Lac Redon
| ||||
| Tipus | llac glacial zona humida  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | capçalera de la Noguera Ribagorçana | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.234 m | |||
| Profunditat | 73 m | |||
| Dimensió | 527 ( ) × 582 ( ) m | |||
| Material | granodiorita | |||
| Superfície | 24,45 ha | |||
El Lac Redon, també anomenat Estanh Redon, és un estany d'origen glacial situat a 2.234[1] m d'altitud, a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, tot i que per causes històriques forma part de la Vall d'Aran. Té una superfície molt gran, 24 ha, i amb 73 m és l'estany més profund dels Pirineus Catalans que no ha sofert alteracions per l'explotació hidroelèctrica. La conca és relativament reduïda (154 ha), vista la superfície de l'estany, i està orientada a migdia. Els punts més alts de la conca son el tuc de Serraera a l'est (2645 m) i el Tuc deth Pòrt de Vielha (2606 m) a l'oest, units per la Sèrra de Fontfreda.[2]
La vegetació de la conca està composta per gespets (prats de Festuca eskia) i per prats de Carex curvula. És un estany ultra-oligotròfic i es troba per sobre el nivell del bosc. La vegetació aquàtica es redueix a la presència de la caràcia Nitella sp. i diverses molses.[2]
La fauna de l'estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), aquest darrer introduït molt recentment.[2]
Aquest estany té a favor seu que ha estat l'estany més estudiat de tots els Pirineus, gràcies a la proximitat al Centre de Recerca d'Alta Muntanya de la Universitat de Barcelona. Molts dels treballs han estat d'interès general per a la limnologia, com la presència d'activitat microbiològica en la coberta de neu i gel o les estratègies de vida dels crustacis del plàncton. Actualment s'hi realitzen estudis integrats en projectes europeus que utilitzen els estanys com a sensors de canvis ambientals i climàtics, i forma part d'una xarxa de localitats d'estudi que va de Rússia a Portugal i de Noruega a Sierra Nevada.[2]
El seu estat ecològic és Bo, segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Està actualment inclòs dintre de la zona d'Aigüestortes de Xarxa Natura 2000.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Estanh Redon». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 4 setembre 2014].