Lauràcies
Lauraceae | |
---|---|
Laurus nobilis | |
Planta | |
Tipus de fruit | drupa i baia |
Període | |
Cretaci inferior – recent[1]
| |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Laurales |
Família | Lauraceae Juss., 1789 |
Tipus taxonòmic | Laurus |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum |
Les lauràcies (Lauraceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les laurals (Laurales),[2] dins del clade de les magnòlides.[3]
Característiques
[modifica]La família conté uns 55 gèneres i de 2.000 a 4.000 espècies de distribució mundial, la majoria en climes tropicals especialment del sud-est d'Àsia i el Brasil. En general tenen fulles perennes, excepte dos gèneres un dels quals és el de les Sassafras. Constitueixen les espècies predominants a la vegetació de la laurisilva de la Macaronèsia (Canàries, Madeira i Açores) i altres llocs de clima subtropical humit.
Molts membres d'aquesta família són aprofitats per l'oli essencial (llorer), el fruit (alvocat) o la fusta (diverses espècies de fusta dura)
Taxonomia
[modifica]Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 58 gèneres següents:[4]
- Actinodaphne Nees
- Aiouea Aubl.
- Alseodaphne Nees
- Alseodaphnopsis H.W.Li & J.Li
- Andea van der Werff
- Aniba Aubl.
- Aspidostemon Rohwer & H.G.Richt.
- Beilschmiedia Nees
- Camphora Fabr.
- Caryodaphnopsis Airy Shaw
- Cassytha L.
- Chlorocardium Rohwer, H.G.Richt. & van der Werff
- Cinnadenia Kosterm.
- Cinnamomum Schaeff.
- Clinostemon Kuhlm. & Samp.
- Cryptocarya R.Br.
- Damburneya Raf.
- Dehaasia Blume
- Dicypellium Nees & Mart.
- Dodecadenia Nees
- Endiandra R.Br.
- Endlicheria Nees
- Eusideroxylon Teijsm. & Binn.
- Hexapora Hook.f.
- Hypodaphnis Stapf
- Kubitzkia van der Werff
- Kuloa Trofimov & Rohwer
- Laurus L.
- Licaria Aubl.
- Lindera Thunb.
- Litsea Lam.
- Machilus Rumph. ex Nees
- Mespilodaphne Nees
- Mezilaurus Kuntze ex Taub.
- Nectandra Rol. ex Rottb.
- Neocinnamomum H.Liu
- Neolitsea Merr.
- Nothaphoebe Blume
- Ocotea Aubl.
- Paraia Rohwer, H.G.Richt. & van der Werff
- Parasassafras D.G.Long
- Persea Mill.
- Phoebe Nees
- Phyllostemonodaphne Kosterm.
- Pleurothyrium Nees
- Potameia Thouars
- Potoxylon Kosterm.
- Rhodostemonodaphne Rohwer & Kubitzki
- Sassafras J.Presl
- Sextonia van der Werff
- Sinopora J.Li, N.H.Xia & H.W.Li
- Syndiclis Hook.f.
- Tamala Raf.
- Triadodaphne Kosterm.
- Umbellularia Nutt.
- Urbanodendron Mez
- Williamodendron Kubitzki & H.G.Richt.
- Yasunia van der Werff
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Lauraceae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 14.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «Lauraceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 octubre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Lauraceae Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine. a: L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine. (anglès)
- Kostermans, André Joseph Guillaume Henri; 1957. «Lauraceae». Reinwardtia 4(2): 193-256
- Meissner, Carl Daniel Friedrich; 1864. «Lauraceae (Ordo 162)» a: A. L. P. P. de Candolle (ed.), Prodromus Systematis Universalis Regni Vegetabilis 15(1), pàg. 1-260 (Parisiis [Paris], Victoris Masson et Filii).
- Mez, Carl Christian 1889. «Lauraceae Americanae Monographice Descripsit». Jahrbuch des Königlichen Botanischen Gartens und des Botanischen Museums zu Berlin 5, pàg. 1-556.
- Nees von Esenbeck, Christian Gottfried Daniel (1836): Systema Laurinarum, Berlin, Veitii et Sociorum. Disponible lliure fins a la pàgina 352 a Gallica. PDF
- Rohwer, Jens G. a Kubitzki, K.(editor) 1993. The Families and Genera of Vascular Plants, Vol. 2: K. Kubitzki, J. G. Rohwer & V. Bittrich, 366-390. ISBN 3-540-55509-9
- Wagner, W. L., D. R. Herbst, and S. H. Sohmer. 1990. Manual of the Flowering Plants of Hawai'i. Spec. Publ. 83. (University of Hawaii Press and Bishop Museum Press. Bishop Museum). 1854 pàgs.