Launaea arborescens
 Aspecte general en antesi | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Gènere | Launaea |
| Espècie | Launaea arborescens  (Batt.) Murb. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Zollikoferia arborescens |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El gatell o socarell[1] (Launaea arborescens) és una espècie de planta de la família de les asteràcies.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un arbust de base llenyosa, d'aspecte dens i intricat, molt ramificat de forma zigzaguejant (amb angles de 80-100º), laticífer, d'olor desagradable i d'aparença espinosa després de la caiguda dels capítols, doncs aquestes "espines" són en realitat pseudoespines derivades dels peduncles capitulars modificats quan aquests capítols s'han mort, marcit i caigut.
Fa 50-100 cm; pot arribar a 150 cm d'alçada, té arrels robustes, de profund abast vertical, però també d'extensió lateral. Les fulles, generalment una mica suculentes, en roseta o concentrades a la base dels brots ramals, són més o menys linears, d'1 a 5 mm d'ample per 1-8 cm de llarg, senceres o una mica dentades i, fins i tot, pinnatífides, més o menys abraçadores i decurrents i aviat caduques. Cada brot sosté un capítol cilindricocònic de 7-15 mm d'alt amb les bràctees involucrals externes imbricades i amb marges escariosos; i les internes gradualment més llargues i lanceolades. Envolten un receptacle amb 7-19 lígules amb el limbe de la corol·la de 5-8 x 2-3 mm i l'àpex pentadentat, de color groc amb el revés sovint subratllat de vermellós.
Les cípseles, una mica dimòrfiques, de 2,5-5 x 0,7-1,3 mm, són de forma prismàtica, totes amb 5 costelles principals, acompanyades de 2 de secundàries, amb arrugues transversals tuberculades; les interiors estretament cuneades i de color marró clar, i les perifèriques una mica corbades i comprimides, més espesses i de color marró fosc.[2][3]
Distribució i hàbitat
[modifica]És una espècie nadiua de les zones costaneres del sud-est de la península Ibèrica, Illes Canàries, i també de les zones àrides i desèrtiques del nord-oest d'Àfrica fins a Mauritània.[4][2] El seu hàbitat preferent és el propi de matollars, més o menys alterats. Pateix pressió d'herbivorisme per part del bestiar caprí i oví quan és jove. Tolera mitjanament la salinitat.
Taxonomia
[modifica]Launaea arborescens va ser descrita originàriament per Jules Aimé Battandier en el Bulletin de la Société Botanique de France, vol. 35, p. 391-392, 1888[5] com a Zollikoferia arborescens Batt. (basiònim), ulteriorment atribuïda al gènere Launaea per Svante Samuel Murbeck i publicada en Acta Universitatis Lundensis, ser. 2, vol. 19(1), p. 65, 1923.[6]
- Launaea: nom genèric dedicat a Jean-Claude Michel Mornant de Launay (1750-1816), advocat i naturalista francès.
- arborescens: epítet prestat del llatí i derivat de arbŏr, -bōs = abre; de significat 'arborescent'.
- Launaea freyniana Pau
- Launaea melanostigma Pett.
- Prenanthes spinosa T.E.Bowdich
- Sonchus freynianus "Huter, Porta & Rigo ex Huter"
- Sonchus freynianus Huter & al.
- Zollikoferia arborescens Batt.
- Zollikoferia arborescens var. arborescens
- Zollikoferia arborescens var. cerastina Chabert[7]
El nombre de cromosomes de Launaea arborescens és 2n=14.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». Termcat, 2020. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Launaea arborescens en Kilian N., Hand R. & Raab-Straube E. von, (eds), Cichorieae Systematics Portal, 2009+ (continuously updated) - Consultado 21-01-2017
- ↑ Kilian N., Revision of Launaea Cass. (Compositae, Lactuceae, Sonchinae), Englera, vol. 17, p. 3-478, 1997 (requereix inscripció prèvia)
- ↑ Launaea arborescens en The Euro+Medit Plantbase, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem, 2006
- ↑ [1]
- ↑ «Launaea arborescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 agost 2012].
- ↑ «Launaea arborescens a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 12 juliol 2017].
- ↑ Mejías, J.A., Estudio cariológico del género Launaea Cass. en la Península Ibérica, Lagascalia, vol. 17(1), p. 135-149, 1993
- ↑ Anthos RJB-CSIC, Madrid
Bibliografia
[modifica]- Alcaraz Ariza, F. et al., Flora básica de la Región de Murcia, Sociedad Cooperativa de Enseñanza "Severo Ochoa", 2002.
- Barry J.P. & CELLES J.C., Flore de Mauritanie, p.61, Institut supérieur scientifique de Nouakchott - Université de Nice, 1991.
- Jahandiez, E. & Maire R., Catalogue des Plantes du Maroc, vol. 3, p.845, Minerva, Lechevalier éds., Alger, 1934[2] Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine..
- Kilian, N., Revision of Launaea Cass. (Compositae, Lactuceae, Sonchinae), Englera, vol. 17, p.151, 1997[3].
- Maire, R. - Contribution à l'étude de la flore de l'Afrique du Nord, Fasc. 8, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N., vol. 15, nº3, p.101, 1924[4] Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine..
- Monod, Th., Fruits et graines de Mauritanie, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., Ser. 4, vol. 1, p. 3-51, 1979.
- Nègre, R., Petite flore des régions arides du Maroc occidental, CNRS, Paris, 1961-1962, p.358.
- Ozenda, P. (1983). Flore du Sahara. (ed. 2), p.460, CNRS, Paris.
- Quézel, P. & Santa S., Nouvelle flore de l'Algérie et des régions désertiques méridionales, vol. 2, p.1074, CNRS, Paris, 1963.
- Tutin, T.G. & al. (ed.), Flora Europaea, vol.4, p.326, Cambridge University Press, Cambridge, 1976.
