Leon Czolgosz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 maig 1873  Alpena (Michigan) | ||
| Mort | 29 octubre 1901 (28 anys) Auburn (Nova York) | ||
| Causa de mort | pena de mort, electrocució | ||
| Altres noms | Fred Nieman | ||
| Ideologia | Anarquisme | ||
| Religió | Ateisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | anarquista, obrer del metall | ||
| Altres | |||
| Condemnat per | assassinat | ||
| Cronologia | |||
| 6 setembre 1901 | assassination of William McKinley (en) 
| ||
Signatura  | |||
 | |||
Leon Czolgosz (Detroit, 1873 - Auburn, 29 d'octubre de 1901) va ser un anarquista que va assassinar el President dels Estats Units William McKinley en disparar-li dues bales a boca de canó el 6 de setembre de 1901.
Czolgosz era un fill d'immigrants polonesos que va néixer a l'estat de Michigan, als Estats Units. Després de contemplar diverses vagues en la seva joventut, es va sentir atret per l'anarquisme, raó pel qual es va dedicar a llegir texts socialistes i anarquistes. Afirmava haver llegit amb especial interès els escrits d'Emma Goldman i Alexander Berkman.
El 6 de setembre de 1901, durant l'Exposició Pan-Americana s'acostà a curta distància del president McKinley, qui va creure que es tractava d'un admirador. Va menysprear la mà que li va tendir el president i a canvi va desenfundar el seu revòlver i li va disparar dos trets a boca de canó, provocant-li ferides de gravetat que el tindrien a la vora de la mort fins al 14 de setembre, data que va morir.[1] Czolgosz va ser sotmès a un judici sumari amb d'un gran jurat. El procés en total va durar vuit hores des de la selecció del jurat fins al dictamen de la sentència que el condemnaria a morir en la cadira elèctrica. La sentència es va executar el 29 d'octubre a la presó federal situada en la localitat d'Auburn a l'estat de Nova York. Les seves últimes paraules foren:
| « | Jo vaig matar el president perquè era un enemic de la gent bona, dels bons treballadors. No tinc cap remordiment pel meu crim | » |
A continuació va assenyalar:
| « | Lamento no poder veure el meu pare | » |
L'escriptora Emma Goldman va mostrar simpatia per ell i el va defensar encara que no va donar suport al magnicidi. A Xile un grup denominat Fracción Autónoma de Ataque León Czolgosz, que s'ha atribuït atemptats en la dècada de 2000.[2] Czolgosz és un dels personatges del musical Assassins, de Stephen Sondheim.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Chalberg, John. Emma Goldman: American Individualist. HarperCollins Publishers Inc, 1991, p. 65–66. ISBN 0-673-52102-8.
- ↑ «GOPE desactivó bomba en casino de la PDI» (en castellà). cooperativa.cl, 16-08-2008. [Consulta: 7 octubre 2012].
