Vés al contingut

Laia (pel·lícula de 1970)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLaia
Fitxa
DireccióVicenç Lluch i Tamarit Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProductoraPAC Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2 de març de 1972
Durada92 minuts
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLaia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065959 FilmAffinity: 405276 Letterboxd: laia TCM: 487671 TMDB.org: 242598 Modifica el valor a Wikidata

Laia és una pel·lícula catalana basada en l'obra de Salvador Espriu Laia, escrita l'any 1923. La pel·lícula va ser rodada l'any 1970 per Vicent Lluch i Tamarit. Ha estat doblada al català.[1] L'any 2016 Televisió de Catalunya va tornar a filmar la pel·lícula i va ser dirigida per Lluís Danés.

Argument

[modifica]

Una infantesa desgraciada marca l'existència de Laia. As seu voltant giren tres homes en una ronda de passió i de mort. Només la tendresa que concentra en el seu fill únic i el desig d'ésser una dona normal remouen el seu esperit immòbil de dura aparença. La pèrdua del seu fill, però, fa encara més amarg el seu caràcter, sobre el qual rellisquen tant la brutalitat del seu marit com la passió i l'amor pur dels altres homes.

Guió

[modifica]

El director va adaptar una de les escasses novel·les d'Espriu, la prosa del qual, d'una poètica molt personal, resulta un material de complicada transposició a un altre mitjà. Lluch va cercar la màxima fidelitat al text utilitzant els actors com a peces realistes i simbòliques alhora per a construir un món que gira al voltant de Laia. Fa el retrat d'una dona insatisfeta i rebel, que se sap diferent, i el construeix sobre la personalitat de Núria Espert i amb recursos cinematogràfics (flashback, veu en off, escenes evocadores, barreja de poesia i realisme) per donar-li un tractament estètic personal i diferent del de la novel·la. El film que va ser molt apreciat a Catalunya, no va tenir èxit a l'Estat espanyol, si bé va gaudir d'una estimable difusió a través de festivals estrangers i va representar el setè títol en català que es va poder estrenar durant el franquisme. A més, cal destacar la col·laboració de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover com a assessors del guió de la pel·lícula.

Interpretació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Laia a esadir.cat
  • BOU-CABRÉ, E-: Laia, Serra d'Or, núm. 124, 1970, p. 71-73.
  • ROMAGUERA I RAMIÓ, J. Diccionari del cinema a Catalunya, Barcelona, 2005.