Lars Edvard Phragmén
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1863  Örebro (Suècia) | ||
| Mort | 14 març 1937 (73 anys) Estocolm (Suècia) | ||
| Formació | Universitat d'Uppsala | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Allmänna Livförsäkringsbolaget (1908–1933) Försäkringsinspektionen (1903–1909) Universitat d'Estocolm (1892–1904) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Gösta Mittag-Leffler | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Gyda Josephine Mathilde Sohlberg | ||
| Fills | Gösta Phragmén | ||
| Pare | Lars Jakob Phragmén i Hedvig Amalia Fernander | ||
Lars Edvard Phragmén (Örebro, 2 de setembre de 1863 - Estocolm, 14 de març de 1937) va ser un matemàtic suec que va ser secretari editorial de la revista Acta Mathematica.
Vida i obra
[modifica]Phragmén era fill d'un rofessor de matemàtiques de l'institut d'Örebro, uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm. El 1882 va ingressar a la universitat d'Uppsala, però l'any següent es va traslladar a la d'Estocolm, on va ser deixeble de Gösta Mittag-Leffler qui va descobrir en ell un gran potencial, confiant-li el 1888 el càrrec de secretaria d'edició de la seva revista Acta Mathematica.[1] L'any següent, va fer una important aportació en descobrir un greu error que hi havia en un article d'Henri Poincaré sobre el problema dels tres cossos.[2]
A partir de la mort de Sófia Kovalévskaia (1891),[3] va ocupar el seu lloc de professor de matemàtiques a la universitat d'Estocolm, però el 1904 va deixar la docència per incorporar-se al negoci de les assegurances.[4] De 1904 a 1908 va ser director de la inspecció estatal d'assegurances i, a partir de 1908, va ser president d'una important companyia d'assegurances sueca.[5] També va ser president de la societat sueca d'actuaris.
Les seves aportacions més importants rauen en l'anàlisi complexa i és recordat, sobre tot, pel Principi de Phragmén-Lindêlöf per demostrar els límits d'una funció holomorfa.[6] Phragmén també es va interessar per la matemàtica actuarial[4] i per l'assignació eficient dels vots a diferents candidatures electorals.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Mora i Oliver, 2015, p. 91.
- ↑ Janson, 2016, p. 70.
- ↑ Gårding, 1994, p. 113.
- ↑ 4,0 4,1 E., 1937, p. 440.
- ↑ Mora i Oliver, 2015, p. 94.
- ↑ Gårding, 1994, p. 113-115.
- ↑ Janson, 2016, p. 71.
Bibliografia
[modifica]- E., W.P. «Edvard Phragmen» (en anglès). Journal of the Institute of Actuaries, Vol. 68, Num. 3, 1937, pàg. 440-441. DOI: 10.1017/S0020268100010830. ISSN: 2058-1009.
- Gårding, Lars. Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950. (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-0612-2.
- Janson, Svante «Phragmén's and Thiele's Election Methods» (en anglès). arXiv.org, 2016. OCLC: 1013962807.
- Mora, Xavier; Oliver, Maria «Eleccions mitjançant el vot d'aprovació. El mètode de Phragmén i algunes variants». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 30, Num. 1, 2015, pàg. 57-101. DOI: 10.2436/20.2002.01.59. ISSN: 0214-316X.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lars Edvard Phragmén» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Domar, Yngve. «Matematisk forskning under Stockholms högskolas första decennier». Uppsala universitet, 1978. Arxivat de l'original el 12 de maig 2017. [Consulta: 25 desembre 2018]. (suec)
- Macho, M. «El teorema de Phragmén–Brouwer». ZTFNews.com Euskal Herriko Unibersitatea, 2013. [Consulta: 25 desembre 2018]. (castellà)
- Aarnes, Johann F. «Lars Edvard Phragmén». Store norske leksikon, 2009. [Consulta: 25 desembre 2018]. (noruec)