Laura García Hoppe
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 agost 1853  Màlaga (Espanya) | ||
| Mort | 1946 (92/93 anys) Nova York | ||
| Residència | Barcelona Granada | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintora, escriptora, sufragista | ||
| Professors | Cristóbal Férriz y Sicilia, Llorenç Casanova i Ruiz i Joaquim Sorolla i Bastida | ||
| Nom de ploma | Laura García de Giner | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Hermenegildo Giner de los Ríos | ||
| Fills | Gloria Giner de los Ríos García, Bernardo Giner de los Ríos García | ||
| Parents | Francisco Giner de los Ríos, cunyat Laura de los Ríos Giner, neta Laura García Lorca, besneta | ||
Laura García Hoppe (Màlaga, 21 d'agost de 1853 – Nova York, 1946)[1] va ser una pintora espanyola vinculada a la Institución Libre de Enseñanza.[2] Alumna del paisatgista Cristóbal Férriz i de Joaquín Sorolla, va ser esposa de Hermenegildo Giner de los Ríos i mare de Gloria Giner de los Ríos García i de Bernardo Giner de los Ríos García.[3]
Era filla de Laureano García Fiel i de Josefa Hoppe Rute, emparentada amb la família Giner de los Ríos,[4] i es va iniciar en la pintura a la seva ciutat natal, amb Férriz i el pintor alcoià Lorenzo Casanova. A les exposicions nacionals de Màlaga va obtenir dues segones medalles, una de les quals per "La niña de las cerezas" (1894) que també va rebre esment d'honor a l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, de 1895.[5] Posteriorment concorreria a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1901. Sembla que també participà en les dues exposicions femeninas que es van celebrar a la Sala Parés de Barcelona els anys 1898 i 1899, en les quals presenta Paisaje i El Timbaler, en la primera, i Gladiador Mort el 1899.[6]
Com a escriptora, va publicar la novel·la La samaritana (en la popular colección Diamante, que més tard apareixeria com a fulletó per lliuraments en el diari portuguès Correio da Noite) i El hogar del tracto social (Barcelona, 1907), obra pedagògica de tendència feminista.[2] Va repartir la seva vida, a més de Màlaga, a Barcelona, Madrid, Granada (ciutats on va tenir destinació professional el seu marit, professor en diversos Instituts de Batxillerat), i va morir en l'exili, a Nova York, a casa de la seva filla Gloria, esposa del ministre republicà Fernando de los Ríos Urruti.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Antonio., Jiménez-Landi,. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente (en castellà). II. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 1996, pàg. 623. ISBN 8489365571.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Antonio., Jiménez-Landi,. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente (en castellà). II. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 1996, pàg. 747. ISBN 8489365571.
- ↑ «Árbol Genealógico» (en castellà). Fundación Giner. [Consulta: 14 octubre 2017].
- ↑ Antonio., Jiménez-Landi,. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente (en castellà). Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 1996, pàg. 80. ISBN 8489365571.
- ↑ «Laura García de Giner, "Academias", 1895 (dibujo a lápiz, carboncillo y gouache)» (en anglès). Flickr.
- ↑ «Laura García de Giner (Malaga 1853-1946 Nueva York)» (en castellà). Diccionario de Pintores Alicantinos, 2018. [Consulta: 12 juny 2023].
Bibliografia
[modifica]- Jiménez-Landi, Antonio (1996). Universidad Complutense, ed. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente (4 tomos). Madrid. ISBN 84-89365-57-1.