Landrada de Munsterbilzen
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Landrada segle VII  Austràsia (probablement, a l'actual Flandes, Bèlgica) |
| Mort | 689 ↔ 708 Abadia de Munsterbilzen Bilzen, Limburg, Flandes, Bèlgica) |
| Sepultura | Sint-Baafs (Gant, Bèlgica) |
| Abadessa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja, aristòcrata |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| verge | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Pelegrinatge | Munsterbilzen, Gant |
| Festivitat | 8 de juliol |
| Iconografia | Com a monja |
| Família | |
| Família | Arnulfians |
| Germans | Hiltruda Auda de França Carloman Pipí I el Breu Bernat Gripó Hieronymus Remigi de Rouen |
Landrada de Munsterbilzen (Austràsia?, s. VII - Munsterbilzen, Bilzen, Bèlgica, ca. 690), fou una dama franca, suposada fundador de l'abadia de Munsterbilzen a Bèlgica. És venerada com a santa per l'Església Catòlica. La seva festivitat és el 8 de juliol.
Origen familiar
[modifica]Procedia d'una família noble.[1] Segons la Vita S. Landradae redactada per Teodor o Teodoric de Sint-Truiden (+ 1107), era descendent de Pipí de Landen i de sant Arnulf, bisbe de Metz. Tenint en compte que va morir el 690, no pot ser més que filla d'Ansegisel († 648/680) i de santa Begga († 693). El problema d'aquesta identificació és que la biografia insisteix en el fet que Landrada era filla única dels seus pares, però Ansegisel i Begga tenien almenys un altre fill, Pipí d'Héristal.[2] Probablement, Teodoric de Sint-Truiden va confondre Santa Landrada amb una dona homònima, posterior en mig segle, i que passa per ser filla de Carles Martell.[3] L'existència d'una altra Landrada dos generacions anteriors al si dels Arnulfians o dels Pipínides sembla improbable. En canvi l'onomàstica suggereix un lligam als primers Robertians, família a la qual pertany el seu protector sant Lambert de Maastricht.
Biografia
[modifica]Va decidir consagrar la seva virginitat a Déu i després d'haver refusat un bon partit en matrimoni, va anar a Munsterbilzen (Belisia Monasterii), a l'Hesbaye, on va viure en la solitud i la pietat. Hi va edificar una església, que Lambert de Lieja va consagrar, i va fundar una comunitat religiosa amb altres dones, entre les quals Amalberga de Temse, després canonitzada.
Sant Lambert va continuar essent el protector del nou monestir. El 690, sentint-se greument malalta, Landrada va cridar al seu capçal del llit Lambert, però va morir i fou enterrada abans de l'arribada del bisbe.[1]
Segons la llegenda Sant Lambert va voler portar el cos de la seva protegida a Wintershoven, al costat del de Sant Landoald. Com que els habitants de Munsterbilzen l'havien tret de la tomba per evitar-ho (un 8 de juliol), va ser impossible portar el cos de la santa, i Sant Lambert va acceptar que el cos es quedara a l'església de Munsterbilzen.
El 980, les seves relíquies foren traslladades a l'abadia de Sint-Baafs (Saint-Bavon) de Gant.[4]
Notes i referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 . Sant Lambert, bisbe Arxivat 2011-08-23 a Wayback Machine.
- ↑ Settipani, PreCapetiens, pàg. 152, note 68
- ↑ Sobre aquesta Landrada, vegeu Auda de França.
- ↑ Landrada[Enllaç no actiu]