Laboratoris Uriach
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Uriach  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial | |||
| Arquitecte | Manuel Ribas i Piera | |||
| Construcció | 1961 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura moderna | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Camp de l'Arpa del Clot (Barcelonès) | |||
| Localització | Degà Bahí, 65-67, Nació, 37-47 i Ripollès, 18-34 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2964 | |||
Els Laboratoris Uriach són un antic edifici industrial situat als carrers del Dega Bahí, Nació i Ripollès del Camp de l'Arpa de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Al tombant dels segles xix i xx, la societat comanditària J. Uriach i Cia, fundada per Joan Uriach i Feliu[2] i els seus tres fills barons i dedicada a la venda a l'engròs de productes químics i farmacèutics, es va instal·lar al carrer del Degà Bahí, al Camp de l'Arpa.[3][4] El 1910, Joaquim Uriach i Uriach,[5] fill del fundador, va encarregar a l'arquitecte Joan Bruguera i Roget el projecte d'un magatzem al carrer del Ripollès i d'un edifici d'habitatges a la cantonada d'aquest carrer amb el de la Muntanya,[6] que encara es conserva.[7]
Als anys 1950, el creixement de l'empresa, convertida ja en societat anònima, va fer que les instal·lacions (oficines i laboratori) resultessin insuficients, i d'aquesta manera, s'encarregà a l'arquitecte Manuel Ribas i Piera que erigís un centre d'investigació al mateix carrer, la primera fase del qual es va inaugurar el 1961.[4]
El 2001, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el «Pla Especial Integral de l'illa 'Laboratoris Uriach' delimitada pels carrers Degà Bahí, Nació, Ripollés i Muntanya», promogut per Immobiliària Colonial, per a construir-hi habitatges, respectant l'edifici catalogat.[8]
Descripció
[modifica]Del conjunt de construccions dels laboratoris Uriach, únicament s'ha conservat la més antiga, un interessant exemple d'edifici industrial de qualitat inserit en una trama on es combinen l'habitatge i la indústria.[1] Està format per dos cossos: un de vertical, de planta baixa i cinc pisos, que acollia les oficines de l'empresa, i un d'horitzontal, de planta baixa i dos pisos, que acollia part dels laboratoris, la biblioteca i l'habitatge del porter.[1]
L'estructura és de formigó armat a la planta subterrània i de perfils metàl·lics soldats a partir de la planta baixa, i els acabats són de granit a la base, aplacats de pedra calcària a les façanes del carrer i estucats blancs a les façanes interiors, fusteria d'alumini, etc.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Laboratoris Uriach». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Joan Uriach Feliu». geneanet. Rafaelita Bosom.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ 4,0 4,1 «Quienes somos - Historia». Uriach. Arxivat de l'original el 30-11-2023.
- ↑ «Joaquím Uriach Uriach». geneanet. Rafaelita Bosom.
- ↑ «Joaquín Uriach. Ripollès (18-34) i Ripollès (16) xamfrà Muntanya (80). Construir un cobert magatzem de planta baixa en el solar del carrer Ripollès i una casa de baixos i cinc pisos en el solar de Ripollès i Muntanya». Q127 Eixample 12204/1910. AMCB, 07-02-1910.
- ↑ «Casa Joaquim Uriach Uriach». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- ↑ «PLA ESPECIAL INTEGRAL DE L'ILLA 'LABORATORIS URIACH' DELIMITADA PELS CARRERS DEGA BAHÏ NACIO RIPOLLES I MUNTANYA», 23-11-2001.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «La família Uriach i el farmacèutic Alomar». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Uriach Antón, Maria. De l’adrogueria Vilaclara als laboratoris Uriach, més de 100 anys d’història farmacèutica. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona (treball final de grau), 2016.
Enllaços externs
[modifica]- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume «Laboratoris Uriach, 1997-1998 (fotografia, 85 x 65 cm)». Barcelona, ciutat de fàbriques. MACBA.