Vés al contingut

Ladislau el Pòstum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ladislau Pòstum)
Plantilla:Infotaula personaLadislau el Pòstum

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1440 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Komárno (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 1457 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (17 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
15è Rei de Bohèmia
1453 – 1457
← Albert II d'Alemanya – Jordi I de Bohèmia →
Rei d'Hongria
1440 – 1457 (mort en el càrrec)
← Albert II d'Alemanya – Maties Corví →
Príncep elector
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarcgravi Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert II d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
GermansGeorge de Habsburg
Elisabet d'Habsburg
Anna d'Habsburg Modifica el valor a Wikidata
ParentsSegimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, avi matern
Barbara of Cilli, àvia materna Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1457The French Marriage Project of Ladislaus the Posthumous (en) Tradueix
28 octubre 1453consagració reial
naixement pòstum Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Ladislau el Pòstum[1] (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457)[2]

Biografia

[modifica]

Ladislau era fill del rei germànic Albert II d'Habsburg i la seva esposa Elisabet de Bohèmia, filla de l'emperador Segimon. Rebé el sobrenom d'«el Pòstum», ja que nasqué quatre mesos després de la mort del seu pare.

Al néixer va heretar el Ducat d'Àustria i es convertí en el cap de la casa d'Habsburg, però no rebé la resta de títols del seu pare: el seu cosí segon Frederic va ser escollit com a nou Rei dels Romans, Bohèmia el va acceptar com a rei sols de forma nominal i la noblesa hongaresa va oferir la corona a Ladislau de Varna, ja que no volia un rei infant davant l'amenaça otomana.

La seva mare Elisabet no va voler renunciar als drets dinàstics del seu fill al tron d'Hongria i va fer robar la corona dels magiars, enduent-se-la a Àustria amb el seu fill. Segons la llegenda, la creu de la corona està torçada per un cop rebut durant el furt. Elisabet va fer coronar al seu fill a Székesfehérvár el 15 de maig de 1440, però Ladislau de Varna ja regnava a Hongria. Ladislau el Pòstum va quedar sota la tutela del seu cosí Frederic, que el retingué com a virtual presoner al Castell d'Orth per poder governar tot Àustria en nom seu.

Ladislau de Varna va morir el 10 de novembre de 1444 combatent els turcs, i finalment Ladislau el Pòstum va ser escollit rei d'Hongria. Frederic, però, es va negar a alliberar Ladislau i a retornar la Santa Corona d'Hongria. Mentre Ladislau seguia captiu, Joan Corví (János Hunyadi) va actuar com a regent.

El 1450 una aliança de nobles van aconseguir alliberar a Ladislau per la força. Ulrich de Celje, un dels líders i cosí de la mare de Ladislau, fou designat nou guardià de Ladislau i va passar a governar en nom seu. El 28 d'octubre de 1453, als tretze anys, Ladislau va ser coronat finalment com a rei de Bohèmia.

Ladislau i Ulrich es van despreocupar de la situació a Hongria, que es trobava cada cop més assetjada pels turcs. Joan Corví es va erigir com l'heroi que va defensar el regne i va aconseguir frenar l'avanç otomà al setge de Belgrad.[3] Després de la mort de Joan en una plaga que s'estengué al campament, Ulrich de Celje va intentar apoderar-se dels territoris de la família Corví i la situació va desembocar en l'assassinat de Celje a mans del fill de Joan, László.

Ladislau amb Magdalena de França.

Ladislau va fer decapitar al jove Corví el 16 de març de 1457. L'execució va generar tal indignació a Hongria que el rei es va veure obligat a fugir a Praga. Uns mesos després, el 23 de novembre de 1457, Ladislau va morir sobtadament mentre preparava el seu matrimoni amb Magdalena de França, filla del rei Carles VII de França. Els seus contemporanis van especular que havia estat enverinat pels seus adversaris polítics a Bohèmia, però l'exhumació del seu cadàver al segle xx va demostrar que havia mort de leucèmia.

Ladislau va ser succeït pels seu cosí Frederic a Àustria, per Jordi de Poděbrady a Bohèmia, i per Maties Corví (germà de László Corví) a Hongria.[4]

Família

[modifica]

Avantpassats

[modifica]
Pintura de Karel Javůrek representant Ladislau.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Albert II d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
8. Albert III d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Joana de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
4. Albert IV d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Frederic V de Nuremberg
 
 
 
 
 
 
 
9. Beatriu de Nuremberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Elisabet de Meissen
 
 
 
 
 
 
 
2. Albert II d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Lluís IV del Sacre Imperi
 
 
 
 
 
 
 
10. Albert I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Margarida II d'Heinault
 
 
 
 
 
 
 
5. Joana Sofia de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Lluís I de Brieg
 
 
 
 
 
 
 
11. Margarida de Brieg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Agnès de Sagan
 
 
 
 
 
 
 
1. Ladislau el Pòstum
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Joan de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
12. Carles IV del Sacre Imperi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Elisabet de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
6. Segimon I del Sacre Imperi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Bogislau I de Pomerània
 
 
 
 
 
 
 
13. Elisabet de Pomerània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Elisabet de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
3. Elisabet de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Hermann I de Cilli
 
 
 
 
 
 
 
14. Hermann II de Celje
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Caterina de Bòsnia
 
 
 
 
 
 
 
7. Bàrbara de Cilli
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Enric VII de Schaunberg
 
 
 
 
 
 
 
15. Anna de Schaunberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Úrsula de Görz
 
 
 
 
 
 

Notes i referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ladislau el Pòstum
  1. ↑ en txec: Ladislav Pohrobek; en hongarès: Utószülött László.
  2. ↑ «Ladislau el Pòstum». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Housley, Norman. Religious Warfare in Europe 1400-1536 (en anglès). OUP Oxford, 2008, p. 65. ISBN 0191564508. 
  4. ↑ Russell, William. Russell's History of Modern Europe Epitomised (en anglès). LL.D., Historical Writer, 1857, p. 118. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ladislau_el_Pòstum&oldid=33288976»