Vés al contingut

Le Mépris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLe Mépris

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCarlo Ponti, Georges de Beauregard i Joseph E. Levine Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Delerue Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRaoul Coutard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAgnès Guillemot Modifica el valor a Wikidata
VestuariTanine Autré Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena29 octubre 1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
alemany
francès
anglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enContempt Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0057345 FilmAffinity: 863642 Allocine: 239 Rottentomatoes: m/contempt Letterboxd: contempt Allmovie: v10869 TCM: 71459 AFI: 23837 TMDB.org: 266 Modifica el valor a Wikidata

Le Mépris (literalment en català: "El menyspreu") és una pel·lícula francesa de 1963 basada en la novel·la homònima d'Alberto Moravia. Fou dirigida per Jean-Luc Godard i protagonitzada per Brigitte Bardot i Michel Piccoli amb l'aparició del director Fritz Lang interpretant-se a si mateix.

Argument

[modifica]

El productor americà Jeremy Prokosch (Jack Palance) encarrega a Fritz Lang la direcció d'una adaptació al cinema de l'Odissea d'Homer. Descontent amb el resultat, encarrega a Paul Javal (Michel Piccoli), un escriptor de teatre, reeditar el guió. Arran d'això els camins de Paul, la seva jove esposa Camille (Brigitte Bardot), el productor i la seva secretària Francesca Vanini (Giorgia Moll) s'entrellaçaran, deteriorant-se cada vegada més la relació de la parella a causa de la falta de gelosia per part d'ell i de l'interès de Prokosch cap a Camille. La seva història s'entrellaçarà amb la de Penélope i Ulisses a l'Odissea, les aspiracions artístiques de Paul i l'evolució dels sentiments de Camille.

Relació amb la novel·la

[modifica]

Com explica Víctor Conenna en la Revista Letraceluloide, la versió de Jean-Luc Godard s'allunya de pel·lícules anteriors com Sense alè (1959) i Viure la seva vida (1962) i inaugura una nova etapa d'experimentació i canvi constant que perdura fins avui.[1] Si el plantejament de Moravia suposa un desafiament per a aquells que desitgen portar un text literari al cinema, Godard l'accepta i apuja l'aposta, assumeix la història com a pròpia i la càrrega de sensualitat i erotisme (tasca gens difícil si entre els actors a dirigir es troba Brigitte Bardot en el seu moment de major esplendor). El director, a més, s'encarrega d'homenatjar a Fritz Lang —que en la pel·lícula s'interpreta a si mateix—, gest que constitueix, d'una banda, l'acceptació al voltant de les reflexions que planteja el text i, per un altre, la proclamació, més enllà de les afinitats estètiques entre ell i l'escriptor italià, dels seus principis ètics pel que fa al cinema. Tal vegada és per això que Michel Piccoli —el protagonista de la pel·lícula— declara en el número 632 de Cahiers du Cinema que El menyspreu és una obra completament autobiogràfica de Godard, autobiogràfica d'aquell moment de la seva vida: un moment de dolor, de qüestionament de si mateix enfront de l'amor, de la literatura, del cinema, dels diners.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]