Vés al contingut

Universitat de Girona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«UDG» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «UDG (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióUniversitat de Girona
lang=ca
Edifici Les Àligues de la Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUdG Modifica el valor a Wikidata
Tipusuniversitat pública
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaEstudi General de Girona Modifica el valor a Wikidata
Creació12 desembre 1991
Activitat
Membre deAssociació Catalana d'Universitats Públiques
Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles
Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles
Associació d'Universitats Europees
Xarxa Vives d'Universitats
Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants15.336 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Personals acadèmics1.207 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
RectorJoaquim Salvi Mas (2017–) Modifica el valor a Wikidata
CampusCampus de Montilivi
Campus del Barri Vell
Campus Centre
Parc Científic i Tecnològic
Format per
Indicador econòmic
FinançamentPúblic
FinançadorGeneralitat de Catalunya
Pressupost94.192.807 € (2018) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34 972 41 80 00 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttps://www.udg.edu

Facebook: UdG.universitat X: UnivGirona Instagram: univgirona Telegram: alertesudg Youtube: UChhqKz2pWFN23TK9PIjWZmQ Flickr: 40790900@N02 Modifica el valor a Wikidata

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona. Va ser reconeguda com a universitat l'any 1991, fruit de la fusió de diversos centres d'estudis universitaris de Girona adscrits a altres universitats, tot i que els seus orígens es remunten a l'Estudi General, un ens creat el 1446 per Alfons el Magnànim. La universitat està formada per tres campus: Barri Vell, Centre i Montilivi, a part del Parc de Recerca i Innovació; acull 15.399 estudiants i 1.200 membres del personal docent i investigador (dades de 2018).[1] El rector actual és Joaquim Salvi Mas.

Història

[modifica]

El rei Alfons el Magnànim va concedir l'any 1446 el privilegi d'impartir titulacions de gramàtica, retòrica, filosofia, teologia, dret i medicina a la ciutat de Girona, la qual cosa donà lloc a la creació de l'Estudi General. Les classes, però, no van començar oficialment fins al 1572 a causa de circumstàncies derivades de la guerra;[2] anaven a càrrec de l'Església i dels síndics municipals, i es duien a terme a l'edifici que actualment es coneix com Les Àligues. La construcció –que s'estenia extramurs des del convent dels Dominics fins a les proximitats de la Porta Rufina amb la façana donant a la plaça de Sant Domènec– fou aixecada expressament per acollir els estudis amb fons atorgats per Felip II; el bisbe Romeu en col·locà la primera pedra el 4 de desembre de 1561.[3] El benemèrit gironí Iu Arnós, amb una donació de 744 lliures barceloneses, va col·laborar notablement en l'acceleració de les obres.[3] El 1710 el rei Carles III d`Aragó va concedir el títol de «Reial» la Universitat de Girona.[4] Les classes varen continuar, amb notable prestigi,[3] fins al 1717, any en el qual la universitat fou clausurada –igual que la resta d'universitats catalanes, excepte la recentment creada Universitat de Cervera– a conseqüència del Decret de Nova Planta.[5][6]

Durant el segle xix, durant la revolució liberal, l'Ajuntament de Girona va crear la Universitat Lliure de Girona, on s'oferien els estudis de dret i farmàcia. Aquesta universitat va tenir una curta durada, ja que només va existir del 1869 al 1874.[5][7]

Pel que fa a la història recent, la Universitat de Girona té els seus orígens en l'Escola Normal de mestres i especialment en diferents iniciatives sorgides durant els anys 60 que pretenien tornar a instaurar els estudis universitaris a Girona. Es van crear l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica (precursora de l'actual Escola Politècnica Superior), que depenia de la Universitat Politècnica de Catalunya i va començar a impartir classes el curs 1973/74,[8] i el Col·legi Universitari de Girona, que depenia de la Universitat Autònoma de Barcelona.[5] Posteriorment també es va recuperar l'Estudi General, que va impartir en els seus inicis estudis d'humanitats, empresarials, ciències i ciències socials.

El 12 de desembre del 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 35/1991 de creació de la nova Universitat de Girona; el text del document, firmat per Jordi Pujol (president de la Generalitat) i per Josep Laporte i Salas (conseller d'Educació), va ser publicat el 15 de gener del 1992 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.[7] Posteriorment, l'1 de juliol del mateix any, la Generalitat va publicar el decret 131/1992 segons el qual es segregaven, per integrar-se en la UdG, els següents organismes: de la Universitat Autònoma de Barcelona el Col·legi Universitari, l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'EGB i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials; i de la Universitat Politècnica de Catalunya l'Escola Universitària Politècnica.[9] El primer rector de la Universitat de Girona va ser Josep Maria Nadal i Farreras.[10][11]

Contemporàniament a la Universitat de Girona també es van crear la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili, en un esforç pel govern català d'expandir i modificar el mapa universitari català.[7]

Protesta amb càrregues policials

[modifica]

En el marc del 20è aniversari de la universitat, la rectora Anna M. Geli va convidar el president de la Generalitat, Artur Mas, a l'acte de clausura del 16 de desembre de 2011.[12] Unes dues-centes manifestants, entre estudiants i personal administratiu i de serveis, van protestar per la presència del president, la política de retallades del Govern de Catalunya i la pujada de taxes universitàries. Durant la manifestació, un grup d'estudiants va accedir al claustre amb l'objectiu d'aturar l'acte i la rectora va autoritzar l'entrada d'antiavalots a l'edifici, que van carregar contra els manifestants i provocar diverses lesions. Posteriorment, dotze manifestants van ser encausades per desordres públics, i algunes també per agressió a agents de l'autoritat, sustentades amb declaracions dels Mossos d’Esquadra. Així mateix, dos agents dels mossos d'esquadra van ser acusats de delictes de lesions i tortura. Vuit anys després dels fets, el judici es va celebrar a l'Audiència de Girona.[13] La Generalitat de Catalunya va retirar la seva acusació particular contra els manifestants, que havia mantingut des del 2011 amb penes de presó, mentre que la fiscalia va retirar les seves acusacions a la meitat dels encausats. L'acusació particular contra els mossos d'esquadra també es va retirar per considerar que els fets havien prescrit. Finalment, l'Audiència va dictar una sentència absolutòria per la resta d'encausats.[14]

Òrgans de govern

[modifica]

L'article 53 dels Estatuts de la Universitat de Girona diferencia quatre tipus d'òrgans de govern: òrgans col·legiats d'àmbit general (Claustre universitari, Consell social, Consell de govern –l'òrgan més important– i Junta consultiva), òrgans unipersonals d'àmbit general (rector/a, vicerector/a, secretari/a…), òrgans col·legiats d'àmbit particular (Juntes de facultat, Juntes d'escola, Consell de departament…) i òrgans unipersonals d'àmbit particular (Degà/ana, Director/a…).[15]

Llista de rectors

[modifica]

En l'etapa fundacional, la UdG va estar governada per una Comissió Gestora nomenada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, presidida per en Josep Maria Nadal Farreras. A principi de 1994 va haver-hi les primeres eleccions al rectorat, càrrec que ha estat ocupat per cinc persones durant la història recent:

Rector/a Mandat
Josep Maria Nadal i Farreras 1994-2002
Joan Batlle Grabulosa (Q51905218) 2002-2005
Anna Maria Geli de Ciurana (Q51900208) 2005-2013
Sergi Bonet Marull (Q38549761) 2013-2017
Joaquim Salvi Mas 2017-

Campus

[modifica]
Mapa del Campus de Montilivi.
Mapa del Campus del Barri vell, amb els edificis de la universitat ressaltats.
Mapa del Parc de Recerca i Innovació, situat a La Creueta, amb els edificis pertanyents al parc ressaltats.

La Universitat de Girona té tots els seus edificis dins la mateixa ciutat. S'hi diferencien tres campus: el de Montilivi, el del Barri Vell i el Centre. Finalment, el Parc científic i tecnològic –tot i no ser pròpiament un campus– es troba a la zona de La Creueta, al límit de Girona amb Quart.[16] El total de la superfície de la Universitat és d'uns 165.000 .[17] Fins al 2014, a un edifici del Barri del Mercadal, situat al centre de la ciutat, s'hi trobava la Fundació UdG: Innovació i Formació, encarregada de la formació continuada de la UdG. Des de gener de 2015 aquesta Fundació té la seu al Parc.

El Campus de Ciències de la Salut es projectava construir a Sarrià de Ter en uns terrenys prop de l'Hospital Josep Trueta cedits per l'Ajuntament que ocupen un total de 80.000 m².[18] El futur campus havir d'acollir les facultats de Medicina i Infermeria, la seu de la Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i edificis privats relacionats amb la Universitat.[18][19] Estava previst que les classes en el nou campus comencessin el curs 2013/2014,[20] però la construcció ha quedat desestimada en aquest lloc. En canvi, s'ha planificat un gran campus sanitari que aplegui l'Hospital de Santa Caterina, el nou Hospital Universitari Josep Trueta, i els centres universitaris corresponents.[21]

Fora de la ciutat de Girona, hi ha càtedres en diverses poblacions de les comarques gironines; d'altra banda, hi ha diversos centres d'ensenyament superior que estan adscrits a la Universitat sense formar-ne part estrictament.

Campus de Montilivi

[modifica]

El Campus de Montilivi està situat al barri de Montilivi, a la vessant del puig amb el mateix nom, i ocupa una superfície aproximada de 82.500 m², la meitat de la superfície total de la universitat.[17] Allà s'hi troben l'Escola Politècnica Superior (la qual consta de quatre edificis, anomenats P-I, P-II, P-III i P-IV), la Facultat de Ciències, la Facultat de Dret, la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, l'Aulari Comú (ampliat el 2015), el CIAE –Centre d'Informació i Assessorament de l'Estudiant– i un conjunt de mòduls prefabricats d'ús divers. També, just al mig, hi ha la Biblioteca de Montilivi –inaugurada el 2002 i ampliada el 2007–, de tres plantes i amb capacitat per 1.100 usuaris,[22] envoltada per espais verds.

A tocar del Campus de Montilivi, al sud, hi ha l'Estadi Municipal de Montilivi, on el Girona Futbol Club disputa els seus partits; just a sobre hi ha les instal·lacions del Servei d'Esports de la universitat. Cap a l'est s'hi troba la Residència d'Estudiants de Montilivi, inaugurada el 1998 i amb una capacitat de 210 places,[23] i un edifici d'habitatges universitaris. Finalment, al costat de l'Aulari Comú hi ha l'IES-SEP Montilivi, construït l'any 1980.[24]

Campus Barri Vell

[modifica]

El Campus Barri Vell és al voltant de la Plaça Sant Domènec al Barri Vell de Girona. En aquest campus hi ha la Facultat de Lletres, la Facultat de Turisme (pendent de la construcció d'una nova seu en un edifici projectat al Campus de Montilivi),[17] la Facultat d'Educació i Psicologia i l'edifici que acull el Rectorat. Annexa a la Facultat de Lletres hi ha la Biblioteca del Barri Vell, dividida en dos edificis (edifici Sant Domènec i edifici Muralla); fou dissenyada pels arquitectes Joan Tarrús Galter i Jordi Bosch Genover, pot acollir fins a 533 usuaris.[25] Al Carrer Alemanys hi ha dues cases que s'han adequat per a oficines administratives, i que connecten directament amb l'edifici de Les Àligues.

Campus Centre

[modifica]

El Campus Centre, també anomenat Campus d'Emili Grahit –ja que està situat al carrer amb el mateix nom– comprèn l'edifici que allotja la Facultat d'Infermeria i la Facultat de Medicina; totes dues estan pendents d'un futur trasllat al Campus de la Salut, que es construirà en un futur a la zona de l'actual Hospital de Santa Caterina, entre Salt i Girona, i on també hi haurà l'Hospital Universitari Josep Trueta. L'edifici actual compta amb una biblioteca, la Biblioteca del campus Centre.[26] L'edifici va ser inicialment l'Escola Normal de Girona, més endavant l'Escola Universitària de Formació de Professorat d'EGB, dependent de la UAB, i finalment la Facultat d'Educació. Aquest Facultat es va traslladar a inicis de 2010 al Barri Vell, després d'adequar-se l'edifici del Seminari Menor.

Parc de Recerca i Innovació

[modifica]

El Parc de Recerca i Innovació –projectat a la fi de la dècada del 1990, començat a construir el 2004 i anomenat fins al setembre de 2023 Parc Científic i Tecnològic[27]– és a prop del veïnat de la Creueta (Quart), prop a la vila de Quart, a la banda oposada del puig de Montilivi d'on hi ha el Campus de Montilivi. Té una extensió total de 75.000 m², dels quals 36.000 estan construïts; actualment hi ha 6 edificis, un dels quals encara està en construcció.[28] Des de gener de 2015 el Parc és la seu de la Fundació Girona: Innovació i Formació.[29]

  • Edifici Jaume Casademont
  • Edifici Giroemprèn
  • Edifici Narcís Monturiol
  • Institut Català de Recerca de l'Aigua, creat el 2006 en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).[30] Fou inaugurat el 2009.[31]
  • Centre d'Investigació en Robòtica Submarina (CIRS)
  • Futur edifici del CENTA (Centre Nacional de Tecnologies Agroalimentàries). Actualment acull les instal·lacions d'una empresa privada.

L'objectiu del parc és acollir i donar suport a empreses innovadores, derivades i estructures (sovint estructures mixtes universitat-empresa)[32] relacionades amb l'R+D.[33] La Fundació Príncep de Girona (actualment Fundació Princesa de Girona) va traslladar la seu operativa al Parc (concretament a l'edifici Giroemprèn) a la fi de 2010.[34] En va marxar el 2016, per establir-se al centre de la ciutat.

La Fundació "Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Fundació Privada", nascuda el 2001 i formada per 20 patrons –entre ells la Universitat, l'Ajuntament, la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona, la Diputació i la Cambra de Comerç–, és qui gestionava i planificava el Parc fins al setembre de 2023.[35] A partir de llavors, ho fa la Fundació Parc de Recerca i Innovació de la UdG, participada per la pròpia UdG, el Patronat de l'EPS-UdG i la Cambra de Comerç de Girona.[36]

Estudis impartits

[modifica]

Al curs 2010-2011, la Universitat de Girona impartia un total de 36 estudis diferents (44 comptant els centres adscrits).[37] El 2019/20 ofereix 50 graus en total, a part de d'una dotzena de dobles titulacions. En aquest mateix curs, el 2010-2011, es va completar l'adaptació de tots els estudis al Pla de Bolonya de l'Espai Europeu d'Educació Superior, igual que la resta d'universitats de Catalunya.[38] Aquesta nova metodologia d'aprenentatge és una característica diferencial dels estudis de grau.[39]

La UdG també ofereix més de 45 màsters universitaris en tots els camps,[40] així com programes de doctorat (PdD), formats per cursos estructurats dins l'oferta dels màsters de recerca i complementats amb altres activitats proposades des del mateix programa de doctorat.[41]

Organització acadèmica

[modifica]

Facultats i escoles[42]

[modifica]
Porta de la Facultat d'Educació i Psicologia
  • Escola de Doctorat
  • Escola Politècnica Superior
  • Facultat d'Educació i Psicologia
  • Facultat d'Infermeria
  • Facultat de Ciències
  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
  • Facultat de Dret
  • Facultat de Lletres
  • Facultat de Medicina
  • Facultat de Turisme

Centres adscrits[43]

[modifica]
  • Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), a Salt.
  • Escola Universitària de Turisme Euroaula
  • Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar
  • Escola Universitària ERAM, imparteix dos graus oficials amb un pla d'estudis únic: un grau en Comunicació Audiovisual i Multimèdia[44] i un grau en Arts Escèniques,[45] així com diversos diplomes i cursos d'especialització. Va ser fundada l'any 1998 per part de la Fundació privada Escola de Gestió, que l'octubre del 2009 s'instal·la a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt, un equipament cultural municipal[46] de 16.000 metres quadrats.
  • Escola Universitària Formatic Barcelona
  • Escola Universitària Mediterrani

Departaments

[modifica]

La UdG compta amb 24 departaments, que són els encarregats d'organitzar la docència i la recerca.

Instituts

[modifica]
  • Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach

Instituts universitaris de recerca

[modifica]
  • Institut d'Ecologia Aquàtica
  • Institut d'Informàtica i Aplicacions
  • Institut de Dret Privat Europeu i Comparat
  • Institut de Llengua i Cultura Catalanes
    • És un centre de recerca dedicat a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes que va ser creat el 1986. S'ha centrat principalment en la recerca científica sobre la història de la llengua i la literatura.[47][48]
  • Institut de Medi Ambient
  • Institut de Química Computacional i Catàlisi
  • Institut de Recerca Educativa
  • Institut de Recerca en Turisme (INSETUR)
  • Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica
  • Institut de Recerca Històrica
  • Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida
  • Institut de Tecnologia Agroalimentària

Càtedres

[modifica]

A finals de 2019, la UdG té 34 càtedres, que promouen la recerca i l'estudi en temes específics i per acord o conveni amb d'altres institutions o amb empreses. Les càtedres poden tenir seu a la mateixa UdG o en poblacions del territori proper.

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació digital

Fundacions

[modifica]

Centres de recerca CERCA adscrits

[modifica]

Biblioteca

[modifica]

La Universitat de Girona compta amb tres biblioteques repartides en diferents campus:[49]

Biblioteca Campus Superfície Capacitat Comentaris Foto
Biblioteca del campus del Barri Vel Barri Vell 2.818 m² 533 usuaris Repartida en dos espais: l'Edifici Muralla i l'Edifici Sant Domènec. Projecte dels arquitectes Joan Tarrús Galter i Jordi Bosch Genover
Biblioteca del campus de Montilivi Montilivi 6.836 m² 1.100 usuaris Se situa al centre del campus de Montilivi
Biblioteca del campus Centre Centre 600 m² 210 usuaris Situada a la quarta planta de l'edifici d'Emili Grahit

Rànquings i reputació

[modifica]

Diverses classificacions universitàries han analitzat les característiques de la UdG. En alguns casos, sobretot als rànkings més rellevants a nivell de món, només es tenen en compte universitats d'una mida mitjana i gran, cosa que n'exclou la UdG.[cal citació] A més, la metodologia i la significació de les classificacions és objecte de controvèrsia.[cal citació]

Classificacions de docència i de recerca

[modifica]

En 2015, la UdG d'acord amb criteris de recerca, docència, i d'innovació i desenvolupament tecnològic

  • Criteri d'excel·lència, 6 de 57 (Catalunya: 5 de 9)[50] es classificava entre les universitats espanyoles
  • Impacte normalitzat: 11 de 57 (Catalunya: 6 de 9)[50]
  • Col·laboració internacional: 9 de 57 (Catalunya: 6 de 9)[50]
  • 40 de 59 en volum (Catalunya: 7 d'11)[51]
  • 24 de 59 en qualitat (Catalunya: 8 d'11)[51]
    • 20 de 59 en qualitat de la docència (Catalunya: 8 d'11)[51]
    • 18 de 59 en qualitat de la recerca (Catalunya: 7 d'11)[51]
    • 48 de 59 en qualitat de la innovació i desenvolupament tecnològic (Catalunya: 10 d'11)[51]

El 2016, l'infome CyD[52] va mostrar la química com a punt més fort de la UdG.[53]

En l'edició 2022 del rànking CyD, la UdG va formar part del grup de 15 universitats capdavanteres de l'estat espanyol. Pel que fa a àmbits de coneixement, els millors resultats van ser en Química (1a de 32 universitats participants), Arquitectura (5a de 30) i Enginyeria Informàtica (8a de 52). La resta van ser Enginyeria Elèctrica (10a de 41), Enginyeria Industrial (11a de 31), Biologia (18a de 38), Enginyeria Mecànica (24a de 37) i Enginyeria Química (28a de 32).[54]

Classificacions relacionades amb la presència a Internet

[modifica]

El Ranking Web of Universities[55] és una classificació de les universitats i centres d'educació superior espanyols per criteris relacionats amb la seva presència a Internet i per la qualitat de les publicacions de recerca. La UdG hi ocupa els següents llocs pel que fa a l'activitat a Internet:

  • Presència: 4 de 240 (Catalunya: 3)
  • Obertura: 16 de 240 (Catalunya: 4)

El web ScimagoIR[56] també publica el 2015, a més d'una classificació de recerca, un rànking de presència web, on la UdG hi ocupa els llocs:

  • Vincles entrants: 15 de 57 (Catalunya: 5 de 9)
  • Mida de la web: 4 de 57 (Catalunya: 2 de 9)

Doctorats honoris causa atorgats

[modifica]

La Universitat de Girona ha atorgat el títol de Doctor honoris causa a les següents persones:[57]

Any Doctor honoris causa Padrí
1997 Fred Utter Carles Pla
Jaume Aragall i Garriga Anna Maria García
Jerome Seymour Bruner Ramon Canals
2002 Miquel Batllori i Munné Martí de Riquer
2004 Robert Brian Tate Mariàngela Vilallonga
Joan Bertran Rusca Miquel Duran
Jaume Gil Aluja Joan Carles Ferrer
2008 Eric J. Hobsbawm Anna Maria García
Miquel Roca Junyent Xavier Arbós Marín
Raimon Panikkar i Alemany Josep Maria Terricabras
Carmina Virgili i Rodón [58] David Brusi
Joan Rodés i Teixidor Carles Abellà
2010 Joan Roca i Fontané José Antonio Donaire
Ferran Mir Estruch Joaquim Rabasseda
2012 Encarna Roca i Trias Miquel Martín
2013 Josep Fontana Lázaro Rosa Congost
Ramon Garrabou Segura Antonio López
Jordi Nadal i Oller Joaquim Nadal
2014 David Jou i Mirabent Xavier Casamitjana i Elena Roget
Juan Carlos Tedesco Salomó Marquès
2015 Ilona Kickbusch Dolors Juvinyà
2016 Pere Balsells i Jofre Joaquim Salvi
2017 Lluís Llach i Grande Joan de la Creu Godoy
Miquel Martí i Pol (a títol pòstum) Margarida Casacuberta
2018 Narcís Comadira i Moragriega Dolors Juvinyà
2019 Evert Jan Baerends Miquel Solà i Marcel Swart
Sovan Lek Emili García-Berthou
2021 Josep Maria Casasús Lluís Costa
Daniella Tilbury Anna Maria Geli
Marina Subirats Jordi Feu
Pere Portabella [59] Àngel Quintana
2022 Anna Ferrer [60] Eduard Muntaner
Josep Amat Girbau Joan Batlle
2023 Carme Valls i Llobet [61] Joan San

Vida universitària

[modifica]

Esports

[modifica]

El Servei d'Esports de la Universitat de Girona és l'organisme que organitza i acull les activitats esportives de la universitat. Les seves instal·lacions estan localitzades al Campus de Montilivi, i compten amb quatre pistes de tennis, tres pistes de pàdel, una pista poliesportiva i un camp de gespa artificial.[62] Moltes de les activitats que es duen a terme poden comportar un reconeixement de crèdits de lliure elecció (o crèdits ECTS pels estudis de grau).[62]

Es poden fer socis del Servei d'Esports els estudiants, ex-estudiants i personal de la universitat, així com els seus familiars més propers. Amb el carnet s'ofereixen descomptes en diversos llocs de la ciutat, especialment en piscines municipals.[62]

La Universitat de Girona té representació en els Campionats de Catalunya Universitaris i, en alguns casos, també en els Campionats d'Espanya Universitaris. En esports d'equip s'han obtingut bons resultats, com el primer lloc a Catalunya de bàsquet i futbol l'any 2010, i el bronze aconseguit en bàsquet als Campionats d'Espanya del mateix any.[63][64]

Àligues i Aligots

[modifica]

Equip de rugbi de la Universitat de Girona. Fou fundada el 1993. I actualment és la principal secció esportiva de la universitat. Disposa de secció femenina i masculina. Ambdues seccions entrenen els Dilluns a les 20:30 al camp de rugbi del GEiEG de Palau. És obert a tothom que vulgui, ja tingui coneixement de l'esport o no.[65]

Palmarès Masculí

[modifica]
  • 2015 Subcampions de Catalunya al Campionats de Catalunya Universitaris. (Derrota a la final contra l'equip de la UPC)[66]

Palmarès Femení

[modifica]
  • 2015 3r Classificades als Campionats de Catalunya Universitaris
  • 2017 1r Classificades als Campionats de Catalunya Universitaris

La Càtedra d'Esports i Educació Física (CEEF), per altra banda, té la seu a Banyoles i el seu objectiu és col·laborar amb la Universitat de Girona i amb aquesta ciutat per desenvolupar i fomentar l'esport i l'educació física.[67]

Xoriguers de la UdG

[modifica]

La Colla castellera universitària Xoriguers de la UdG va ser fundada l'any 1998 per un grup d'estudiants. Els millors castells que han aconseguit fins al moment ha estat el 3 de 7 descarregat la temporada 2006-2007, el primer 4 de 7 descarregat a la temporada 2010-2011, el primer 4 de 7 amb el pilar carregat a la temporada 2011-2013, i el 2 de 7 amb folre descarregat el 16 de maig de 2013 en el transcurs de la Diada Xoriguera). Dos cops l'any organitzen diades castelleres a les quals hi assisteixen les altres colles castelleres universitàries de Catalunya.[68] Els assajos els duen a terme al prat de gespa davant de l'Escola Politècnica Superior del Campus de Montilivi.[69]

Referències

[modifica]
  1. «Memòria de dades del curs 2009-2010: Personal acadèmic». Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2012-02-19. [Consulta: 19 gener 2011].
  2. Pla 1985: 20.07
  3. 3,0 3,1 3,2 Pla 1985: 23.16
  4. Pla 1985: 29.04
  5. 5,0 5,1 5,2 «Història». Universitat de Girona. [Consulta: 3 octubre 2010].
  6. Pla 1985: 30.03
  7. 7,0 7,1 7,2 «LLEI 35/1991, de 30 de desembre, de creació de la Universitat de Girona». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 30-12-1991. [Consulta: 4 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
  8. «Història de l'Escola Politècnica Superior». Universitat de Girona. [Consulta: 4 octubre 2010].
  9. «DECRET 131/1992, de 22 de juny, pel qual s'integren a la Universitat de Girona diferents centres dependents de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 30-12-1991. [Consulta: 4 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
  10. «Josep Maria Nadal distingit amb el Premi Jaume Vicens Vives a la qualitat universitària». Universitat de Girona, 04-10-2010 [Consulta: 4 octubre 2010].
  11. «Universitat de Girona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Busquets Ros, Gemma «El dia de la càrrega dels Mossos al claustre de la UdG». El Punt Avui, 09-01-2020.
  13. Ferrer, Tomeu «Absolta la sindicalista de la UdG que protestava contra les retallades de Mas». El Diari de l’Educació, 13-02-2020.
  14. ACN «La Generalitat retira l’acusació contra els dotze encausats per les càrregues de la UdG del 2011». VilaWeb, 20-01-2020.
  15. «DECTRET 200/2003, de 26 d'agost, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Girona». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 08-09-2003. [Consulta: 4 octubre 2010].
  16. «Els campus». Universitat de Girona.
  17. 17,0 17,1 17,2 «La universitat gironina el mes que ve serà major d'edat». El Punt, 17-11-2009.
  18. 18,0 18,1 «El Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Girona ja té terrenys». Universitat de Girona, 10-07-2009.
  19. «El campus de Ciències de la Salut estarà enllestit el 2013». Diari de Girona, 11-07-2009 [Consulta: 22 gener 2011]. Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-08-29. [Consulta: 22 gener 2011].
  20. «L'inici de les obres del campus de Ciències de la Salut es preveu pel curs 2010/2011». El Punt, 11-07-2009.
  21. «Invertiran 400 milions en el nou Trueta». El Punt Avui [Consulta: 25 octubre 2021].
  22. «Biblioteca del Campus de Montilivi». Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 19 gener 2011].
  23. «Inauguració de la nova residència d'estudiants al campus de Montilivi de la Universitat de Girona». Generalitat de Catalunya, 18-09-1998.
  24. «Montilivi, 25 anys de formació». IES-SEP Montilivi.
  25. «Biblioteca Campus Barri Vell». Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 19 gener 2011].
  26. «Biblioteca d'Emili Grahit». Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 19 gener 2011].
  27. «Breu història». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2010-12-16. [Consulta: 21 gener 2011].
  28. «Algunes xifres (dades d'octubre de 2009)». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2010-12-16. [Consulta: 21 gener 2011].
  29. «La seu de la Fundació de la UdG s'emplaçarà finalment al gener al Parc Tecnològic». [Consulta: 3 abril 2015].
  30. «Centre de referència en recerca de l'aigua». ICRA.
  31. «Vila reafirma el compromiso de la Generalitat con el Institut Català de Recerca de l'Aigua». La Vanguardia.
  32. «PCiT: Presentació». Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2012-02-03. [Consulta: 21 gener 2011].
  33. «Què és el parc». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2011-01-24. [Consulta: 21 gener 2011].
  34. «La Fundació es trasllada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona». Fundació Príncep de Girona, 08-11-2010 [Consulta: 21 gener 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-09-05. [Consulta: 21 gener 2011].
  35. «PCiT: La Fundació». Universitat de Girona.
  36. 324cat. «El jutjat tanca el concurs de creditors del Parc Científic de Girona i el complex reverteix a la UdG», 29-09-2023. [Consulta: 23 gener 2024].
  37. «Estudis de grau 2010-2011». Universitat de Girona. Arxivat de l'original el 2011-02-08. [Consulta: 22 gener 2011].
  38. «L'espai europeu d'educació superior». Universitat de Girona.
  39. «Agenda de la Facultat de Ciències 2012-2013».[Enllaç no actiu]
  40. «Màsters universitaris 2010-2011». Universitat de Girona.
  41. «Programes de doctorat». Universitat de Girona.
  42. «Facultats i escoles». Universitat de Girona. [Consulta: 12 juliol 2022].
  43. «Centres Adscrits». Universitat de Girona. [Consulta: 13 febrer 2021].
  44. «L'ERAM de Salt té vocació internacional amb el futur grau d'arts escèniques». El Punt Avui, 03-09-2012. [Consulta: 3 maig 2015].
  45. «Nou grau d'arts escèniques a l'ERAM». El Punt Avui, 14-10-2017. [Consulta: 3 maig 2015].
  46. Ribera, Carles. «La Coma Cros de Salt engega el primer viver d'empreses culturals del país». El Punt, 13-11-2009. [Consulta: 7 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  47. Pep Valsalobre Palacios. Institut de Llengua i Cultura Catalanes. 25 anys de recerca en filologia catalana, 2009, p. 293-303. 
  48. ILCC - Lloc web oficial
  49. «Biblioteca UdG».
  50. 50,0 50,1 50,2 «Scimago institutions rankings». Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 4 abril 2015].
  51. 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 «ISSUE Rankings of Spanish Public Universities» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 4 abril 2015].
  52. «Rànking CyD». [Consulta: 16 maig 2016].
  53. «Química és el punt més fort de la UdG, segons el rànquing CyD». [Consulta: 16 maig 2016].
  54. girona, ddg. «La Universitat de Girona es manté entre les quinze millors d’Espanya», 16-07-2022. [Consulta: 16 juliol 2022].
  55. «Ranking Web of Universities». [Consulta: 4 abril 2015].
  56. «Web visibility, Scimago Institution Rankings». Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 4 abril 2015].
  57. «Honoris Causa per la Universitat de Girona». Universitat de Girona.
  58. «Coneix la UdG > Actes institucionals > Honoris Causa > Carmina Virgili». [Consulta: 31 març 2023].
  59. Verdaguer, Marc. «Pere Portabella: «La cultura ha de recuperar la seva dimensió política»», 11-02-2022. [Consulta: 13 febrer 2022].
  60. Redacció. «Anna Ferrer, investida doctora honoris causa de la UdG - 10 juny 2022». [Consulta: 16 juliol 2022].
  61. Coll, Josep. «Carme Valls Llobet clama a favor de la igualtat de gènere en la medicina», 07-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  62. 62,0 62,1 62,2 «Esports a la UdG». Servei d'Esports de la UdG.
  63. «Memòria 2009/2010». Servei d'Esports de la UdG, 2010.[Enllaç no actiu]
  64. «La UdG guanya el bronze al Campionat d'Espanya». Diari de Girona, 30-04-2010.
  65. «Imatges de les seleccions esportives». Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 21 octubre 2015].
  66. «Finals dels CCU 2015», 14-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 13 febrer 2016].
  67. «Càtedra d'Esports i Educació Física». Universitat de Girona.
  68. «Xoriguers de la UdG». Universitat de Girona.
  69. «Assajos». Xoriguers. Arxivat de l'original el 2011-08-29. [Consulta: 21 febrer 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Pla i Dalmau, Josep Maria. Girona en el transcurs del temps. Girona: Dalmau Carles, Pla, S.A., 1985. ISBN 84-7216-046-7. 

Enllaços externs

[modifica]