Leonard Lodewijk De Bo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 setembre 1826  Beveren-Leie (Bèlgica) | ||
| Mort | 25 agost 1885 (58 anys) Poperinge (Bèlgica) | ||
| Rector Onze-Lieve-Vrouw-ten-Hemelopnemingskerk, Ruiselede | |||
| 27 setembre 1882 – 22 abril 1884 | |||
| Rector Sint-Petrus en Pauluskerk, Elverdinge | |||
| 9 juliol 1873 – 27 setembre 1882 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Seminari de Bruges (1846–) Sint-Jozef College Tielt (en)  | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Poperinge (1884–) Ruiselede (1882–1884) Elverdinge (1873–1882) Bruges (1851–1873) Ver-Assebroek (en) (1851–1851) | ||
| Ocupació | mestre d'escola (1851–1873), coadjutor (1851–1851), sacerdot catòlic (1851–), escriptor | ||
| Alumnes | Pieter Busschaert, Gustaaf Hendrik Flamen, Karel Beyaert i Adolf Lootens | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Pares | Ludovicus De Bo i Amelia Lemayeur | ||
| Germans | Maria De Bo Eugenia De Bo | ||
| Parents | Josephus Paschalis Bouckaert, nebot | ||
Leonard Lodewijk De Bo (Beveren-Leie, 27 de setembre de 1826 - Poperinge, 25 d'agost de 1885) va ser un capellà, professor i lingüista belga.[1] Juntament amb Guido Gezelle (1830 - 1899), va ser un dels defensors del particularisme lingüístic del flamenc occidental.[2] Se'l recorda principalment per la seva recerca lingüística i dialectal, amb el seu diccionari del flamenc occidental Westvlaamsch Idioticon (1870 - 1873) com la seva obra mestra.[3] Hi va inventariar uns 25.000 mots i refranys de Flandes Occidental.
Al Gran Seminari de Bruges va fer-se amic de Guido Gezelle amb qui va compartir l'interès per a la llengua i la protecció del vocabulari,[4] en una època en la qual el neerlandès era amenaçat a Bèlgica per la voluntat política de crear un estat monolingüe francès, inspirat pel model seguit a França.[5]
| « | Sovint s'ha dit que la llengua flamenca té dos grans enemics, un per destruir-la i un altre per corrompre-la. El primer és la influència del francès, al qual propendim, per relació quotidiana, per interessos materials, per moda o necessitat […], i el segon és la influència de l'alemany, que canvia gradualment la naturalesa del neerlandès dels Països Baixos | » |
| — Lodewijk De Bo, Introducció al Westvlaamsch Idioticon (1870), pàgina IX | ||
L'herboristeria era una altra de les seves passions i va publicar regularment articles a les revistes Rond den Heerd i Loquela. Pòstumament, el 1888, Joseph Samyn va editar aquesta col·lecció d'articles sobre plantes, herbes i flors sota el títol Deken De Bo's Kruidwoordenboek (en català, Diccionari herborista del degà De Bo).[6]
També va publicar poemes i reculls de refranys populars.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Forceville, 1964, p. 209-212.
- ↑ Claerhout, 1993.
- ↑ de Bo, Leonard Lodewijk. Westvlaamsch idioticon (en neerlandès). Gailliard, 1873.
- ↑ Forceville, 1964, p. 210.
- ↑ de Bo, 1873, p. IX.
- ↑ Joseph Samyn (ed.). Deken De Bo's kruidwoordenboek (llibre electrònic gratuït). Gant: Leliaert, Siffer & Cie, 1888, p. 278.[Enllaç no actiu]
- ↑ Forceville, 1964, p. 211.
Bibliografia
[modifica]- Claerhout, Flor. Deken L. De Bo en het "Westvlaamsch Idioticon" gesitueerd in het kader van het Westvlaams taalparticularisme (en neerlandès). Roeselare: Uitgeverij Familia et Patria, 1993.
- Forceville, C. «Bo, Leonard Lodewijk de». A: Nationaal Biografisch Woordenboek. volum I. Brussel·les: Koninklijke Vlaamse Academie voor Wetenschappen en Kunsten, 1964, p. 209-212.
