Vés al contingut

Lazar Liusternik

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLazar Liusternik
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Лазарь Аронович Люстерник Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 desembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Zduńska Wola (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1981 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.7247°N,37.5542°E / 55.7247; 37.5542 Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (–1922)
Universitat Estatal de Moscou (1920–1926) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaПрямые методы вариационного исчисления Modifica el valor a Wikidata (1926 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiNikolai Luzin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial, topologia algebraica, anàlisi funcional, càlcul de variacions, física matemàtica, matemàtiques, topologia i matemàtic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, topòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Moscou (1930–1970)
Universitat Estatal de Nijni Nóvgorod (1928–1930)
Universitat Estatal de Moscou (1927–1928) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAbram Fet, Vladilen Trenogin, Valery Txekhlov, Vladimir Sobolev, Mark Vishik, Andrzej Granas, Aleksandr Sigalov, Isaac Mayzlin, S. A. Smolyak, Kulzhabai Kasymov, Gusein Aliev, Elizbar Tsitlanadze, David Grossman, Gennadiy Klimov, S. V. Frolov, A. N. Ivanova, Lev Elsgolts, Lev Tslaf, Vladimir Zalyapin i Israel Akushsky Modifica el valor a Wikidata
Premis


Lazar Liusternik (rus: Лазарь Аронович Люстерник) (Zduńska Wola, 31 de desembre de 1899 - Moscou, 22 de juliol de 1981) va ser un matemàtic soviètic.

Lyusternik va estudiar matemàtiques des de 1921 fons a 1926 a la universitat Estatal de Moscou,[1] on va ser alumne de Nikolai Luzin i va formar part del grup dels seus deixebles, conegut com Luzitània.[2] El 1930 es va convertir en un dels iniciadors de l'afer Egorov i després en un dels participants en la notòria persecució política[3] que va patir el seu professor Nikolai Luzin conegut com a cas Luzin.[4] Excepte un parell de cursos (1928-1930) en que va ser professor de la universitat de Nijni Nóvgorod, va estar sempre vinculat a la universitat de Moscou, fins a la seva jubilació.

Lyusternik va ser famós pels seus treballs en topologia i geometria diferencial, als quals va aplicar el principi variacional. La teoria que va introduir, juntament amb Lev Schnirelmann, va demostrar una conjectura d'Henri Poincaré de que cada cos convex en 3 dimensions té almenys tres geodèsiques tancades. La teoria de Lyusternik-Schnirelmann,[5] com es diu ara, es basa en els treballs anteriors de Poincaré, George Birkhoff i Marston Morse. Ha comportat nombrosos avenços en geometria diferencial i topologia. Per aquesta obra, Lyusternik va rebre el premi Stalin el 1946.

A més del seu talent matemàtic, tenia un bon domini de la paraula i era un excel·lent narrador, autor d’interessants memòries sobre la joventut de l'escola matemàtica de Moscou i autor també d'epigrames, poemes i faules.[6]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Lazar Aronovich Lyusternik». JewAge. [Consulta: 2 octubre 2021]. (anglès)
  • «L.A. Lyusternik». Science and Its Times: Understanding the Social Significance of Scientific Discovery. [Consulta: 2 octubre 2021]. (anglès)