitch
- missioner que van conèixer en el tren viatjant a l'Ocean to Ocean.
- Mugde
- conductor del trineu que fan servir en una part del recorregut per Amèrica davant la falta de vies de tren.
- Andrew Speedy
- capità del Henrietta, vapor en el qual fan el trajecte de Nova York a Queenstown, a Irlanda.
- James Strand
- autèntic lladre del Banc d'Anglaterra.
- Dorothy
- dona de Fix, l'acompanya en el seu viatge i l'ajuda a capturar els suposats lladres.
La versió original del llibre
[modifica]- Jules Verne, Le Tour du monde en quatre-vingts jours, sèrie Les Voyages extraordinaires, J. Hetzel, Paris, 1873.
Una reproducció d'aquesta edició és consultable a la pàgina web Gallica, la biblioteca digital de la Bibliothèque nationale de France.
Adaptacions
[modifica]- Pel·lícula estatunidenca de 1956 La volta al món en vuitanta dies dirigida per Michael Anderson; amb David Niven i Cantinflas.
- Pel·lícula estatunidenca de 2004 La volta al món en 80 dies dirigida per Frank Coraci; amb Steve Coogan i Jackie Chan.
- La sèrie de dibuixos animats amb el nom La volta al món de Willy Fog, una coproducció de Televisión Española i BRB Internacional de 1983.
- Minisèrie en tres parts de 1989 dirigida per Buzz Kulik i interpretada per Pierce Brosnan, Eric Idle, Julia Nickson-Soul i Peter Ustinov.
- Obra de teatre musical en dos actes de 2012 La volta al món en 80 dies (2011) amb text de Míriam Vila Figueras i música de Joan B. Torrella Ibáñez estrenada a Sabadell el 3 de març de 2012.
Referències
[modifica]- ↑ Jules Verne. Les voyages extraordinaires par Jules Verne: Le tour du monde en quatre-vingts jours. J. Hetzel et C., 1874.
- ↑ Jules Verne. Around the World in Eighty Days. Samson Low, Marston, Searle, & Rivington, 1876.
- ↑ Sayous, Marc. «Le Tour du monde en quatre-vingts jours» (en francès). Centre international Jules Verne. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ "Viaje al centro del Verne desconocido".
- ↑ Sinopsis de las Obras Vernianas – Viajes Extraordinarios Arxivat 2018-05-01 a Wayback Machine.. Julio Verne (castellà)
- ↑ Verne, J.; Towle, G.M.. Around the World in Eighty Days. Bilingual Library, 2011, p. 347. ISBN 978-1-105-10709-2 [Consulta: 14 maig 2022].
- ↑ James Downard. The Paralogs of Phileas Fogg: Columbiad, the Gem of the Ocean!. Lulu.com, 7 març 2016. ISBN 978-1-329-95521-9.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]