Le Cid (Massenet)
|
Per a altres significats, vegeu «Le Cid». |
  | |
| Forma musical | òpera |
|---|---|
| Compositor | Jules Massenet |
| Llibretista | Adolphe d'Ennery, Louis Gallet i Édouard Blau |
| Lletra de | Adolphe d'Ennery |
| Llengua original | francès |
| Basat en | Las Mocedades del Cid (1618) de Guillén de Castro Le Cid (1636) de Pierre Corneille (Pierre Corneille ) |
| Creació | 1884-1885 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | òpera |
| Parts | 4 actes |
| Durada | 2 hores i 20 minuts |
| Personatges | Chimène (en)  , Don Alonzo (en) , Don Arias (en) , Don Diègue (en) , Le comte de Gormas (en) , Le Roi (en) , L'envoyé maure (en) , L'Infante (en) , Rodrigue (en) i Saint Jacques (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 30 novembre 1885 |
| Escenari | Òpera Garnier , Chaussée-d'Antin |
 
| |
Le Cid és una òpera en quatre actes i 10 escenes amb música de Jules Massenet i llibret en francès d'Adolphe-Philippe D'Ennery, Édouard Blau i Louis Gallet basada en la tragèdia homònima obra de Pierre Corneille.[1]
Història
[modifica]Va ser representada per primera vegada en el Teatre de l'Òpera de París el 30 de novembre de 1885, amb presència del President Grévy, amb Jean de Reszke com a Rodrigue, i s'hi poder veure 150 vegades des de 1919 per després desaparèixer del repertori. Mentre que l'òpera en si no està en el repertori operístic estàndard, la suite per a ballet és un concert popular i peça que s'enregistra i inclou balls de diferents regions d'Espanya. L'òpera conserva un lloc marginal en l'escenari degut en gran manera a la suite de ballet i a un enregistrament d'un concert en viu el 8 de març de 1976 en el Carnegie Hall amb Plácido Domingo i Grace Bumbry. S'ha reposat en el Festival Massenet de 1994, el 1999 a Sevilla, una producció de 2001 per l'Òpera de Washington, protagonitzada per Domingo, es va exhibir a la televisió PBS.[2]
Personatges
[modifica]| Personatge | Tessitura | Repartiment de l'estrena, 30 de novembre de 1885 (Director: Ernest Altès) |
|---|---|---|
| Chimène | soprano | Fidès Devriès |
| Rodrigue | tenor | Jean de Reszke |
| Don Diègue | baix | Édouard de Reszke |
| Le Roi | baix | Léon Melchissédec |
| Le comte de Gormas | baix | Pol Plançon |
| L'Infant | soprano | Rosa Bosman |
| Saint Jacques | baríton | Lambert |
| L'envoyé maure | baix | Balleroy |
| Don Arias | tenor | Girard |
| Don Alonzo | baix | Sentein |
| Cor: nobles, dames de la cort, bisbes, sacerdots, monjos, capitans i soldats, poble; ballarins (per al ballet de l'Acte II). | ||
Àries destacades
[modifica]- Rodrigue: "O noble lame étincelante"
- Chimène: "Pleurez, pleurez mes yeux"
- Rodrigue: "Ô souverain, ô juge, ô père"
Referències
[modifica]
- ↑ Milnes R. Le Cid.
- ↑ «La página web autorizada oficial de Plácido Domingo». Arxivat de l'original el 2008-05-21. [Consulta: 8 desembre 2016].