Vés al contingut

Lent de Stanhope

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una lent de Stanhope

La lent de Stanhope és un senzill microscopi d'una sola peça inventat per Charles Stanhope (1753-1816. És un cilindre de vidre amb cada extrem corbat cap a l'exterior, dels quals un és més convex que l'altre. La distància focal de l'aparell queda dins del dispositiu de manera que els objectes que s'han d'estudiar es col·loquen a prop o en contacte amb l'extrem menys corbat. És de construcció senzilla i econòmica, i això va contribuir a una gran popularitat al segle xix.[1] Va ser molt útil en la pràctica mèdica, per poder examinar materials transparents així com cristalls i fluids.[2]

René Dagron va modificar la lent mantenint un extrem convex per a refractar la llum mentre que va tallar l'altre extrem amb una forma completament plana de manera que quedés just al pla focal de la lent que forma el costat convex.[3] Dagron va fer servir aquesta lent de Stanhope modificada en el muntatge de les imatges microscòpiques incrustades en joies fotogràfiques (o peces de souvenirs) conegudes com a Visors Stanhope.

Una lent rival fou la Lupa Coddington, que era considerada tècnicament de qualitat superior, però també era més cara.[4]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. John Henry Pepper. Scientific Amusements for Young People, 1864, p. 71. 
  2. Laycock, Thomas «A lecture on clinical observation; its value and nature and the mode and means of practising it [Una conferència sobre observació clínica; el seu valor i naturalesa i la manera i els mitjans de practicar-lo]» (en anglès). London Medical Gazette, 38, 1846, pàg. 142.
  3. «The Strad». Arxivat de l'original el 2009-10-09. [Consulta: 13 juliol 2016].
  4. King, John. The microscopist's companion (en anglès). Cincinnati: Rickey, Mallory & Company, 1859, p. 21. 

Enllaços externs

[modifica]