Le Pré aux clercs
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Ferdinand Hérold |
| Llibretista | Eugène de Planard |
| Llengua | francès |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | opéra-comique i òpera |
| Parts | 3 actes |
| Estrena | |
| Estrena | 15 desembre 1832 |
| Escenari | Teatre Nacional de l'Opéra-Comique |
| |
Le Pré aux clercs (El prat dels clergues) és una opéra comique en tres actes de Ferdinand Hérold amb un llibret de François-Antoine-Eugène de Planard basat en Chronique du temps de Charles IX (1829) de Prosper Mérimée.[1] Es va estrenar a l'Opéra-Comique de París el 1832.[2]
Rols
[modifica]| Rol | Tipus de veu | Elenc estrena, 15 desembre 1832 (Director:Henri Valentino) |
|---|---|---|
| Marguerite de Valois | soprano | Marie-Sophie Carrault-Ponchard |
| Isabelle Montal (una jove comtessa béarnaise) | soprano | Alphonsine-Virginie-Marie Dubois ('Mme. Casimir') |
| Nicette (promesa amb Girot) | soprano | Marie Massy |
| Baró de Mergy | Tenor | Étienne-Bernard-Auguste Thénard |
| Comte de Comminges | Tenor | Louis-Augustin Lemonnier |
| Cantarelli | Tenor | Louis Féréol |
| Girot (Amfitrió del 'Pré aux clercs') | Baríton | Fargueil |
| Un exempt du guet (Detectiu) | Baix | Génot |
| Tres arquers | ||
| Un agent | ||
| Cor: Guàrdies, agents, genets lleugers, cortesans, arquers, masques, persones, ballarins. | ||
Referències
[modifica]- ↑ Pougin A. Hérold, biographie critique illustrée.
- ↑ «Ressenya del disc» (en castellà). Sémele. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2017. [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ Pougin 1880; Chouquet 1889.
- ↑ Els solos de violí els va tocar Javault, un deixeble de Pierre Baillot.