Leila Araghian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1983  (40/41 anys)Teheran (Iran) | ||
| Residència | Teheran | ||
| Nacionalitat | Iraniana | ||
| Formació | universitat Shahid Beheshti | ||
| Es coneix per | Pont de Tabiat | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Arquitecta | ||
| Ocupador | Diba Tensile Architecture | ||
| Premis | |||
Architizer A+ Award 2015, Aga Khan d'arquitectura 2016 | |||
.jpg)
Leila Araghian (en persa لیلا عراقیان), nascuda a Teheran el 1983, és una arquitecta iraniana.[1] Va estudiar arquitectura a la universitat Shahid Beheshti de Teheran, i va fer un master a Alemanya (sobre estructures membranoses) i un altre a master al Canadà.[1] L'any 2005, va fundar Diba Tensile Architecture amb Alireza Behzadi.[2] Amb 26 anys, mentre encara estudiava, va guanyar un concurs públic per la construcció d'un gran pont a Teheran, juntament amb el seu soci Alireza. Aquest projecte arquitectònic, anomenat el pont de Tabiat (en persa پل طبیعت, pont de la natura) és una estructura de 270 metres de llarg i tres pisos que connecta el parcs de Taleghani i Ab-o-Atash passant per sobre l'avinguda de Shahid Modarres, una de les principals autovies de Teheran.[3] El pont, inaugurat a finals de 2014, ha esdevingut molt popular a la capital iraniana, i avui en dia és conegut com "el tercer símbol de Teheran" (essent els altres dos la torre Azadi i la torre Milad)[4][5] La nacionalitat de Leila i Alireza els ha impedit participar en algunes competicions (com el World Architecture Festival), tal com va denunciar ella mateixa «això és ridícul, sóc una arquitecta iraniana i això és una activitat cultural, no té absolutament res a veure amb la política».[3] Tot i els impediments, el pont de Tabiat ha guanyat nombrosos premis locals i internacionals,[6] entre els quals hi ha el premi Architizer A+ 2015, en la categoria l' "Elecció popular en la categoria de Ponts i autovies"[7] o el premi Aga Khan d'arquitectura 2016.[8] El 2015 Leila Araghian va ser entrevistada per Brandon Stanton, de Humans of New York.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Leila Araghian». Archnet.(anglès)
- ↑ «Diba Family». Diba Tensile Architecture. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 28 gener 2017].(anglès)
- ↑ 3,0 3,1 «Take it to the bridge: the Tehran architect striking the right chord in Iran and beyond». The Guardian, 20-04-2015.(anglès)
- ↑ «The award-winning bridge connecting Iranians». Aljazeera, 16-04-2015.(anglès)
- ↑ «Un puente peatonal se convierte en el nuevo icono de Teherán». La Vanguardia, 19-05-2015. [Consulta: 17 maig 2020].(castellà)
- ↑ «Awards and Certificates». Diba Tensile Architecture. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 28 gener 2017].(anglès)
- ↑ «Q+A: Leila Araghian on Winning an A+Award with Her Very First Project, the Tabiat Pedestrian Bridge». Architizer, 16-06-2015.(anglès)
- ↑ «Leila Araghian receives 2016 Aga Khan Award for Architecture». University of British Columbia, 03-10-2016. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 28 gener 2017].(anglès)
- ↑ «I was so scared when they were building it». Humans of New York. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 28 gener 2017].(anglès)