Laura Mancini
Laura Mancini, Louis Ferdinand Elle | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 maig 1636 Roma |
Mort | 8 febrer 1657 (20 anys) París |
Causa de mort | trastorn puerperal |
Nacionalitat | Estats Pontificis |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | Duquessa de Mercoeur |
Activitat | |
Ocupació | socialité |
Família | |
Família | Dinastia borbònica |
Cònjuge | Lluís de Borbó-Vendôme (1651–) |
Fills | Lluís Josep de Borbó-Vendôme, Felip de Vendôme, Juli Cèsar de Vendôme |
Pares | Michele Lorenzo Mancini i Girolama Mazzarini |
Germans | Olympe Mancini Hortense Mancini Marie Mancini Marie Anna Mancini Philippe Jules Mancini Alphonse Mancini Paul Mancini |
Laura Mancini (Roma, Estats Pontificis, 6 de maig, 1636 - París, Regne de França, 8 de febrer de 1657) pertanyent a la família Mancini, casada amb Louis, Duc de Vendôme.
Es traslladà a París amb els seus germans Miquele Paolo i Olympe, quan només contava tretze anys, i obeint els desitjos expressats pel seu oncle. Fou promesa en matrimoni, al duc de Candale, el qual morí abans d'efectuar-se l'enllaç, i llavors casà (1651) amb el nét bastard d'Enric IV, el duc de Mercoeur, Louis de Vendôme. La boda s'efectuà a Brühl, prop de Colònia (Alemanya), on s'havia retirat Mazzarino a conseqüència dels esdeveniments de La Fronda, i en retornar aquest a França, nomenà al duc de Mercoeur governador de Catalunya i de Provença.
Laura era molt pietosa, i malgrat no ser tan bella com les seves germanes, fou molt apreciada per Anna d'Àustria i Lluís XIV.
Morí a conseqüències d'un mal part, havent deixat dos fills; el cèlebre general Lluís Josep de Borbó-Vendôme (vencedor de Luzzara) i el gran prior del mateix nom. El seu espòs, que llavors era governador de Provença, sentí tant la seva mort, que no va poder trobar consol, i més tard es va fer religiós.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 693 ISBN 84-239-4532-4