Laetitia Withall
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 agost 1881  Adelaida (Austràlia) | ||
| Mort | 11 març 1963 (81 anys) Kent (Anglaterra) | ||
| Altres noms | Leslie Hall | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | suffragette | ||
| Premis | |||
.jpeg)
Laetitia Withall (30 d'agost del 1881 – 11 de març del 1963) fou una escriptora i sufragista nascuda a Austràlia que va fer campanya al Regne Unit per la Unió Social i Política de les Dones, amb el nom de Leslie Hall. Quan era a la presó feu una vaga de fam i la van alimentar per la força; és per això que rebé la Medalla de vaga de fam de la Unió Social i Política de les Dones, que ara és en la col·lecció de la Biblioteca Nacional d'Austràlia.[1]
Primers anys
[modifica]
Withall nasqué a Adelaide, Austràlia, al 1881, filla de pares britànics, Louisa Margaret Reed (1858-1951) i l'arquitecte Latham Albert Withall, Orde de l'Imperi britànic[2] (1853-1925) i es traslladà amb la seua família al Regne Unit quan tenia 7 anys; hi romangué la resta de la seua vida, però mai va oblidar el país on havia nascut.[3][4][5]
Activisme
[modifica]L'arrestaren per primera vegada a Birmingham el 18 de setembre del 1909 com a Leslie Hall (un nom que havia pres per a evitar la vergonya dels seus pares). El 21 de desembre del 1909, a Liverpool, ella i Selina Martin s'acostaren al primer ministre H. H. Asquith quan sortia del seu automòbil i el van abordar sobre el tema dels drets de les dones. No els va respondre, i Martin li llançà una ampolla de cervesa de gingebre buida a l'acte. Totes dues dones foren arrestades i detingudes durant sis dies.[6] Se'n rebutjà la fiança, tot i que Martin va prometre que tant ella com Withall s'abstindrien d'accions militants fins al judici. Les traslladaren a Walton Gaol, i les tractaren com si fossen criminals convictes, amb considerable violència a la presó.
El dilluns 27 de desembre del 1909, totes dues foren dutes a la cort. Withall rebé un mes de presó amb treballs forçats, i Martin fou sentenciada a dos mesos. En tornar a la presó, les dues es negaren a usar uniforme de presoneres i tornaren a la vaga de fam. Els posaren camisa de força dins una cel·la de càstig. Les obligaren a menjar a la força, i al 3 de febrer del 1910 foren alliberades.[7]
Els fets sobre el seu tractament a la presó preventiva havien circulat àmpliament, ja que havien fet declaracions per als seus amics mentre es duia a terme el judici. El ministre de l'Interior, Herbert Gladstone, negà en el Times la veritat de les declaracions, i digué que els negaren la llibertat sota fiança perquè elles s'havien negat a prometre que es comportarien fins que s'iniciàs el judici, que no hi havia hagut violència innecessària i que les dones mateixes no havien presentat cap queixa. Però, de fet, l'evidència dels maltractaments s'imposà a les declaracions del Sr. Gladstone.
La seua signatura es troba brodada en The Suffragette Bàner, dissenyada a l'Escola d'art de Glasgow per Ann Macbeth (1875-1948) i els seus deixebles, i pertany a la col·lecció del Museu de Londres.[8]
Vida posterior
[modifica]Com a escriptora, els llibres de Withall inclouen: A Traveller Through Time: Glimpses Of A Soul's Past (1928); The Window And Other Poems (1927); Of Meditation And Prayer (1934); Of Prayer. A Simple Talk (1932), i When Half-Gods Go. A Spiritualistic Composition (1922).
El 1939, vivia a Broadstairs, a Kenre,[9] i hi va morir el 1963 als 82 anys. Mai es va casar.[10]
Al 1961, als 80 anys, donà la seva Medalla de la Fam a la col·lecció de la Biblioteca Nacional d'Austràlia.
Referències
[modifica]- ↑ Hunger strike medal presented to Letitia Withall by the Women's Social & Political Union (1913) - National Library of Australia Online Collection.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Letitia Withall]» (en anglès americà). geni_family_tree. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ 1901 England Census for Letitia Withall: Surrey, Reigate- Ancestry.com.
- ↑ Peter Cochrane (ed) Remarkable Occurrences: The National Library of Australia's First 100 Years 1901-2001, National Library of Australia (2001) - Google Books pg. 98.
- ↑ Miss Laetitia Withall - Women's Suffrage: History and Citizenship resources for schools.
- ↑ England, Suffragettes Arrested, 1906-1914 for Leslie Hall: HO 45/24665: Suffragettes: Amnesty of August 1914: Index of Women Arrested, 1906-1914 - Ancestry.com.
- ↑ «Force-feeding of Suffragettes» (en anglés). History Learning Site. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ Johanna Amos and Lisa Binkley Stitching the Self: Identity and the Needle Arts, Bloomsbury Visual Arts (2020) - Google Books pg. 99.
- ↑ 1939 England and Wales Register for Laetitia Withall: Kent, Broadstairs and St Peter´s UD - Ancestry.com.
- ↑ England & Wales, National Probate Calendar (Index of Wills and Administrations), 1858-1995 for Laetitia Withall (1963) - Ancestry.com.