El gall d'or

El gall d'or

Títol original	Zolotoy Petushok
Forma musical	òpera
Compositor	Nikolai Rimski-Kórsakov
Llibretista	Vladímir Belski
Llengua original	rus
Basat en	obra homònima d'Aleksandr Puixkin (Aleksandr Puixkin )
Creació	1908
Data de publicació	1909
Gènere	Òpera-Suite
Parts	tres
Durada	2 hores
Personatges	Amelfa (en) , Astrologer (en) , General Polkan (en) , Golden Cockerel (Золотой петушок) (en) , Tsar Dodon (Царь Додон) (en) , Tsarevich Afron (Царевич Афрон) (en) , Tsarevich Gvidon (Царевич Гвидон) (en) i Tsaritsa of Shemakha (Шемаханская царица) (en)
Estrena
Estrena	24 d'octubre de 1909
Escenari	Teatre Solodovnikov de Moscou,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	23 de novembre de 1944, Teatre Tívoli (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	30 de desembre de 1950

El gall d'or és una òpera en tres actes de Nikolai Rimski-Kórsakov, amb llibret de Vladímir Belski, basat en l'obra homònima d'Aleksandr Puixkin. S'estrenà al Teatre Solodovnikov de Moscou el 24 d'octubre de 1909.

Fou l'última de les òperes de Rimski-Kórsakov. Basada en un conte, és una sàtira hàbilment disfressada de la corrupta cort del tsar Nicolau II i els seus incompetents caps militars. L'òpera fou víctima de la censura i la pugna del músic abans de la seva estrena el 1907.

Argument

En la cort, un astròleg presenta a un indolent rei Dodon un gall daurat capaç d'avisar dels imminents perills. El cant del gall alerta a la cort d'una possible invasió; el rei promet concedir a l'astròleg qualsevol desig. Quan Dodon és derrotat en el camp de batalla, la reina de Shemaja apareix per entonar el seu seductor Himne al Sol. Bojament enamorat, Dodon la demana en matrimoni, però l'astròleg reclama a la reina en recompensa pel gall màgic. Dodon assassina a l'astròleg, i el gall picoteja al rei fins a matar-lo. Apareix llavors l'astròleg per a confirmar davant del públic que tot el succeït només era una broma.

Rimski-Kórsakov es deixa anar en aquesta obra al seu gust pel cromatisme orquestral i els temes exòtics. Avui dia no existeix cap versió en àudio de l'òpera sencera, però sí de la Suite. Els seus quatre moviments presenten al rei Dodon en el seu palau, en el camp de batalla, amb la reina de Shemaja, en la festa del desposori i en la seva mort.

El 1956 la companyia Merury Living Presence desplaçà els seus equips de gravació des dels Estats Units fins a Londres per a unes sessions de gravació amb l'Orquestra Simfònica de Londres i el seu prestigiós director Antal Dorati. Els enginyers varen romandre al marge: l'equilibri i la dinàmica interpretativa foren confiats al director, amb resultats musicals òptims.

Bibliografia

• 1001 Discos de Música Clásica que hay que escuchar antes de morir, de Matthew Rye-Luis Suñén, pag. 554. Editorial Grijalbo

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants