Laura Macaya Andrés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1979  (44/45 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | educadora social, activista pels drets de les dones, escriptora de no-ficció |
 
| |
Laura Macaya Andrés (Barcelona, 1979) és una educadora social i militant anarcofeminista, experta en violències de gènere i investigadora en perspectives del feminisme antipunitiu.[1][2] És autora del protocol «No callem» contra les agressions i els assetjaments sexuals en espais d'oci nocturn privat de l'Ajuntament de Barcelona i fins al 2021 va dirigir una casa d'acollida per a persones víctimes de la violència masclista.[3]
Obra publicada
[modifica]- Esposas nefastas y otras aberraciones. El dispositivo jurídico como red de construcción de feminidad. Diletants, 2013. ISBN 978-84-616-4842-9.
- Putas e insumisas. Barcelona: Virus, 2017. ISBN 978-84-92559-80-0.
- Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad (amb Critina Garaizabal i Clara Serra). Barcelona: Bellaterra, 2021. ISBN 978-84-18684-11-1.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «El feminisme no punitiu qüestiona la cultura del càstig». Betevé, 02-07-2019. [Consulta: 17 novembre 2021].
- ↑ Txintxurreta, Maddi. «El gran reto es acompañar el proceso de transformación de quien ha causado el daño» (en castellà). Naiz, 23-03-2023. [Consulta: 1r maig 2023].
- ↑ Garcia, Gemma. «Alguns feminismes reprodueixen de forma acrítica lògiques punitivistes». Directa, 02-11-2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
- ↑ Pedreño, Andrés. «Por un feminismo civilizatorio» (en castellà). Eldiario.es, 25-09-2021. [Consulta: 17 novembre 2021].