Lajos Kada
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 novembre 1924 Budapest (Hongria) |
Mort | 26 novembre 2001 (77 anys) Budapest (Hongria) |
Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei |
Nunci apostòlic a Andorra | |
6 març 1996 – 1r març 2000 | |
Nunci apostòlic a Espanya | |
22 setembre 1995 – 1r març 2000 | |
Nunci apostòlic a Alemanya | |
22 agost 1991 – ← Josip Uhač – Giovanni Lajolo → | |
Nunci apostòlic a El Salvador | |
15 octubre 1980 – | |
Arquebisbe catòlic | |
20 juliol 1975 – | |
Arquebisbe titular | |
20 juny 1975 – Diòcesi: bisbat de Tibica | |
Nunci apostòlic a Costa Rica | |
20 juny 1975 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica (–1957) |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic (1948–) |
Consagració | Jean-Marie Villot |
Premis | |
Lajos Kada (Budapest, Hongria 16 de novembre de 1924 – †26 de novembre de 2001) va ser arquebisbe catòlic.[1] Era doctor en teologia i en Dret Canònic.
Biografia
[modifica]Va ingressar al servei diplomàtic de la Santa Seu el 1957 i, després d'un període a la Secretaria d'Estat, va anar a les representacions pontifícies de Pakistan, Escandinavia, Alemanya i Argentina. Després va ser nomenat Secretari per la Congregació pel Culte Diví i Disciplina dels Sagraments.
El 1971 va ser cridat per servir al Consell Pontifici Cor Unum, del qual va ser nomenat sots-secretari el 1973. El 20 de juny de 1975 va ser nomenat nunci apostòlic a Costa Rica, i va ser promogut arquebisbe titular de Tibica. Va rebre la consagració episcopal el 20 de juliol de 1975 pel cardenal Jean-Marie Villot, que consagraria conjuntament amb els cardenals Giovanni Benelli i Corrado Bafile. El 15 d'octubre de 1980 a El Salvador; el 22 d'agost de 1991 a Alemanya, va haver de fer front a la reorganització de l'Església Catòlica a l'antiga Alemanya Oriental després de la reunificació; i el 22 de setembre de 1995, a Espanya,[2] càrrec que va ocupar fins al 15 de febrer del 2000, quan es va jubilar.
Des del 1999 hi ha hagut rumors sobre els fraus i un vida sentimental atzarosa.[3] Durant la seva etapa a Espanya, va mostrar una constant l'actitud bel·ligerant contra la qüestió de la llengua catalana[4] i les pretensions d'autonomia de l'església catalana. Aquest bel·ligerància va tenir també repercussions en la decisió sobre les obres d'art de la Franja de Ponent,[5][6] i en la negativa a concedir una Conferència Episcopal Catalana, i ni tan sols una regió eclesiàstica. Sobre el nunci Kada, l'acabat de nomenar arquebisbe de Tarragona Martínez Sistach va escriiure a la revista Vida Nueva: «no és que el nunci no entengui la realitat catalana, és que no entén la realitat eclesial d'un país en el qual és responsable, per exemple, d'una cosa tan decisiva com el nomenament dels bisbes. El problema no és que aquest nunci sigui més o menys intel·ligent i competent. El problema és el sistema de poder, de presa de decisions, dins l'Església.»[7]
Després dejubilar-se va tornar a la seva Hongria natal, on va morir el 26 de novembre de 2001. Està enterrat a la basílica de Sant Esteve de Budapest.[8]
Va ser fet Comendador amb Estrella de l'orde del Mèrit de la República Hongaresa.
Referències
[modifica]- ↑ Cheney, David M. «Archbishop Lajos Kada» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 25 agost 2023].
- ↑ «Monseñor Lajos Kada: «Quiero ser mensajero de amistad y de paz»». El Mundo, 13-12-1995. (no disponible en obert)
- ↑ Irujo, José María «Las claves del escándalo en las misiones. Las denuncias ante el Vaticano exponen los fraudes y la azarosa vida sentimental del nuncio Kada» (en castellà). El País, 11-03-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Casabella, Jordi «El Papa farà a Barcelona un gest sense precedents amb Catalunya». El Periódico, 01-11-2010.
- ↑ «Franja de Ponent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sàez, Anna «Sixena: cronologia del despropòsit. De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat». Sàpiens.
- ↑ «Les topades amb el Nunci que no entenia Catalunya». www.focnou.cat, juny-juliol 2010. Arxivat de l'original el 2011-09-05. [Consulta: 5 febrer 2013].
- ↑ «MONS. LAJOS KADA, ANTERIOR NUNCIO EN ESPAÑA» (en castellà). Conferència Episcopal Espanyola, 01-11-2001. Arxivat de l'original el 2002-04-16. [Consulta: novembre 2001].
Precedit per: Eugênio de Araújo Sales |
Bisbe de Tibica (títol personal d'arquebisbe) 20 de juny de 1975 – 26 de novembre de 2001 |
Succeït per: José Luis Escobar Alas |
Precedit per: Angelo Pedroni |
Nunci Apostòlic a Costa Rica 20 de juny de 1975 – 8 d'abril de 1984 |
Succeït per: Pier Giacomo De Nicolò |
Precedit per: Emanuele Gerada |
Nunci Apostòlic a El Salvador 15 d'octubre de 1980 - 8 d'abril de 1984 |
Succeït per: Francesco De Nittis |
Precedit per: Virgilio Noè |
Secretari per la Congregació pel Culte Diví 8 d'abril de 1984 - 22 d'agost de 1991 |
Succeït per: Geraldo Majella Agnelo |
Precedit per: Josip Uhač |
Nunci Apostòlic a Alemanya 22 d'agost de 1991 – 22 de setembre de 1995 |
Succeït per: Giovanni Lajolo |
Precedit per: Mario Tagliaferri |
Nunci Apostòlic a Espanya 22 de setembre de 1995 - 1 de març de 2000 |
Succeït per: Manuel Monteiro de Castro |
Precedit per: --- |
Nunci Apostòlic a Andorra 6 de març de 1996 - 1 de març de 2000 |
Succeït per: Manuel Monteiro de Castro |