Vés al contingut

Laia Estrada i Cañón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Laia Estrada Cañón)
Plantilla:Infotaula personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Laia Estrada i Cañón

Laia Estrada (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
12 març 2021 –

Circumscripció electoral: Tarragona

Consellera de l'Ajuntament de Tarragona
13 juny 2015 – 19 març 2021
Dades personals
FormacióUniversitat de Girona
Universitat d'Utrecht
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista social, escriptora, política, professora, ambientòloga Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Veu: Laia Estrada i Cañón (català) Modifica el valor a Wikidata
X: EstradaLaia Instagram: estrada.laia Modifica el valor a Wikidata

Laia Estrada i Cañón (Tarragona, 19 de setembre de 1982) és una professora, política i escriptora catalana.[1] És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i va cursar un màster en Estudis Territorials i de la Població a la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]

Ha participat en moviments feministes, en defensa de la salut pública i pel dret a l'habitatge.[3] És la cap de llista per Barcelona de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024.

Trajectòria

[modifica]

Filla del sindicalista José Estrada Cruz [4]i d'una professional del sector sanitari, va créixer al barri de Sant Pere i Sant Pau. Va estudiar a l'escola i a l'institut públic, i es va llicenciar en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona.[5] Va començar a treballar com a docent en una Unitat d’Educació Compartida, amb alumnes en risc d'exclusió social, entre 2007 i 2015, moment en què va deixar la feina quan esdevingué regidora a l'Ajuntament de Tarragona.[5]

És sòcia del Casal Popular Sageta de Foc, de Ràdio Terra i de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana. És militant de l'Esquerra Independentista des del 2008, primer formant part d'Endavant, on va participar en diverses comissions nacionals, i més tard, el 2012, de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Ha col·laborat amb la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) impartint algunes classes.[6]

Fou regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP des del 2015 i fins al març de 2021,[7] des d'on destapà el cas de corrupció INIPRO sobre presumptes irregularitats en la contractació de serveis públics amb fins partidistes i en què hi ha imputat l'exalcalde Fèlix Ballesteros i altres alts càrrecs municipals.[8][9] Encapçalà, amb Edgar Fernández, la llista de la CUP a la circumscripció de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[10] resultant electa.[11]

Estrada ha col·laborat en diversos llibres col·lectius, com En defensa d'Afrodita (Tigre de Paper, 2013), Les dones als orígens de Torreforta (Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2014), Perspectives (Espai Fàbrica, 2015), Llums i Taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans (Pol·len, 2016), i Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència (Pol·len, 2017).[6]

El 13 de maig de 2021, el jutjat d'instrucció número 6 de Tarragona dictà una ordre de crida i cerca contra ella després que no comparegués a les citacions de desembre del 2020 i de gener del 2021.[12] Estrada fou acusada de desordres públics en la manifestació a Tarragona del 21 de desembre del 2018, en protesta contra el Consell de Ministres del Govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, que fou traslladat en aquella única ocasió de Madrid a Barcelona.[12] A l'endemà, la magistrada del jutjat d'instrucció deixà sense efectes l'ordre davant la incompatibilitat que, a parer seu, li suposava citar a declarar una persona aforada en tant que des del febrer era diputada del Parlament de Catalunya.[13] No obstant això, davant la prèvia interpel·lació feta per la magistrada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquest darrer respongué que estava plenament autoritzada per a finalitzar la instrucció.[13] Finalment, el 9 de juliol de 2021 el TSJC arxivà la causa argumentant que la jutgessa instructora de Tarragona només aportava com a indicis l'atestat dels Mossos d'Esquadra, en el qual es recull que Estrada «va moure una tanca» perquè la protesta pogués passar per davant del Palau de Justícia de Tarragona.[14][15]

El 2024, Estrada va encapçalar la llista de la CUP a la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig després de guanyar Laure Vega en el procés de primàries.[16]

La seva parella és Xavier Milian, amb qui té un fill.[5]

Obra publicada

[modifica]
  • Des de totes les trinxeres, a primera línia de foc. Tarragona: Lo Diable Gros, 2019. 978-84-949556-4-8.
  • Sortim de l'UCI: proposta per una sanitat pública (coescrit amb Xavier Milian). Manresa: Tigre de Paper, 2020. ISBN 978-84-16855-80-3.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Com més creix de la bretxa entre rics i pobres, els reaccionaris despleguen més feixisme, més racisme i més misogínia». L'Accent, 28-09-2020. [Consulta: 9 gener 2021].
  2. ↑ Rovira, Marc. «El primer cas repressiu el visc a la panxa de la mare». El Punt Avui, 12-08-2021. [Consulta: 18 abril 2022].
  3. ↑ «Laia Estrada». Llegir en català. [Consulta: 9 gener 2021].
  4. ↑ Garriga, Josep «Ingresan en prisión dos dirigentes de CCOO por atentar contra la autoridad» (en castellà). El País [Madrid], 11-02-1991. ISSN: 1134-6582.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Barnils, Andreu. «Qui és Laia Estrada (CUP), candidata les eleccions catalanes?». [Consulta: 23 abril 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Laia Estrada Cañón». Tarragona.cat. [Consulta: 9 gener 2021].
  7. ↑ Llauradó, Josep Maria «Un plenari, una renúncia, tres talls, vuit hores i onze milions». Nació Tarragona, 19-03-2021. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021 [Consulta: 4 juny 2021].
  8. ↑ Oca, Jonathan. «Cas INIPRO: Qui és qui i quins delictes els imputa el jutge d'instrucció». Nació Tarragona. Arxivat de l'original el 2021-01-11. [Consulta: 9 gener 2021].
  9. ↑ «Petició de 6 anys de presó per a l'exalcalde de Tarragona Ballesteros pel cas Inipro». 324cat, 07-12-2020. [Consulta: 9 gener 2021].
  10. ↑ «Laia Estrada i Edgar Fernández encapçalen la llista de la CUP a Tarragona pel 14F», 15-12-2020. [Consulta: 9 gener 2021].
  11. ↑ «Intervenció de Laia Estrada (CUP-G)». CCMA, 26-03-2021. [Consulta: 31 març 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Un jutjat ordena la detenció de Laia Estrada, diputada de la CUP». El Temps, 13-05-2021. [Consulta: 16 maig 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 «La jutgessa deixa sense efecte l'ordre de detenció contra la diputada de la CUP Laia Estrada». El Punt Avui, 18-05-2021. [Consulta: 14 maig 2021].
  14. ↑ Piulachs, M. «El TSJC arxiva la causa contra Estrada per desordres». El Punt Avui, 10-07-2021, pàg. 6.
  15. ↑ «El TSJC arxiva la causa contra la diputada de la CUP Laia Estrada». Vilaweb, 10-07-2021. [Consulta: 14 juliol 2021].
  16. ↑ «La CUP escull Laia Estrada com a candidata per al 12-M». El Nacional, 26-03-2024. [Consulta: 26 març 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laia Estrada i Cañón
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laia_Estrada_i_Cañón&oldid=33679339»