Leonard Dickson

Leonard Eugene Dickson

Biografia
Naixement	22 gener 1874 Independence (Iowa)
Mort	17 gener 1954 (79 anys) Harlingen (Texas)
Sepultura	Cleburne Memorial Cemetery, BLK 56 LOT 1 32° 20′ 50″ N, 97° 22′ 11″ O
Formació	Universitat de Chicago (–1896) Universitat de Texas a Austin (–1894)
Tesi acadèmica	The Analytic Representation of Substitutions on a Power of a Prime Number of Letters with a Discussion of the Linear Group  (1896 )
Director de tesi	Eliakim Hastings Moore
Activitat
Camp de treball	Àlgebra i teoria de nombres
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Chicago (1900–1936) Universitat de Texas a Austin (1899–1899) Universitat de Califòrnia a Berkeley (1898–1898)
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques (president) (1917–1918) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1913–) Societat Matemàtica de Londres Acadèmia Francesa de les Ciències Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Unió de Matemàtics i Físics Txecs
Professors	George Bruce Halsted
Alumnes	Robert Lee Moore
Obra
Obres destacables Construcció de Cayley-Dickson lemma de Dickson Conjectura de Dickson polinomi de Dickson
Estudiant doctoral	Ivan Niven, Abraham Adrian Albert, Arnold Ross, Mina Rees, Burton Jones, Marie Litzinger, Mayme Logsdon, Lois Griffiths, Cyrus Colton MacDuffee, William Henry Bussey, Olive Hazlett, Archibald Henderson, John Williamson, Marion Elizabeth Stark, Mildred Sanderson, Claiborne Latimer, Mabel Gweneth Humphreys, Lloyd Williams, Alexander Oppenheim, Gordon Pall, Mary Barbara Haberzetle, Lloyd Williams, Ralph Duncan James, Ralph Hull, Herbert Edwin Jordan, Arthur Ranum, Robert Lacey Börger, Albert Harris Wilson, William Charles Krathwohl, Forbes Bagley Wiley, Archibald Henderson, James Elijah McAtee, George Hoffman Cresse, Harry Scheidy Everett, John Sidney Turner, Benjamin Franklin Yanney, Constance Rummons Ballantine, George Eulas Foster Sherwood, Mildred Hunt, Marguerite D. Darkow, Cornelius Gouwens, Frederick Stanley Nowlan, Echo Dolores Pepper, Albert Everett Cooper, Raymond Joseph Garver, Joel Samuel Georges, Ralph George Archibald, David Clarence Morrow, Earl L. Thompson, Ko-chuen Yang, Robert Houghton Marquis, Orley Edward Brown, Samuel Silberfarb, Ralph Sylvester Underwood, Emily McCoy Chandler, Fred Winchell Sparks, Ruth Glidden Mason, Ralph Ernest Huston, Frances Ellen Baker, Robert Clarence Shook, George Cuthbert Webber, Kenneth Smith Ghent, John Clark Brixey, Mae Ruth Anderson, Dora McFarland, Stanmore Brooks Townes, Harold Chatland, Margaret Evelyn Mauch, Thomas Milton Putnam i Matthew Moses Feldstern
Família
Cònjuge	Susan McLeod Davis
Pares	Campbell Dickson i Lucy Tracy
Premis
(1928)  Premi Cole (1923)  Premi Newcomb-Cleveland

Leonard Dickson (anglès: Leonard Eugene Dickson) (Independence, 22 de gener de 1874 - Harlingen, 17 de gener de 1954) va ser un matemàtic texà, professor de la universitat de Chicago.

Vida i obra

Tot i que nascut a Iowa, la família es va traslladar a Cleburne (Texas) on va passar la seva infància i tota la vida es va sentir un texà. Va estudiar, sota la influència de George Bruce Halsted, a la universitat de Texas en la qual es va graduar el 1893 i va obtenir el màster el 1894. El dos anys següents va estudiar a la universitat de Chicago, arribant a ser el primer doctorat en matemàtiques d'aquesta universitat sota la direcció d'Eliakim Hastings Moore el 1896. El curs següent (1896-97) va ampliar estudis amb Sophus Lie a la universitat de Leipzig i amb Camille Jordan a la universitat de París.

El 1900, després d'haver estat un curs com a docent a cadascuna de les universitats de Berkeley i Texas, va retornar com a professor a la universitat de Chicago en la qual va fer tota la seva carrera acadèmica fins que es va jubilar el 1939. En jubilar-se, va retornar a Cleburne i va interrompre totalment les seves recerques, dedicant-se exclusivament a les seves aficions: el bridge, el tenis i el billar.

Dickson va ser un prolífic investigador i escriptor: 18 llibres i prop de 300 articles a revistes científiques ho acrediten. A més, va dirigir 67 tesis doctorals, va ser editor de les revistes American Mathematical Monthly i Transactions of the American Mathematical Society i va ser president d'aquesta societat el bienni 1916-1918.

El seu deixeble Abraham Adrian Albert va editar les seves obres escollides en sis volums el 1975 i 1983.

La obra de Dickson es va centrar en el camp de la teoria de nombres, essent els seus llibres més reconeguts History of the Theory of Numbers (tres volums: 1919, 1920 i 1923) i Algebren und ihre zahlentheorie (Àlgebres i les seves teories de nombres) (en alemany, 1927; versió revisada d'un llibre anterior, Algebras and Their Arithmetics, 1923).

Bibliografia

• Albert, Abraham Adrian. «Leonard Eugene Dickson». A: The National Academies Press. Biographical Memoirs: Volum 63 (en anglès). National Academy of Sciences, 1994, p. 88-111. ISBN 978-0-309-04976-4. 
• Dickson, Leonard. Albert, Abraham Adrian (editor). The Collected Mathematical Papers of Leonard Eugene Dickson (6 volums) (en anglès). Chelsea Publishing Co., 1975. ISBN 978-0-8284-0273-6. 
• Fenster, Della Dumbaugh «Role Modeling in Mathematics: The Case of Leonard Eugene Dickson (1874–1954)» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 24, Num. 1, 1997, pàg. 7-24. DOI: 10.1006/hmat.1997.2120. ISSN: 0315-0860.
• Fenster, Della Dumbaugh «Leonard Eugene Dickson and his work in the Arithmetics of Algebras» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 52, Num. 2, 1998, pàg. 119–159. DOI: 10.1007/s004070050014. ISSN: 0003-9519.
• Fenster, Della Dumbaugh «Leonard Dickson's History of the Theory of Numbers: An historical study with mathematical implications» (en anglès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 5, Num. 2, 1999, pàg. 159-179. DOI: 10.24033/rhm.87. ISSN: 1262-022X.
• Parshall, Karen V.H. «A study in group theory: Leonard Eugene Dickson's Linear Groups» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 13, Num. 1, 1991, pàg. 7-11. DOI: 10.1007/BF03024065. ISSN: 0343-6993.
• Yan, Song Y. Number Theory for Computing (en anglès). Springer, 2002. ISBN 3-540-43072-5. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leonard Dickson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Calinger, Ronald S. «Dickson, Leonard Eugene». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 octubre 2019]. (anglès)
• Watkins, Matthew R. «Leonard Eugene Dickson». Celebratio Mathematica, 2019. [Consulta: 6 octubre 2019]. (anglès)