Vés al contingut

Lady Be Good

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLady Be Good

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióNorman Z. McLeod
Protagonistes
Director artísticCedric Gibons i John S. Detlie
ProduccióArthur Freed Modifica el valor a Wikidata
GuióKay Van Riper, John McClain i Jack McGowan, a partir d'una història d'aquest
MúsicaGeorge Gershwin
FotografiaGeorge J. Folsey i Oliver T. Marsh
MuntatgeFredrick Y. Smith
VestuariAdrian
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1941
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneremusical / Comèdia
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0033803 FilmAffinity: 744973 Rottentomatoes: m/lady_be_good Letterboxd: lady-be-good Allmovie: v28040 TCM: 3027 TV.com: movies/lady-be-good AFI: 27015 TMDB.org: 43792 Modifica el valor a Wikidata

Lady Be Good[1] és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Norman Z. McLeod el 1941.

Argument

[modifica]

A Nova York, al jutjat, la cantant de revista Marilyn Marsh i la seva amiga Dixie Donegan declaren sobre les raons que han portat aquesta última a demanar el divorci: cambrera en un restaurant, havia conegut Eddie Crane, un compositor de cançons sense envergadura, a falta d'haver trobat el lletrista ideal. Però Dixie posseeix el do innat d'imaginar texts adequats. Formen llavors un duo d'èxit, es casen, i col·laboren amb l'editor Max Milton, l'arranjador 'Red' Willet o inclús el cantant popular Buddy Crawford. Però després d'alguns anys, embriagat per aquest èxit, Eddie es posa a freqüentar l'alta societat novaiorquesa i a abandonar la composició, així com la felicitat dels seus inicis. Dixie obté sense dificultats el divorci però aviat s'adonen que no poden passar un sense l'altre.

Repartiment

[modifica]

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. el tema no té res a veure amb el de la comèdia musical quasi homònima de George i Ira Gershwin, creada a Broadway el 1924, Lady, Be Good!. Aquesta pel·lícula li manlleva només el títol i en torna amb la cançó Fascinating Rhythm per a un número musical cantat i ballat que ha esdevingut un clàssic.