Vés al contingut

La zona grisa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa zona grisa
The Grey Zone Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTim Blake Nelson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAvi Lerner i Christine Vachon Modifica el valor a Wikidata
GuióTim Blake Nelson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJeff Danna Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTim Blake Nelson Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMillennium Films i Killer Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLionsgate i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBulgària Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaHolocaust i Sonderkommando d'Auschwitz Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAuschwitz II-Birkenau Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0252480 FilmAffinity: 321486 Allocine: 28308 Rottentomatoes: m/the_grey_zone Letterboxd: the-grey-zone Mojo: greyzone Allmovie: v255639 TCM: 438379 Metacritic: movie/the-grey-zone TV.com: movies/the-grey-zone AFI: 62400 TMDB.org: 15192 Modifica el valor a Wikidata

La zona grisa (títol original: The Grey Zone), és una pel·lícula de l'any 2001 dirigida per Tim Blake Nelson i protagonitzada per David Arquette, Steve Buscemi, Harvey Keitel, Mira Sorvino i Daniel Benzali. Ha estat doblada al català [1]

El nom de la pel·lícula prové d'un capítol del llibre "Els enfonsats i els salvats" de Primo Levi, un escriptor italià supervivent d'Auschwitz. La pel·lícula explica la història del sonderkommando jueu XII en el camp de concentració d'Auschwitz  l'octubre de 1944. Aquests presoners eren obligats a ajudar els guàrdies a portar a les víctimes cap a les cambres de gas.

El guió es basa parcialment en la novel·la autobiogràfica de Miklos Nyiszli, "Auschwitz: a doctor's eyewitness account", metge jueu que va participar en els experiments de Josef Mengele sota pressió de mantenir amb vida a la seva dona i filla. També es percep la influència del text de Primo Levi Els enfonsats i els salvats, un dels capítols es titula precisament La zona grisa.

Els barracons i forns crematoris es van reconstruir específicament per a la pel·lícula.

Va ser rodada a Bulgària.

Argument

[modifica]

El 7 d'octubre de 1944, els sonderkommandos jueus (els presoners mantinguts separats de la resta i que treballaven en l'operació de les cambres de gas i forns crematoris) d'Auschwitz van organitzar un aixecament. El sentiment de culpa d'aquests homes, que a més reben un 'tracte de favor' per part dels nazis, els portarà a plantejar-se un motí com a forma de redempció. Les presoneres havien aconseguit extreure explosius d'una fàbrica d'armes i els van utilitzar per destruir parcialment el crematori IV i tractar d'escapar en la confusió. Els 250 presoners van ser capturats i immediatament executats.[2]

Repartiment

[modifica]
  • David Arquette: Hoffman
  • Steve Buscemi: "Hesch" Abramowics
  • David Chandler: Rosenthal
  • Allan Corduner: Doctor Miklos Nyiszli
  • Daniel Benzali: Schlermer
  • Mira Sorvino: Dina
  • Natasha Lyonne: Rosa
  • Michael Stuhlbarg: Cohen
  • Harvey Keitel: SS-Oberscharfuhrer Eric Muhsfeldt
  • Kamelia Grigorova: The Girl
  • Velizar Binev: SS-Oberscharfuhrer Moll
  • Lee Wilkof: Man With Watch

Premis

[modifica]
  • 2001: Festival de Sant Sebastià: Secció oficial llargmetratges a concurs
  • 2002: National Board of Review: Premi a la Llibertat d'Expressió

Crítica

[modifica]
  • "Una narració senzilla, seca, freda, no especialment virtuosa i que resulta més impressionant que qualsevol sentimentalisme. (...) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)" [3]
  • "He vist moltes pel·lícules sobre l'Holocaust, però mai he vist una tan urgent, fixa i dolorosa en el seu material. (...) implacable, trist i desesperada. (...) Puntuació: ★★★★ (sobre 4)"[4]
  • "Nelson (...) revesteix aquest inusual drama sobre l'Holocaust d'una intensitat dramàtica que en cap cas rebaixa el contingut que tracta. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 4)" [5]
  • "Implacablement gràfica. (...) Les seves imatges són tan fortes que rebaixen la complexitat moral de la pel·lícula. Com més realista pretén ser 'The Grey Zone', més destaquen els seus elements no realistes." [6]

Referències

[modifica]
  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La zona grisa». [Consulta: 26 juny 2018].
  2. «'THE GREY ZONE'; A Moral Dilemma» (en anglès). The New York Times.
  3. Fotogramas.es, Ricardo Aldarondo «La Zona Gris» (en castellà). Fotogramas.
  4. Ebert, Roger. «The Grey Zone Movie Review & Film Summary (2002) | Roger Ebert» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2018].
  5. «USATODAY.com - Also opening in theaters this weekend». [Consulta: 26 juny 2018].
  6. Holden, Stephen «FILM REVIEW; An Uprising at Auschwitz, With Emphasis on Realism» (en anglès). The New York Times.