Laugh, Clown, Laugh
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Herbert Brenon |
| Protagonistes | |
| Producció | Herbert Brenon i Irving G. Thalberg |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Joseph Farnham |
| Música | Ted Fio Rito |
| Fotografia | James Wong Howe |
| Muntatge | Marie Halvey (en)  |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 14 abril 1928 |
| Durada | 73 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema mut, cinema romàntic i melodrama |
      
| |
Laugh, Clown, Laugh és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Herbert Brenon, estrenada el 1928.
Argument
[modifica]Tito, pallasso en un circ rodamón, troba una nena abandonada. Decideix adoptar-la. Li posa Simonetta, com el seu company Simon, i l'educa com la seva filla. Un dia, la nena, ja gran, coneix Nils, un home molt ric. Aquest s'enamora perdudament d'ella, però Simonetta el rebutja. Tito, mentrestant, de sobte s'adona que Simonetta ja no és una nena. L'home tracta de demostrar-li el seu amor, però també s'adona que la noia que sempre l'ha considerat com un pare.[1]
Repartiment
[modifica]- Lon Chaney: Tito Beppi
- Bernard Siegel: Simon
- Loretta Young: Simonetta
- Cissy Fitzgerald: Giancinta
- Nils Asther: Conte Luigi Ravelli
- Gwen Lee: Lucretia
Notes de producció
[modifica]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Final alternatiu
[modifica]La pel·lícula sobreviu en una versió incompleta, però la part desapareguda no afecta la història. La versió supervivent sembla acabar força abruptament, com els pocs segons difuminats entre la cinta perduda. El final alternatiu feliç - on Tito sobreviu a la seva caiguda i Simonetta és casa amb Luigi, i tots queden com amics propers - rodada per la insistència de l'estudi, també s'ha perdut.
Història
[modifica]La pel·lícula es basa en la producció de Broadway de 1923 Laugh, Clown, Laugh, protagonitzada per Lionel Barrymore i la seva segona muller Irene Fenwick en el paper de Simonetta. L'obra de David Belasco i Tom Cushing, basada en la història Ridi, Pagliaccio de Fausto Martini (1919) es va representar al Teatre Belasco del 28 de novembre de 1923 al març de 1924, amb un total de 133 actuacions. La producció també va presentar Lucille Kahn en un paper secundari.
MGM va retardar la producció d'aquesta pel·lícula diversos anys, perquè Chaney ja hi havia aparegut com a pallasso en la pel·lícula de 1924 He Who Gets Slapped i a causa de l'especulació que Lionel Barrymore podria reprendre el seu paper al teatre. A canvi, MGM va emparellar Barrymore amb Chaney en West of Zanzibar.
Referències
[modifica]
- ↑ «Laugh, Clown, Laugh». The New York Times.