Larissa

Larissa
	;
Tipus	personatge de la mitologia grega ; nimfa grega
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Família
Parella	Posidó
Pare	Pelasg
Fills	Pelasg, Aqueu (fill de Posidó) i Ftios

Larissa^[1] o Larisa^[2] (grec antic: Λάρῑσα, llatí: Lārīsa, menys sovint Λάρῑσσα / Larissa) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna que tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia, així com el nom de diverses ciutats.

El seu nom vol explicar l'homonímia de les ciutats que es deien Larisa, principalment Larisa de Tessàlia i la ciutadella d'Argos, de manera que seria l'epònima d'aquestes ciutats. És considerada de vegades mare de Pelasg, fruit de la seva unió amb Zeus o amb Posidó, però altres vegades hom la coneix com a filla de Pelasg. En el primer cas, a més de Pelasg, va tenir per fills Aqueu i Ftios, que van emigrar de l'Argòlida a Tessàlia.

En altres ocasions, Larissa és una filla de Píasos, rei de Tessàlia, i esposa de Cízic: Estrabó^[3] informa que aquest personatge era de la ciutat eòlia de Larisa Fricònida, situada a la vora del riu Hermos. Abans de les seves noces amb Cízic, rei dels dolions, va ofegar Píasos, son pare, en una bota de vi perquè l'havia forçada: quan Píasos es va inclinar dins un tonell per agafar-ne vi, Larissa l'agafà pels peus, el va fer trabucar dins el tonell i s'hi va anegar.^[1]

La cinquena lluna del planeta Neptú porta el seu nom.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Grimal, Pierre; Franquesa, Montserrat (trad.); Gestí, Joaquim (trad.); Martí, Andreu (trad.). Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 314. ISBN 9788496061972.
↑ Segons el Diccionari Grec-Català.
↑ Geographica XIII 3.4: «Ἴδιον δέ τι τοῖς Λαρισαίοις συνέβη τοῖς τε Καϋστριανοῖς καὶ τοῖς Φρικωνεῦσι καὶ τρίτοις τοῖς ἐν Θετταλίᾳ· ἅπαντες γὰρ ποταμόχωστον τὴν χώραν ἔσχον οἱ μὲν ὑπὸ τοῦ Καΰστρου, οἱ δ´ὑπὸ τοῦ Ἕρμου, οἱ δ´ὑπὸ τοῦ Πηνειοῦ. Ἐν δὲ τῇ Φρικωνίδι Λαρίσῃ τετιμῆσθαι λέγεται Πίασος, ὅν φασιν ἄρχοντα Πελασγῶν ἐρασθῆναι τῆς θυγατρὸς Λαρίσης, βιασάμενον δ´αὐτὴν τῖσαι τῆς ὕβρεως δίκην· ἐγκύψαντα γὰρ εἰς πίθον οἴνου καταμαθοῦσαν τῶν σκελῶν λαβομένην ἐξᾶραι καὶ καθεῖναι αὐτὸν εἰς τὸν πίθον. Τὰ μὲν οὖν ἀρχαῖα τοιαῦτα»

[PG-1] 1,0 ^1,1 Grimal, Pierre; Franquesa, Montserrat (trad.); Gestí, Joaquim (trad.); Martí, Andreu (trad.). Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 314. ISBN 9788496061972.

[2] Segons el Diccionari Grec-Català.

[3] Geographica XIII 3.4: «Ἴδιον δέ τι τοῖς Λαρισαίοις συνέβη τοῖς τε Καϋστριανοῖς καὶ τοῖς Φρικωνεῦσι καὶ τρίτοις τοῖς ἐν Θετταλίᾳ· ἅπαντες γὰρ ποταμόχωστον τὴν χώραν ἔσχον οἱ μὲν ὑπὸ τοῦ Καΰστρου, οἱ δ´ὑπὸ τοῦ Ἕρμου, οἱ δ´ὑπὸ τοῦ Πηνειοῦ. Ἐν δὲ τῇ Φρικωνίδι Λαρίσῃ τετιμῆσθαι λέγεται Πίασος, ὅν φασιν ἄρχοντα Πελασγῶν ἐρασθῆναι τῆς θυγατρὸς Λαρίσης, βιασάμενον δ´αὐτὴν τῖσαι τῆς ὕβρεως δίκην· ἐγκύψαντα γὰρ εἰς πίθον οἴνου καταμαθοῦσαν τῶν σκελῶν λαβομένην ἐξᾶραι καὶ καθεῖναι αὐτὸν εἰς τὸν πίθον. Τὰ μὲν οὖν ἀρχαῖα τοιαῦτα»

[1]

[2]

[3]