Vés al contingut

Lemhi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàLemhi Xoixon
Akaitikka

El cap lemhi Tindoor i la seva muller
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població totalmenys de 5.300
LlenguaXoixon, Anglès
ReligióNative American Church, religió tradicional tribal, Sun Dance, Ghostdance
Grups relacionatsPaiute del nord, bannock, xoixons
Regions amb poblacions significatives
EUA (Idaho Idaho)

Els Lemhi són una banda de xoixons septentrionals anomenats Akaitikka, Agaideka, o "menjadors de salmó."[1] El nom "Lemhi" prové de Fort Lemhi, una missió mormona en el grup. Tradicionalment vivien a la vall del riu Lemhi i al llarg de l'alt riu Salmon a Idaho.[1] Les bandes ern molt fluides i nòmades, i sovint interaccionaven per matrimoni amb altres bandes xoixonis i d'altres tribus com els bannock.[2] Avui la majoria d'ells estan registrats en les Tribus Xoixon-Bannock de la reserva de Fort d'Idaho.

Cultura tradicional

[modifica]

Els Akaitikka són parlants de xoixon, que pertany a les llengües numic.[3]

La pesca és una font important d'alimentació, destacant la de salmó, truita i perca són. Els aliments tradicionals dels lemni són els pinyons (Pinus monophylla) i l'arrel de camas (Camassia quamash).[4] En el segle xix la cacera del bisó els proporcionava carn, pells, cuir i altres materials.[5]

Història

[modifica]

Durant el segle xix els xoixons lemhi s'aliaren amb els bitterroot salish i s'enemistaren amb els blackfeet. L'expedició de Lewis i Clark trobà els lemhi a Three Forks vora el riu Missouri en 1805.[5] En 1860, els agents indis estimaren la població lemhi, que incloïa xoixon, bannock, i tukudeka (menja-ovelles), en 1.200 individus.[6]

Tendoy fou un prominent cap Lemhi a mitjans del segle xix.[7] Era mig xoixon i mig bannock.[2] El 1863 esdevingué el cap més destacat dels lemhi després de l'assassinat de Tio-van-du-ah al comtat de Bannock (Idaho).

La reserva Lemhi, situada al llarg del riu Lemhi a l'oest dels monts Bitterroot i al nord de la Serralada Lemhi fou creada en 1875 i terminada en 1907.[5] Els residents foren traslladats a la reserva Fort Hall.

Robert Harry Lowie estudià la banda i publicà The Northern Shoshone, una monografia sobre ells en 1909.[6][8]

Notables Lemhi

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Murphy and Murphy, 306
  2. 2,0 2,1 Murphy and Murphy, 288
  3. Murphy and Murphy, 287
  4. Murphy and Murphy, 285
  5. 5,0 5,1 5,2 Murphy and Murphy, 286
  6. 6,0 6,1 Murphy and Murphy, 289
  7. David Lester Crowder. Tendoy, chief of the Lemhis. Caxton Printers, 1969. 
  8. "Shoshone Books." The Shoshone Indians. 21 May 2003 (retrieved 13 June 2010)
  9. Brigham D. Madsen. The Lemhi: Sacagawea's people. Caxton Press, 1 gener 1980. ISBN 978-0-87004-267-6. 
  10. John W. W. Mann. Sacajawea's people: the Lemhi Shoshones and the Salmon River country. U of Nebraska Press, 1 novembre 2004. ISBN 978-0-8032-3241-9. 

Bibliografia

[modifica]
  • Murphy, Robert F. and Yolanda Murphy. "Northern Shoshone and Bannock." Warren L. D'Azevedo, vol. ed. Handbook of North American Indians, Volume 11: Great Basin. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986. ISBN 978-0-16-004581-3.
  • Madsen, Brigham D. "The Lemhi: Sacajawea's People." The Caxton Printers, Ltd. Caldwell, Idaho 83605, 1979. ISBN 0-87004-267-X.

Enllaços externs

[modifica]