Lagenaria
 (L. siceraria)  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Cucurbitales |
| Família | Cucurbitaceae |
| Gènere | Lagenaria Ser., 1825 |
.svg){kind=icon}
Lagenaria és un gènere de plantes angiospermes de la família de les cucurbitàcies (Cucurbitaceae). Són plantes natives de l'Àfrica tropical i del sud.[1]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies monoiques enfiladisses anuals o perennes amb circells bifurcats. Les fulles són simples, amb pecíol, entre ovades i cordiformes o reniformes. Les flors són grans fragants i solitàries a les axil·les, presenten un receptacle en hipant de forma campanulada o d'embut en el cas de les flors masculines, i en forma de cúpula, en el cas de les flors femenines. El calze és format per cinc sèpals i la corol·la per cinc pètals blancs. Les flors masculines tenen un androceu amb tres estams. A les flors femenines al gineceu l'ovari és ínfer, ovat o cilíndric i amb nombrosos òvuls, hi ha 3 estigmes i l'androceu està representat per 3 estaminodis. La pol·linització és entomòfila. El fruit és una pepònide verda, de vegades amb taques blanques, i amb la paret exterior de consistència llenyosa a la maturitat, carnosa, amb nombroses llavors i de formes diferents, globoses, amb forma de pera, allargades, etc.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1825 a la revista Mémoires de la Société de Physique et d'Histoire Naturelle de Genève pel botànic francès Nicolas Charles Seringe (1776–1858).[3][4]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Lagenaria es reconeixen les sis espècies següents:[1]
- Lagenaria abyssinica (Hook.f.) C.Jeffrey
- Lagenaria breviflora (Benth.) Roberty
- Lagenaria guineensis (G.Don) C.Jeffrey
- Lagenaria rufa (Gilg) C.Jeffrey
- Lagenaria siceraria (Molina) Standl.
- Lagenaria sphaerica (Sond.) Naudin
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Lagenaria:[1]
- Adenopus Benth.
- Sphaerosicyos Hook.f.
Usos
[modifica]El fruit pot ser collit verd i menjat com el carbassó o collit madur i usat com a recipient. Entre el 600 i 800 dC a l'imperi Chimor s'utilitzà per a comunicar-se amb un cordell que unia dos recipients fets amb el fruit ja assecat de la Cucurbita o la Lagenaria.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lagenaria Ser.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ Schaefer i Renner, 2011, p. 155.
- ↑ «Lagenaria Ser.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ Seringe, 1825, p. 25.
- ↑ Baldwin, Neil «There’s a 1,200-year-old Phone in the Smithsonian Collections». Smithsonian Magazine, desembre 2013 [Consulta: 19 agost 2015].
Bibliografia
[modifica]- Seringe, Nicolas Charles «Mémoire sur les cucurbitacées» (en francès i llatí). Mémoires de la Société de Physique et d'Histoire Naturelle de Genève, vol. 3, Primera part, 1825, pàg. 1-36.
- Schaefer, H.; Renner, S. S.. «Cucurbitaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. X. Springer, 2011, p. 112-174. DOI 10.1007/978-3-642-14397-7. ISBN 978-3-642-14396-0.
Enllaços externs
[modifica]