Vés al contingut

Laricifomes officinalis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLaricifomes officinalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdrePolyporales
FamíliaFomitopsidaceae
GènereLaricifomes
EspècieLaricifomes officinalis Modifica el valor a Wikidata
Kotl. i Pouzar, 1957
Nomenclatura
BasiònimBoletus officinalis Modifica el valor a Wikidata

Laricifomes officinalis és una espècie de fong de l'ordre Poliporals. Causa la podridura marró en el cor en les coníferes. Es troba a Europa, Àsia i Amèrica del Nord, així com al Marroc.[1] Es coneix comunament com agarikon, o quinina a causa del seu sabor extremadament amarg.[2][3] Les anàlisis d'ADN recolzen L. officinalis com un sistema diferent del gènere Fomitopsis.[4]

Els cossos fructífers una vegada es van recollir àmpliament per a la producció de quinina medicinal, que es pensava que podrien contenir-ho, pel sabor amarg de la pols. No obstant això, no contenen quinina i no tenen propietats contra la malària.[5]

Els cossos fructífers distintius poden ser grans, de fins a 2 metres de llarg, en forma de peülla o columnar. Són de color groc-blanc suau, quan són joves, convertint-se aviat en blancs i calcaris. La decadència és marró, cúbicament esquerdat, amb feltres blancs gruixuts en grans esquerdes. El sabor de tots dos cossos fructífers i feltres és amarg i diferent per a aquesta espècie. Els arbres infectats poden ser hàbitat d'altres espècies atretes.[6]

Ús medicinal[modifica]

Laricifomes officinalis va ser utilitzat pels antics grecs per tractar la tuberculosi) d'acord amb els escrits de Dioscòrides l'any 65 AD,[3] i per alguns pobles indígenes per tractar la verola.[7] La presència d'agarikon en els llocs d'enterrament pot indicar que el seu ús va ser molt estès.

Conservació[modifica]

Laricifomes officinalis només es troba en boscos primaris, i creix en les coníferes, especialment en el pi d'Oregon (Pseudotsuga) i el làrix (Larix). La conservació de les poblacions silvestres de L. officinalis és una preocupant a causa de la pèrdua d'hàbitat de bosc antic. A causa que és difícil mantenir la integritat genètica a llarg termini dels ceps conreats en laboratori, és necessari preservar el fong en la naturalesa.

En la cultura[modifica]

L. officinalis va ser important punt medicinalment com espiritualment als pobles indígenes de la costa nord-oest del Pacífic d'Amèrica del Nord, com els Tlingit, Haida i Tsimshian. L. officinalis va ser esmentat com el "pa dels fantasmes" en les llengües locals, i cossos fructífers tallats van marcar les tombes dels xamans tribals.[8]

Referències[modifica]

  1. Chlebicki, Andrzej; Mukhin, Viktor A.; Ushakova, Nadezhda «Fomitopsis officinalis on Siberian Larch in the Urals». Mycologist, 17, 3, 2003, pàg. 116–120. DOI: 10.1017/S0269915X03003057.
  2. Ginns, J. «Annotated Key to Pacific Northwest Polypores». Pacific Northwest Key Council, 2006. [Consulta: 17 abril 2011].
  3. 3,0 3,1 Stamets, Paul «Medicinal Polypores of the Forests of North America: Screening for Novel Antiviral Activity» (PDF). International Journal of Medicinal Mushrooms, 7, 3, 2005, pàg. 362. DOI: 10.1615/intjmedmushr.v7.i3.210.
  4. Kim, Kyung Mo; Yoon, Yuh-Gang; Jung, Hack Sung «Evaluation of the monophyly of Fomitopsis using parsimony and MCMC methods». Mycologia, 97, 4, 2005, pàg. 812–822. DOI: 10.1080/15572536.2006.11832773. PMID: 16457351.
  5. Arora, David. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press, 1986, p. 580. 
  6. Hagle, Gibson, Tunnock. A Field Guide to Diseases & Insect Pests of Northern & Central Rocky Mountain Conifers. USDA Forest Service: 2003, pg 29
  7. Walker, Brett «The Early Modern Japanese State and Ainu Vaccinations: Redefining the Body Politic 1799-1868». Past & Present, 163, 1, Maig 1999, pàg. 121-61. DOI: 10.1093/past/163.1.121. JSTOR: 651171. PMID: 22049584.
  8. Blanchette, Robert A.; Compton, Brian D.; Turner, Nancy J.; Gilbertson, Robert L. «Nineteenth Century Shaman Grave Guardians Are Carved Fomitopsis officinalis Sporophores». Mycologia, 84, 1, Jan–Feb 1992, pàg. 119–124. DOI: 10.2307/3760412. JSTOR: 3760412.

Enllaços externs[modifica]